Manuel Alcalá Sánchez: «Geometries en moviment»
La pintura de Manuel Alcalá s’inscriu en l’abstracció geomètrica i el cinetisme, però ho fa amb una veu pròpia i inconfusible. L’artista conjuga l’herència d’un pensament tècnic i estructural amb una recerca constant de vibració, moviment i energia. Les seves composicions, traçades amb una precisió impecable i una disciplina formal gairebé arquitectònica, semblen expandir-se més enllà del marc, com si formes i colors estiguessin a punt de desbordar els límits del llenç.
En aquestes obres hi apareixen figures geomètriques que evoquen engranatges, circuits, cèl·lules o estructures orgàniques, suggerint un diàleg continu entre natura i tecnologia. Per a Alcalá, aquests dos àmbits no són oposats, sinó manifestacions complementàries d’una mateixa força creadora. Els seus quadres respiren alhora ritmes industrials i pulsacions vitals, recordant-nos que fins i tot les màquines —com les formes naturals— poden convertir-se en vehicles d’energia i de progrés humà.
A la mostra de Cambrils també s’hi presenta un conjunt d’escultures de petit format, creades amb fusta d’arbustos dels Pallaresos que l’artista recupera i treballa manualment. Són peces elaborades amb paciència, amb el desig de mantenir el contacte directe amb el material, les seves textures i els seus colors naturals, en alguns casos enriquits amb pigments. Les escultures es culminen amb creus votives que incorporen la Creu de Santa Tecla, la lletra Tau, potser com un homenatge al seu amic i mestre Bruno Gallart. Aquest petit conjunt, que recorda una maqueta inspirada en el Bosc d’Oma d’Agustín Ibarrola, transmet una sensació de serenor i recolliment. Màrius Domingo, curador de l’exposició.
Rufino Mesa: «Llibres»
L’obra de Rufino Mesa es construeix sobre una tensió fecunda entre natura i cultura, entre matèria i gest, entre allò que és trobat i allò que és creat. La seva escultura, sovint vinculada a la pedra i al territori, no pretén dominar el material sinó escoltar-lo, establint un diàleg que converteix el procés en una forma de meditació activa. Amb aquesta actitud, Mesa s’alinea amb una tradició d’artistes que conceben la natura com a coautora de l’obra, i no pas com un simple recurs formal. La seva pintura i el seu dibuix comparteixen aquesta mateixa respiració interior: són espais de ritme, de presència i de silenci, on el color i la línia funcionen com extensions del cos i del pensament.
Aquesta mirada s’estén també a la seva obra escrita, on reflexiona sobre el sentit de crear i sobre la responsabilitat de l’artista. Llibres com Ver y Pensar. Escultura: ensayo para vivir (La escultura como proceso y compromiso) revelen la seva concepció de l’escultura com una manera d’habitar el món. Testamento de Caín o Invocaciones: Elegía a los poetas mostren un autor que pensa amb la mateixa profunditat amb què talla, dibuixa o fotografia. Per a Mesa, el llibre d’artista és una prolongació natural del llenguatge: no és un contenidor neutre, sinó una obra en si mateixa, un espai on el format, el pes, la seqüència i el silenci entre pàgines són part del sentit. Canviar el format és, com ell diu, fer desaparèixer l’obra.
En conjunt, la seva producció —visual i escrita— manté viva la idea de l’art com a experiència transformadora, com un acte de consciència i de presència que demana ser viscut més que interpretat. Màrius Domingo, curador de l’exposició.
[Sala Àmbits][Carrer Sant Plàcid, 18-20 | Cambrils][De dilluns a divendres de 15 a 22 h][Del 20 de març al 30 d’abril de 2026]
