L’exposició pren com a punt de partida la novel·la homònima d’Alfons Maseras per desplegar una proposta que s’allunya de qualsevol voluntat il·lustrativa i transforma el relat en una experiència material i poètica. Segons el text curatorial, l’artista trasllada el relat cap a «una altra forma de temps: una més lenta, mineral, on la memòria no es narra, sinó que sedimenta. El treball es construeix sobre materials com l’alabastre translúcid i la pissarra negra, que funcionen tant com a suport com a matèria que porta records i activa la memòria. L’artista consolida una línia de recerca que ha desenvolupat en projectes anteriors, vinculada a la geologia, el paisatge i la memòria material. Aprofundeix en la línia de treball que vam veure a l’Espai Mil Nou de Reus, on plantejava un diàleg entre dues geografies i dues sensibilitats aparentment allunyades: el paisatge mediterrani i la cultura japonesa. //Màrius Domingo//Artiga núm 46, juliol 2026, pàgina 6//
[Personal Galeria. Tarragona][Del 8 de maig al 21 d’agost de 2026][joieriapersonal.es]
