«La pulsió del temps» és el títol de l’exposició que Joaquim Chancho presenta al Castell de Vila-seca del 9 d’octubre de 2025 al 22 de febrer de 2026. Hereu d’una sòlida tradició abstracta internacional, Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) és una figura clau de l’abstracció a Catalunya i un referent amb dimensió internacional. La seva obra s’ha caracteritzat per una capacitat de síntesi que l’ha dut a condensar el fet pictòric fins a crear un alfabet propi: essencial, pur, sense més pretext que la pintura i el seu llenguatge.
L’exposició proposa un viatge a l’origen, a l’estructura primigènia que sustenta la seva creació. Per això, a més d’obres representatives de la seva trajectòria, s’hi mostren quaderns i llibretes que l’artista anomena “treballs de taula”, peces íntimes que, en paraules del comissari Bernat Puigdollers, «incideixen en el moll de l’os de la seva obra, en allò que el fa únic com a artista. En el seu traç entès com un rastre de vida que ha trobat la seva màxima expressió en una pintura portada al límit. Un llenguatge, la pintura, que des de fa segles alguns volen mort, però que rebrota amb força una vegada i una altra».
Segons Puigdollers, «aquesta exposició és un retorn al Camp de Tarragona, una mostra que va al moll de l’os i revela el que ha sostingut la seva obra al llarg dels anys». Les peces exposades «reflexionen sobre el seu propi procés de treball i exploren elements bàsics de la pintura com la taca, el color, la llum, la vibració, el conflicte o l’espai». El públic, diu el comissari, «entra en les entranyes de la seva obra i contempla un Chancho poc vist».
El recorregut s’inicia amb tres pintures molt primerenques, dels anys seixanta, que obren un fil creatiu on cada traç enllaça amb el següent, teixint un entramat de relacions. A partir d’aquestes obres inicials, la mostra desplega un univers on la pintura esdevé llenguatge, batec i temps.
El catàleg editat amb motiu de l’exposició em sembla una mica limitat, amb imatges massa comprimides que no acaben de fer justícia a la qualitat de les obres. Tot i això, valoro molt positivament la iniciativa de publicar un catàleg en paper a un preu raonable, ja que sovint és un complement essencial que ens permet fer memòria i aprofundir en la mostra.
