{"id":263,"date":"2007-04-15T16:06:31","date_gmt":"2007-04-15T15:06:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?page_id=263"},"modified":"2018-11-26T20:04:17","modified_gmt":"2018-11-26T19:04:17","slug":"referencies","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?page_id=263","title":{"rendered":"Refer\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"

\"\"
\n<12 de mar\u00e7 de 2008>
\nFinalment he refet tot el contingut de la carpeta REFER\u00c8NCIES, l\u2019espai dedicat a comentar llibres relacionats amb el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3. \u00c9s un dels punts que atrau m\u00e9s visites del bloc, i el tenia bastant deixat. He organitzant … [llegir m\u00e9s<\/a>]<\/p>\n

<15 d’abril de 2007>
\nUn altre dia de pluja i un altre dia a casa endre\u00e7ant prestatges i taula. No patiu, no he tocat la balda dels llibres de poesia. Avui m\u2019he dedicat a la balda de llibres d\u2019educaci\u00f3, llibres que normalment … [llegir m\u00e9s<\/a>]<\/p>\n

SECCIONS (49 refer\u00e8ncies, darrera actualitzaci\u00f3 8 d’abril de 2010):<\/p>\n

    \n
  1. Art i educaci\u00f3 (5)<\/li>\n
  2. Atenci\u00f3 a la diversitat (2)<\/li>\n
  3. Avaluaci\u00f3 \/ Supervisi\u00f3 (8)<\/li>\n
  4. Calaix de sastre (0)<\/li>\n
  5. Curr\u00edculum (2)<\/li>\n
  6. Educaci\u00f3 emocional i valors (7)<\/li>\n
  7. Filosofia de l’educaci\u00f3 \/ Pol\u00edtiques educatives (5)<\/li>\n
  8. FP (5)<\/li>\n
  9. Hist\u00f2ria de l’educaci\u00f3 (2)<\/li>\n
  10. Investigaci\u00f3 (0)<\/li>\n
  11. Legislaci\u00f3 (1)<\/li>\n
  12. Metodologia (4)<\/li>\n
  13. Organitzaci\u00f3 escolar (3)<\/li>\n
  14. Qualitat de l’educaci\u00f3 (5)<\/li>\n
  15. Revistes i publicacions peri\u00f2diques (0)<\/li>\n
  16. Sistema Educatiu (1)<\/li>\n<\/ol>\n

    \u2022 ART I EDUCACI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n

    Aubin, H. (1980): El dibujo del ni\u00f1o inadaptado. Significados y estructuras.<\/em> Barcelona. Ed. Laia.<\/strong><\/p>\n

    [Un llibre dif\u00edcil de trobar, per\u00f2 tot un cl\u00e0ssic. Com l\u2019observaci\u00f3 atenta d\u2019un dibuix pot donar pistes, a l\u2019expert, sobre la personalitat de l\u2019autor i com tamb\u00e9 pot tenir un important component terap\u00e8utic].<\/p>\n

    Barbe-Gall, Fran\u00e7oise (2009): Com parlar d’art als infants<\/em>. Sant Sebasti\u00e0. Ed. Nerea.<\/strong><\/p>\n

    [La cr\u00edtica d\u2019art i historiadora francesa Fran\u00e7oise Barbe-Gall va escriure fa uns anys Comment parler d\u2019art aux enfants,<\/em> que ara l\u2019editorial Nerea publica en catal\u00e0 (i tamb\u00e9 en castell\u00e0). El primer llibre d\u2019art per a infants\u2026 destinat als adults. L\u2019obra t\u00e9 dues parts, la primera \u00e9s una mena de llarga introducci\u00f3 on es donen pautes per visitar els museus i galeries d\u2019art amb canalla. Des de com motivar la seva curiositat a qu\u00e8 explicar segons l\u2019edat: idees clares i concises. La segona part s\u00f3n 30 obres comentades amb \u201culls de nen\u201d que recorren la hist\u00f2ria de l\u2019art occidental. Aix\u00f2 s\u00ed, nom\u00e9s pintura.]<\/p>\n

