Fa poc una amiga em comentava que havia començat un curs d’informàtica, el professor els hi havia explicat el primer dia les funcions específiques d’algunes tecles de l’ordinador. Una d’elles era el tabulador. La meva amiga va preguntar, amb molt bona fe, què feia el tabulador. I el professor li va respondre que la funció del tabulador era justament tabular. Ah! va dir ella. La veritat és que tabulador és una paraula estranya, ja ho crec.
Aquest anècdota m’ha vingut avui al cap quan l’atzar m’ha portat a la taula els tres llibres de poesia que ha escrit i editat Pedro Alba –a qui no conec personalment– al llarg de l’any 2007 a Tarragona. Artista plàstic multidisciplinar, i com he comprovat avui poeta. Es tracta de tres plaquetts amb el nom genèric de Mis Cuadernos: 01 Una cita importante, 02 Colores de humo, 03 Sobrevivir al manicomio. Aquesta tarda m’he passat una estona la mar d’agradable al cafè de l’hotel de la plaça de font a tgn, llegint aquestes plaquetts mentre atenia diferents assumptes.
Jo diria que Sobrevivir al manicomio és el més rodó de tots tres: l’autor té més clar que vol dir i com vol fer-ho. A vegades se’n surt i a vegades no, però com a mínim sempre ho intenta. Els que més m’han agradat són El aire està cargado i el llarg poema Vivir en un psiquiatrico fuera de éste, loco, mundo loco.
Aquí va un fragment d’El aire está cargado
____________ […]
____________ Pié
____________ Meandro
____________ Panza
____________ Isenta
____________ Trípode
____________ Zigurat
____________ Figuras negras
_ Mi cursor
____________ Máscara
_______ Mi cursor
____________ flecha
____________ máscara
____________ […]
