25
oct.

Vivir para contarla

Escrit per : Altacapa Categoria: Altacapa l'any: 2008

hugo-prades_caricatura_bloc1

[25 octubre 2008]

A vegades em pregunten perquè escric un bloc. Perquè m’esforço cada dia en actualitzar-lo, perquè contesto els correus que m’arriben i els comentaris que es fan. Olga em deia fa poc: escolta, cada dia et passa alguna cosa interessant que es pugui explicar en un bloc? En un correu MacMac es meravellava de tot el temps que hi dedico a escriure. I Cinta, sempre que té ocasió, em diu que tinc un bloc molt currat.

Després d’uns 2 anys de blocaire – vaig començar amb un bloc “de prova” al novembre del 2006 gràcies a l’ajut de l’amic Juanjo–  i amb 627 entrades publicades, crec que no tinc una resposta.

Però vaja, aquests tres dies en què el bloc ha estat caigut per un problema en el servidor on s’hostatja Altacapa, he tingut temps per pensar-hi en tot plegat. Quan temps dedico al bloc? Doncs una estona després de sopar. Em poso amb el portàtil al sofà amb un cafè mentre mirem la tele i el BB ja dorm, com que a casa sopem amb horari infantil, podríem dir que això passa cap a les 9 o a molt estirar les 9,30. Dono una ullada al correu de la feina (xtec), em baixo a l’ipod els podcasts als que estic subscrit, faig una passejada per les notícies del dia (VilaWeb i BBC news), repasso alguns blocs d’amics (per exemple el bloc carabassa, Siknusinicios), consulto i contesto el correu del bloc, i després em poso a escriure alguna cosa per Altacapa.
A les 11 de la nit ja estic al llit, escoltant la ràdio o els podcats que m’he baixat a l’ipod i llegint el diari, algun llibre dels molts que tinc a la tauleta, o – poques vegades– preparant algun tema relacionat amb la feina.
Tornant al bloc: els temes que tracto estan centrats en l’art (i per extensió en la cultura, una paraula que m’agrada tan poc ! ), i clar, en el que llegeixo, veig, escolto, penso… d’aquí el títol que he donat a aquesta entrada, plagi directe del títol del conegut llibre  de memòries Vivir para contarla (Mondadori, 2002) de Gabriel García Márquez. És qüestió d’anar fent pensant en què després, de tot el s’ha fet, alguna cosa es podrà escriure, ja sigui en un lloc fantàstic i exòtic o en un espai corrent i proper. Val la pena citar El quadern gris, de Pla, que per a mi ha estat sempre un model inqüestionable d’espai proper del que es poden extreure valuosos aprenentatges. És a dir, observar i després sintetitzar el que s’ha vist en quatre ratlles. Tot això requereix una mica de temps, i el que per a mi és més important, capacitat de reflexió. Capacitat de crítica suposo, tot i que avui dia la paraula crítica, pel fet d’anar deslligada moltes vegades de reflexió, és sinònim d’intolerància.
També hi ha el perill de ser un senyor Esteve d’anar per casa, parlant d’això i d’allò, sense aprofundir res. Com a mínim el que jo intento és donar el meu punt de vista, comprovar després que algunes persones (unes 100 cada dia, en ocasions poden arribar a passar de 200) s’interessen pel mateix que jo és un petit plaer que em fa sentir menys sol del que normalment estem.

[sobre la imatge]

[actualització 0ct 2011]

Uff! Altacapa arriba als 2.000 lectors, moltes gràcies… potser hi ha més misfits al món del que em pensava.

Like this:
Share this:

5 Comentaris per "Vivir para contarla"

1 | siknus

octubre 26th, 2008 at 15:08

Avatar

Bon post!

Fa temps que el tinc abandonat el meu… però tinc ganes de recuperar l’hàbit… encara que només sigui per ocupar una estoneta als vespres…

Salutacions!

2 | Carles F.

octubre 27th, 2008 at 15:48

Avatar

Jo diria que lo mejor de un bloc es entrar en contacto con otras personas que tienen intereses parecidos…. un abrazo

3 | Màrius Domingo

octubre 27th, 2008 at 22:20

Avatar

Siknus: quina sorpresa saber de tu! Els milers de fans que seguim el teu bloc esperen novetats ben aviat!. Una abraçada.
Carles: Ja ho crec, conèixer gent que s’interessa per coses com les que et poden agradar a tu és una meravella. Com a mínim sents que no ets un bitxo raro, o si més no que hi ha altres pirats semblants a tu. I a vegades es produeixen visites inesperades, com quan Cris Orfescu va escriure des de Califòrnia un comentari a una entrada que li dedicava Altacapa, i després vam intercanviar tot un seguit de correus molt estimulants.
Per cert: després de l’aturada del servidor que es va produir divendres l’arxiu on guardava els correus rebuts i contestats es va esborrar, amb totes les adreces etc. Una petita calamitat…

4 | Eva-Trònia

octubre 6th, 2014 at 15:53

Avatar

Hola estimat Marius,
Sóc l’Eva Cortès i Giner però quan pinte, dibuixe i faig gravats, sóc l’Eva-Trònia.
A les últimes exposicions que he fet per Tarragona sempre hi has anat i has fet uns comentari-consells que m’han anat força bé. M’agradaria convidar-te a l’exposició col·lectiva que inaugurem avui al vespre, a les 20h, al bar La Cantonada de Tarragona. Hi serà fins Desembre aprox.
No sé com adjuntar-te una imatge del cartell; si ho puc fer, tel’adjunte.

Gràcies per aquest espai que ens brindes, que ens alegra l’esperit de la nostra matèria grisa. Fins aviat, Eva-Trònia

5 | Altacapa

octubre 16th, 2014 at 22:28

Avatar

Hola Eva, dissabte 18 a la tarda estaré a la Cantonada en la presentació d’Artiga, si et va bé ens veiem!

Comentaris

Arxius

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]