Patrícia Carles, Dolors Colom, Lluís Montalà i Natan Tarragó presentaven aquest vespre els seus treballs als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. Vídeo, instal·lació, fotografia…
El punt de vista d’aquesta fornada d’artistes és molt original, consisteix en disseccionar un fet, una imatge, un pensament, ampliant o repetint una i mil vegades l’objecte trobat (la imatge, el fet, el pensament) fins que el gra de la fotografia o el traç del dibuix, atrapat en el paper o la tela, aïllat del conjunt, ens mostra el seu secret: les coses grans i sòlides estan formades per partícules elementals que podem manipular. De forma que una d’aquestes partícules és tan important com el conjunt. Sovint fan tot el contrari, s’allunyen de la imatge (o del fet, de la idea, del pensament) fins que aquesta es desdibuixa, com la distorsió que es produeix quan mirem per la part contrària a través d’uns prismàtics. Llavors actuen com ho faria un entomòleg que desitges crear un petit monstre alat, agafant elements d’aquí i d’allà, encolant sobre la tela, no les coses més interessants o vistoses, sinó aquelles que ens produeixen major inquietud perquè sospitem que són coses que estan davant nostre i desitgem no veure mai, de forma que tal i com deia Leibniz, l’experiència del món no consisteix en el nombre de coses que s’han vist, sinó en el nombre de coses sobre les quals s’ha reflexionat amb fruit.
[aquí els agraïments van per al Francesc Roig Zarate que em va convidar a la selecció de projectes i a l’Empar Escobar que em va demanar un text per al full de sala de l’expo]
