La força del ràcord
L’obra de Josep Salmeron s’articula com una seqüència pictòrica que desplega, com al cinema, un ràcord de gestos, colors i silencis. Cada peça és un pla; el conjunt, una continuïtat que respira a través de petites dissonàncies que activen la mirada. Aquest teixit seqüencial no és jeràrquic, sinó rizomàtic: formes que reapareixen, variacions mínimes, petges de capes esborrades que funcionen com palimpsests d’una memòria en procés. La pintura emergeix així com un espai existencial on la indefinició obre significats i on la pinzellada final concentra una tensió que uneix el que és visible amb allò que resta fora de camp.
Des del recolliment quasi anacorètic del taller, Salmeron observa el moviment lent de les coses —el creixement vegetal, la densitat del color, la fatiga del cos— i converteix el gest en forma de pensament. Davant la uniformitat tecnològica del present, la seva obra reivindica la diferència, el local, la lentitud i el límit com a lloc on l’art continua sent irrenunciablement humà. La pareidolia i la prosopagnòsia, conceptes que es mouen entre el reconeixement i la pèrdua de rostre, actuen aquí com a metàfores de la percepció: veure el que no hi és, no reconèixer el que tenim davant.
Màrius Domingo, comissari de l’exposició
[Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona] [Del 17 d’abril al 24 de maig de 2026]
