L’àliga, Freud i els gínjols

laliga1

Crec que la bèstia del segui popular de Tarragona que té més seguidors és l’Àliga –la Mulassa li segueix de prop–, de fet la Baixada de l’Àliga és un dels actes que més gent congrega, potser perquè va néixer d’una forma popular, sense l’acartronament que a vegades acompanyen alguns dels actes oficials. Tot això avui, 23 de setembre, que a Tarragona es celebra Sta. Tecla.

Un 23 de setembre, però fa 70 anys, va morir Sigmund Freud. Aquest matí –tranquil·lament instal·lat al Iot de la platja llarga amb un Yzaguirre a la mà– he rellegit Escrits de crítica de la cultura, en la vella edició de l’editorial Laia, amb la traducció una mica noucentista d’Artur Quintana. Fa més de 20 anys que el vaig llegir, em sorprèn ara el que vaig subratllar en aquells dies i tot el que vaig passar per alt i que ara em sembla tan interessant…

Gínjols: doncs aquest dies n’he menjat… ja sabeu allò de “més mudat que un gínjol” o “més content que un gínjol”.

[per cert, ja heu llegit La Baixada de l’Àliga. Vista pels aliguers, de l’antropòleg Miquel Àngel Magan, publicat per Arola Editors? Val la pena]

[per cert, després de 70 anys les obres de Freud són de domini públic]

[per cert, gínjol (Zizyphus jujuba) en castellà es pot traduir per azufaifa]

Comparteix:
Altacapa