El seu punt de vista sempre és original, consistent en ampliar la imatge una i mil vegades fins que el gra de la fotografia, atrapat en el paper o la tela, aïllat del conjunt, ens mostra el seu secret: les coses grans i sòlides estan formades per partícules elementals que podem manipular. De forma que una d’aquestes partícules és tan important com el conjunt. Sovint fa tot el contrari, s’allunya de la imatge fins que aquesta es desdibuixa, com la distorsió que es produeix quan mirem per la part contrària a través d’uns prismàtics. Llavors actua com ho faria una entomòloga que desitges crear un petit monstre alat, agafant elements d’aquí i d’allà, encolant sobre la tela, no les coses més interessants o vistoses, sinó aquelles que ens produeixen major inquietud perquè sospitem que estan davant nostre i desitgem no veure mai, fent-se així ressò del lema, tan conegut, “De lluny, no tan real”, que va escriure, no fa tant, Gabriel Ferrater.
|Rosa Ciurana (Tarragona, 1961) |Emprenta| Aiguafort, 2004|28 x 24 cm|1 de 2, signat|
