Els múltiples registres amb què treballa Federico Sancho apunten en una única direcció: La memòria personal, confinada a l’àmbit familiar, en els petits actes íntims que realitzem de forma compulsiva, en
Una col·lecció impossible de xapes, o llaunes de cervesa –o qualsevol cosa que, improbables i escassos lectors, col·leccioneu–, poden ser llibres o títols universitaris, imans de nevera o ditals –un bon amic en té una pila –, un acte compulsiu –o no– que diu molt del col·leccionista i de la memòria personal i familiar de cadascú de nosaltres. De tot això parla l’expo de Federico Sancho, dels petits actes íntims que diuen molt de cadascú de nosaltres i posats tots junts ens poden aportar més que determinades col·leccions que representa el gust dels poderosos que guardaven coses cares.
Per cert: molt bona la idea de situar a la paret els elements que formen part de l’hivernacle. [És la imatge de sota]. Es reforça la idea d’allunyament dels objectes del passat.
[Federico Sancho, Retrospectiva. MAMT –Museu d’Art Modern de Tarragona– fins el 29 de novembre de 2009]
