Al Camp de Tarragona tenim estiu i hivern. Com qui diu no coneixem ni la primavera ni la tardor. Per veure com pinta la tardor ens anem uns dies a Terol –al lloc de sempre– a fer un break una pausa. M’emporto per llegir a la vora del foc un parell de llibres, Dietario voluble (d’Enrique Vila-Matas, Anagrama 2008) i Per l’ull de l’art (d’Antoni Llena, La Magrana, 2008).
M'oblido de l'ordinador i el mòbil uns quants dies...
[internet és un pou de sorpreses, un lloc on sempre cal tornar és Techno Tuesday, d’on ve la vinyeta de d’alt]
