Fotografies i poemes que constitueixen un viatge íntim i sensorial pels marges de la memòria, el paisatge i el pas del temps. Amb una escriptura delicada i evocadora, el jo poètic es mou entre la quietud d’espais naturals i l’evocació de records personals que afloren com restes d’un naufragi emocional. S’hi despleguen imatges de bosc, de camins solitaris, de vents que sacsegen la memòria i d’ombres que s’insinuen entre els arbres i les ruïnes del dia a dia. El dolor, l’absència i la llum —a vegades espectral, a vegades reveladora— es barregen amb un amor profund per allò que s’esvaeix: rostres, paraules, paisatges que ja no hi són.
L’aigua hi actua com a fil conductor, com una substància viva que travessa els textos, que erosiona, que sedimenta, que recorda. És amb maons d’aigua que es construeix aquest llibre: cada imatge i cada vers són unitats fluides que, tot i la seva fragilitat, aixequen una arquitectura de memòria i resistència.
El conjunt crea una atmosfera de contemplació melancòlica, on cada poema sembla voler retenir allò que el món oblida. Acompanyades d’imatges, aquestes peces no només s’observen: es travessen.
«El record és l’únic paradís d’on no podem ser expulsats.» Johann Paul Friedrich Richter
║ 1 ║││
Surt del blanc, de les coses planes, sense forma.
Sense volum.
Emergeix a l’horitzó, més enllà del turó,
no espera res,
una lletania que es repeteix
em colpeja suaument. Com tot el que arriba de matinada,
amb una consistència oliosa.
D’una serenitat que, lentament, em recorda
el soroll ofegat de la carretera,
distant i llunyà, present minut a minut.
Records erràtics.
A una persona com tu
només la pot conèixer qui estima sense esperança,
com quan vas
per una carretera de direcció única.
Sol tímid entre els arbres, molt baix,
escapça la nit. La llum inunda la vall,
amb prudència, temorosa,
transparent com la rosada que arriba fins a la finestra del dormitori.
Llavors, lentament, tot el matí es posa en peu.
║ 2 ║││
El desconsol queda molt enrere,
banyat en absència,
esvaït per partícules de claror.
Silenci de les primeres hores:
l’arbre del pati les guarda pacientment.
Cau la darrera fulla
sense pressa,
fent costat al vent que arriba de migjorn i ho espatlla tot,
fugaç.
[Fotografies de Rubén Perdomo i Textos/poemes de Màrius Domingo][SCAN Festival Internacional e Fotografia Tarragona][El Círcol |Plaça Prim, 4 | Reus][Del 17 d’octubre al 28 de novembre de 2025]