    Freedman, K. (2006): Ense\u00f1ar la cultura visual. Curr\u00edculum, est\u00e9tica y vida social del arte.<\/em> Barcelona. Ed. Octaedro.<\/strong><\/p>\n

    [Freedman \u00e9s una experta nordamericana en art i educaci\u00f3, i aquest llibre recull les seves aportacions en aquest camp, que trobareu citades en quasi tots els treballs que parlen d\u2019aquest tema. Les bases te\u00f2riques per desenvolupar un curr\u00edculum de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica del segle XXI. Des dels Simpsons, a la cultura visual dels centres comercials passant per internet… un llibre imprescindible].<\/p>\n

    Otero, H. (1996): Educar con imagenes.<\/em> Madrid. Ed. CCS<\/strong>.<\/p>\n

    [L\u2019estructura del llibre \u00e9s molt simple, en una p\u00e0gina una imatge en b\/n i al costat una proposta per treballar-la. A vegades les imatges i les propostes no han envellit b\u00e9, per\u00f2 a mi m\u2019ha servit com a pauta per treballar imatges que he trobat en diaris o revistes \u2013 o qualsevol altre lloc\u2013 per tal de treure\u2019n el m\u00e0xim suc a l\u2019activitat].<\/p>\n

    Vigotsky, L.S. (2009, 9ena edici\u00f3): La imaginaci\u00f3n y el arte en la infancia<\/em>. Ed. Akal. Madrid<\/span><\/strong><\/p>\n

    [Publicada l’any 1930 ha envellit meravellosament b\u00e9. Simplicitat en l’exposici\u00f3 de les idees que sempre s\u00f3n clares i molt ben argumentades, un exemple a seguir pels que es dediquen a divulgar idees cient\u00edfiques… o simplement idees. ]<\/p>\n

    \u2022 <\/span>ATENCI\u00d3 A LA DIVERSITAT<\/span><\/strong><\/p>\n

    Ljusberg, Anna-Lena (2009): Pupils in remedial classes<\/em>. Department of Child and Youth Studies. Stockholm University.<\/strong><\/p>\n

    [La tesi doctoral de l’Anna-Lena –gr\u00e0cies per enviar-me el llibre– posa de manifest que l’aprenentatge de l’alumnat en les “classes de refor\u00e7” s’incrementa amb una bona organitzaci\u00f3 de l’aula, que afavoreixi les relacions socials entre l’alumnat, la separaci\u00f3 en classes diferents pot comportar la p\u00e8rdua d’amics entre els alumnes i aix\u00f2 dificulta la millora de resultats educatius]<\/p>\n

    Onrubia, J. (2004): Criterios psicopedag\u00f3gicos y recursos para atender la diversitat en secundaria. <\/em>Barcelona. Ed. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Qu\u00e8, com i quan ensenyar i avaluar, les q\u00fcestions cl\u00e0ssiques (que sovint oblidem!) passades pel sed\u00e0s de la pr\u00e0ctica i aplicades a ci\u00e8ncies experimentals, matem\u00e0tiques i llengua.]<\/p>\n

    \u2022 <\/span>AVALUACI\u00d3 \/ SUPERVISI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

    Calatayud, M. Amparo (2009): “Una mirada cr\u00edtica sobre los efectos de la evaluaci\u00f3n externa de centros”. Aula De Innovaci\u00f3n Educativa<\/em>, n\u00fam. 183-184. Juliol – agost 2009. P\u00e0g. 66-70.<\/strong><\/p>\n

    [Ampar Calatayud, de la Universitat de Val\u00e8ncia d\u00f3na una visi\u00f3n global de l’avaluaci\u00f3 de centres, situant-la com a eix central en la millora de la qualitat del sistema. Com a m\u00ednim jo diria mereix una lectura atenta].<\/p>\n

    Mauri, T.; Miras, M. (1996): L\u2019Avaluaci\u00f3 en el centre escolar<\/em>. Barcelona. Gra\u00f3.<\/strong>
    \n[Implicacions per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la concepci\u00f3 constructivista de l\u2019aprenentatge escolar. Com treballar l\u2019avaluaci\u00f3 en el projecte curricular de centre].<\/p>\n

