L’obra de Manuel Alcalá Sánchez (Benalúa de Guadix, Granada, 1946) s’ha construït en el punt de trobada entre el món industrial i l’experiència artística. Instal·lat a Catalunya des de 1953, Alcalá va desenvolupar una sòlida trajectòria professional amb càrrec d’assimilat a enginyer i delineant al departament tècnic de projectes d’ENASA-PEGASO (posteriorment IVECO), on va treballar fins a la seva prejubilació l’any 2007. Tanmateix, des de molt jove, va cultivar una passió constant per la pintura, que es va convertir en el veritable eix de la seva vida.
El 1976 presenta la seva primera exposició individual a la galeria el Nus de Barcelona, iniciant així un recorregut artístic que l’ha portat a mostrar la seva obra en galeries i centres de prestigi com la Matisse (ara Carme Espinet), Roglán, Lleonart o la Torre Vella de Salou. La seva obra ha estat seleccionada en nombrosos concursos i avui forma part de col·leccions privades i públiques, entre les quals destaquen el Fons d’Art del Port de Tarragona, la col·lecció de Josep M. Cadena i Català o el Llegat Francesc Galí de la Pinacoteca Municipal de Palamós.
La pintura de Manuel Alcalá es pot inscriure dins de l’abstracció geomètrica i el cinetisme, però amb un segell molt personal. L’artista combina l’herència d’un pensament tècnic i estructural amb una recerca constant de vibració, moviment i vitalitat. Les seves obres, perfectament delineades i construïdes amb una rigorosa disciplina formal, semblen expandir-se fora del quadre, com si les formes i colors estiguessin a punt de desbordar el límit del llenç.
En les seves composicions hi apareixen figures geomètriques que evoquen engranatges, circuits, cèl·lules o estructures orgàniques, suggerint un diàleg permanent entre natura i tecnologia. Alcalá no entén aquests dos mons com a oposats, sinó com a dues cares d’una mateixa energia creadora. Els seus quadres evoquen alhora el ritme industrial i mecànic i la vibració íntima de la vida, recordant-nos que fins i tot les màquines —com les formes de la natura— poden esdevenir vehicles d’energia vital i de progrés humà.
Amb el temps, el seu treball ha anat evolucionant cap a una abstracció cada cop més depurada, que convida a l’espectador a una experiència activa. Les obres d’Alcalá no narren històries, sinó que “activen”: ens posen en contacte amb sensacions, amb pulsacions i amb ressonàncies que apel·len a la nostra percepció més profunda. Geometria, color i moviment esdevenen aquí un llenguatge universal que dialoga amb la ciència, la tècnica i la mateixa essència de la vida.
L’exposició “Geometries en moviment”, que la Galeria Antoni Pinyol de Reus presenta del 18 d’octubre al 18 de novembre de 2025, ofereix un recorregut per les darreres investigacions pictòriques de Manuel Alcalá, a l’hora que explora alguns treballs anteriors amb els que s’estableixen connexions formals. L’artista ens proposa un viatge visual on l’ordre geomètric conviu amb la intuïció cromàtica, on la precisió tècnica es fon amb l’exploració irracional del color i on cada obra sembla contenir una força latent, una energia a punt d’irradiar-se.
En aquestes pintures, l’espectador es veu convidat a entrar en un espai de percepció expandida, on la mirada es multiplica en reflexos i reverberacions. La geometria esdevé cos en moviment, el color vibra i les estructures suggereixen xarxes invisibles de connexió. Alcalá ens recorda que la pintura, lluny de ser només representació, pot ser també un dispositiu de coneixement i d’experiència, capaç d’activar-nos i fer-nos sentir part d’un cosmos en permanent transformació. Màrius Domingo, curador de l’exposició
[Manuel Alcalá Sánchez | Geometries en moviment][del 22 de novembre al 20 de desembre 2026][Galeria Antoni Pinyol][Carrer del vidre, 11| Reus]
