Una de les sorpreses més agradables de la visita d’aquest any a Madrid ha estat la fira d’art emergent JustMadrid, o com amb bones idees i sense gastar molt és pot plantar la llavor del que serà el futur d’aquest tipus de convocatòries. Com a mínim a nivell nacional. Sense atabalar al personal, amb propostes realistes, preus ajustats, i explicant que estant fent els artistes joves (i no tan joves): dibuix, nous materials, vídeo.
Fins i tot la festa que va organitzar JustMad (al retiro) i on m’ho vaig passar de conya molt bé tenia un tarannà (que diria el mestre Pla) molt diferent a la del Cercle de Bellas Artes a la que vaig anar fa un any i que organitzava ARCO.
ARCO, que segons m’expliquen alguns galeristes –i alguns artistes amics que hi tenien obra– ha anat millor del que tothom esperava, potser perquè les expectatives eren molt baixes. La llàstima és que la fira ha perdut definitivament el tren de l’art iberoamericà (per cert, vaja paraula), un element que podia servir com a punt diferenciador. Ja sabeu que en això de l’art és molt important diferenciar-se de la resta.
Potser Barcelona ho podria fer això de crear una fira d’art iberoamericà. De fet hi va haver-hi un boom literari amb aquest nom… però ja fa 40 ò 50 anys.
_
També vaig tenir temps de visitar unes quantes galeries i expos que m’interessaven.
A JustMad els galeristes són en general propers i amables, pots preguntar el que vulguis i ells et responen, tot i que a vegades la resposta no té res a veure amb el que volies saber.