    Medina, A. (coord.)(1991): Teoria y m\u00e9todos de evaluaci\u00f3n.<\/em> Madrid. Ed. Cincel.<\/strong>
    \n[Avaluaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia, per\u00f2 amb exemples aplicables a l\u2019educaci\u00f3 presencial. T\u00e9 alguns mapes conceptuals molt interessants].<\/p>\n

    Nieto, J. M. (1996): La autoevaluaci\u00f3n del profesor. Como evaluar y mejorar su pr\u00e1ctica docente.<\/em> Madrid. Ed. Escuela Espa\u00f1ola.<\/strong>
    \n[Un llibre molt pr\u00e0ctic, amb fitxes i exemples de com els resultats de l\u2019avaluaci\u00f3 dels alumnes s\u00f3n un bon elements de partida per millorar la pr\u00e0ctica docent. Els quadres on compara les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies del professor efica\u00e7 amb les del professor \u201cmenys\u201d efica\u00e7 s\u00f3n ideals per comen\u00e7ar un debat sobre les capacitats del professorat].<\/p>\n

    P\u00e9rez, M.; Camejo, D. (2009): S\u00edntesis gr\u00e1fica de supervisi\u00f3n en educaci\u00f3n<\/em>. Madrid, Ed. La Muralla.<\/strong><\/p>\n

    [La supervisi\u00f3 \u00e9s una de les funcions espec\u00edfiques de la inspecci\u00f3 educativa, los autores –inspectores d’educaci\u00f3 cubans i moltes m\u00e9s coses– analitzen el concepte de supervisi\u00f3 en totes les seves vessants, ens ho expliquen te\u00f2ricament i amb mapes conceptuals molt clars i de f\u00e0cil lectura]<\/p>\n

    Rotger, B. (1992): Evaluaci\u00f3n formativa. Madrid.<\/em> Ed. cincel.<\/strong>
    \n[Molt bon cap\u00edtol 1 en qu\u00e8 parla del concepte d\u2019avaluaci\u00f3 i les escoles exisents. I despr\u00e9s l\u2019ABC de l\u2019avaluaci\u00f3 formativa, amb for\u00e7a exemples].<\/p>\n

    Stufflebeam, D.L.; Shinkfield, A.J. (1987, 3a reimpressi\u00f3 1995): Evaluaci\u00f3n sistem\u00e0tica. Gu\u00eda te\u00f3rica y pr\u00e1ctica.<\/em> Madrid. Ed. Paid\u00f3s.<\/strong>
    \n[Aquest llibre, publicat l\u2019any 1985 als EEUU amb el t\u00edtol original de Systematic evaluation, ha influ\u00eft molt al nostre pa\u00eds en els treballs posteriors sobre aquest tema. No \u00e9s de lectura f\u00e0cil, sobre tot per que utilitza molta terminologia espec\u00edfica, per\u00f2 t\u00e9 cap\u00edtols molt bons, sobre tot quan fixa conceptes i fa definicions, i tamb\u00e9 el rep\u00e0s que fa de la hist\u00f2ria de l\u2019avaluaci\u00f3 de programes educatius].<\/p>\n

    Villar, L.M. (coord.)(1994): Manual de entrenamiento: Evaluaci\u00f3n de procesos y actividades educativas.<\/em> Barcelona. PPU.<\/strong>
    \n[18 exemples d\u2019avaluaci\u00f3 de programes educatius. Des d\u2019avaluaci\u00f3 de la innovaci\u00f3, el professorat, o la tasca directiva. Cada cap\u00edtol t\u00e9 una bona introducci\u00f3 te\u00f2rica i exemples pr\u00e0ctics. \u00c9s un dels llibres que m\u00e9s he utilitzat aquests anys].<\/p>\n

    \u2022<\/span> CALAIX DE SASTRE<\/span><\/strong><\/p>\n

    \u2022<\/span> CURR\u00cdCULUM<\/span><\/strong><\/p>\n

    Torres, J. (1996): Globalizaci\u00f3n e interdisciplinariedad: el curr\u00edculum integrado<\/em>. Madrid. Ed. Morata.<\/strong><\/p>\n

