En The Constant Gardener –que vaig veure fa poc a la TV– una xica de Londres de classe alta (Rachel Weisz) decideix anar-se a l’Àfrica “per canviar el món”. Un cop allí les calamitats s’encadenen fotograma a fotograma. La pregunta que es fa l’espectador és: perquè no es quedava a Londres i feia servir la seva preparació i contactes per influir en el govern, en els productors nacionals, en els mitjans de comunicació… per intentar “canviar el món” des de dintre? A vegades cal començar amb petits –o grans– canvis a prop per obtenir resultats més lluny.
Algunes mesures per estalviar energia poden ser molt senzilles: escurar els plats amb un fregall ensabonat abans de posar-los al rentavaixelles, on pots fer servir un programa molt curt. Desconnectar la cafetera, els carregadors del mòbil i la càmera. Apagar la TV des del propi aparell, sense deixar-la en stand bay. Baixar la calefacció i posar una manta més al llit.
S’accepten idees!
Afirmava l’escriptor Ian McEwan fa uns dies –ha publicat aquesta setmana Solar en Anagrama–, “no crec que el contenidor de vidre ens pugui treure d’aquesta”. És possible que McEwan tingui raó. En tot cas ens hem d’acostumar a passar amb menys recursos, a estar millor amb menys coses. És més fàcil dir-ho que fer-ho.
