M’arriba a la bústia «Incógnita tierra (De Sebald)» (Shangrila ediciones, 2018) de Pablo Perera Velamazán. El text reflexiona sobre una experiència traumàtica —un accident domèstic i una operació— que desencadena una sèrie d’associacions amb la mort, especialment la de W. G. Sebald i la del propi pare de Perera. L’autor recorre virtualment els llocs vinculats a Sebald i revisita imatges literàries i pictòriques que evoquen fragilitat i desaparició. El procés combina memòria personal, dolor, i reflexió filosòfica sobre la vulnerabilitat després de l’anestèsia, tal com descriu Deleuze. Tot plegat desemboca en una meditació sobre aprendre a morir, una escriptura fragmentària i una necessitat vital d’acostar-se al límit de l’existència, simbolitzada en les tombes de Sebald i del pare. Una delícia de llibre, unboxing i a llegir unes quantes hores, un text inclassificable, brillant, difícil però gratificant. En fi, molt recomanable.
Desempaquetant «Incógnita tierra (De Sebald)»| Pablo Perera Velamazán