    [Jurjo Torres \u00e9s catedr\u00e0tic de Did\u00e0ctica i Organitzaci\u00f3 Escolar en la Universitat de A Corunya, expert en sociologia del curr\u00edculum. Aquest llibre amb m\u00e9s de 10 anys no ha envellit gens malament, mireu sin\u00f3 alguns dels t\u00edtols dels cap\u00edtols: \u201cLos contenidos culturales, la diversitat cultural y la funci\u00f3n de las instituciones escolares\u201d o \u201clibros de texto y control del curr\u00edculum\u201d. Un dels llibres m\u00e9s coneguts de J. Torres \u00e9s \u201cEl curr\u00edculum oculto\u201d, del qual s\u2019han fet moltes edicions].<\/p>\n

    Vilarrubias, P. (1998): L’autoavaluaci\u00f3 del projecte curricular de centre<\/em>. Barcelona. Ed. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Aquest llibre posa de manifest la import\u00e0ncia l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de la pr\u00e0ctica per decidir objectius de canvi o millora en relaci\u00f3 a un tema o \u00e0rea de coneixement. D\u00f3na pistes per comen\u00e7ar a treballar en aquesta l\u00ednia.]<\/p>\n

    \u2022<\/span> EDUCACI\u00d3 EMOCIONAL I VALORS<\/span>
    \n<\/strong><\/p>\n

    Abey\u00e0, E.; D\u00edez M.C.; G\u00f3mez, P. (2004): Emocions<\/em>. Barcelona. Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat (2a edici\u00f3, 1a de 2002).<\/strong><\/p>\n

    [Aquest llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 “Temes d’Inf\u00e0ncia” presenta propostes per treballar les emocions a l’educaci\u00f3 infantil i al cicle inicial de prim\u00e0ria. Al primer cap\u00edtol “Mira’m com s\u00f3c”, Pitti G\u00f3mez fa una reflexi\u00f3 sobre l’estructuraci\u00f3 i la formaci\u00f3 de la personalitat i el paper que juguen l’autoestima i l’empatia. S’inclouen diferents activitats a partir del dibuix i l’observaci\u00f3. En el segon cap\u00edtol Elisabet Abey\u00e0 explica com es pot viure amb naturalitat l’expressi\u00f3 de les emocions en un grup d’infants de parvulari. Per acabar M. Carme D\u00edez ens explica les viv\u00e8ncies quotidianes d’una mestra.]<\/p>\n

    Adam, E. i altres (2003): Emociones y educaci\u00f3n. Qu\u00e9 son y c\u00f3mo intervenir desde la escuela<\/em>. Barcelona. Ed. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Diferents reflexions i experi\u00e8ncies realitzades a infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, amb bones propostes pr\u00e0ctiques fetes despr\u00e9s d’haver treballat molt el tema amb els alumnes.]<\/p>\n

    Camps, V. (1994): Los valores de la educaci\u00f3n<\/em>. Madrid. Ed. Anaya.
    \n<\/strong><\/p>\n

    [\u201cEls temps mai s\u00f3n bons per a l\u2019\u00e8tica, perqu\u00e8 l\u2019\u00e8tica exigeix, abans que res, autodomini, i l\u2019autodomini \u00e9s cost\u00f3s i ens demana sacrifici\u201d, aquestes paraules extretes del llibre reflecteixen la filosofia que impera en aquesta obra, una de les primeres fonts que vaig consultar quan vaig comen\u00e7ar a treballar el tema dels valors.]<\/p>\n

    Casamayor, G. (coord.)(1999): C\u00f3mo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la ense\u00f1anza secundaria. <\/em>Barcelona. Ed. Gra\u00f3. (3a edici\u00f3. 1a de 1998)<\/strong><\/p>\n

    [Un best seller<\/em> des del moment de la seva aparici\u00f3, i amb ra\u00f3. El cap\u00edtol 5 que tracta l’autoestima i signa Rosa Guitart, imprescindible.]<\/p>\n

