El filòsof i escriptor francès Jean-Paul Sartre advocava per una modalitat d’existencialisme en què l’art fos una expressió de la llibertat de l’individu per triar, i així demostrar la responsabilitat individual de la seva elecció. La desesperació, reflectida en l’art, no és una fi sinó un principio perquè suprimeix les culpes i excuses per les quals la gent comú pateix, i obre el camí per la llibertat autèntica (la traducció és meva a partir d’un text d’Xpertia, la imatge és de Viquipèdia).

I una frase més d’en Sartre: ” El món podria anar endavant sense la literatura. Podria anar millor sense l’home”.