    Col\u00b7lectiu AMANI (2002, 3a edici\u00f3): Educaci\u00f3 intercultural. An\u00e1lisis y resoluci\u00f3n de conflictos<\/em>. Madrid. Ed. Polular.<\/strong><\/p>\n

    [El col\u00b7lectiu AMANI \u2013Beatriz Aguilera Reija, Juan G\u00f3mez Lara, Mar Moroll\u00f3n Pardo i Juan de Vicente Abad\u2013 s\u00f3n veterans en el treball de l\u2019Educaci\u00f3 per la Pau, amb un inter\u00e8s com\u00fa: l\u2019educaci\u00f3 intercultural des de la reflexi\u00f3 i la pr\u00e0ctica. El llibre s\u2019articula com una guia per portar a la pr\u00e0ctica l\u2019educaci\u00f3 intercultural, amb propostes \u00fatils f\u00e0cilment aplicables a l\u2019aula, com jo mateix he pogut comprovar amb els meus alumnes. Proposa 5 fases per portar a terme els seus prop\u00f2sits: 1\/ Creaci\u00f3 del grup. 2\/ Percepcions. 3\/ Ampliar les nostres vistes. 4\/ La interdepend\u00e8ncia. 5\/ La planificaci\u00f3 del canvi].<\/p>\n

    Davis, M; McKay, M.; Eshelman, E.R. (2006): T\u00e9cnicas de autocontrol emocional<\/em>. Madrid. Ed. Mart\u00ednez Roca (2a edici\u00f3, 1a de 2001)<\/strong><\/p>\n

    [Un llibre molt pr\u00e0ctic, ben escrit (s’ent\u00e9n tot), amb t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 progressiva, meditaci\u00f3 i respiraci\u00f3.]<\/p>\n

    Elzo, J.; Feixa, C.; Gim\u00e9nez-Salinas, E. (2006): Joves i valors, la clau per a la societat del futur.<\/em> Programa de l\u2019Obra Social de \u201cla Caixa\u201d. Barcelona, Fundaci\u00f3 \u201cla Caixa\u201d.<\/strong>
    \n[Una reflexi\u00f3 sobre la joventut i els valors des d\u2019un punt de vista no centrat en la instituci\u00f3 educativa \u2013 cosa que tamb\u00e9 es d\u2019agrair\u2013, molt bo el cap\u00edtol \u201cSer jove: avui, ahir, dem\u00e0\u201d que signa Carles Feixa, professor d\u2019antropologia social. Es poden demanar exemplars     aqu\u00ed<\/a>.]<\/p>\n

    \u2022 <\/span>FILOSOFIA DE L’EDUCACI\u00d3 \/ POL\u00cdTIQUES EDUCATIVES<\/span><\/strong><\/p>\n

    Delors, J. (1996): Educaci\u00f3: hi ha un tresor amagat a dins<\/em>. Par\u00eds. UNESCO.<\/strong><\/p>\n

    [Vegeu el comentari a Morin, E. (1999)]
    \nFullat, O. (1994): Pol\u00edtica de la educaci\u00f3n<\/span>. Barcelona. Ceac.<\/span><\/strong><\/p>\n

    [Octavi Fullat \u00e9s un fil\u00f2sof amb una gran capacitat de s\u00edntesi, cosa que posa de manifest en aquest llibre en qu\u00e8 hi ha gran quantitat de mapes conceptuals i definicions concises i clares. Va ser president del Consell Superior d\u2019Avaluaci\u00f3 del Sistema Educatiu i professor meu, em va fer suar la cansalada abans de posar-me la matricula d\u2019honor…]<\/p>\n

    Luri, Gregorio (2009, 4a edici\u00f3): L’escola contra el m\u00f3n. L’optimisme \u00e9s possible<\/em>. Ed. <\/strong>La Campana. Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

    [Feia mesos que tenia aquest llibre a la taula, des de que l’amic Francesc Vil\u00e0 me’l va recomanar, sempre que llegeixo algun treball del Francesc Vil\u00e0 em reconec en les cites i la bibliografia que proposa, per tant ja sabia que aquesta obra de Gregorio Luri em resultaria estimulant. La visi\u00f3 que d\u00f3na de l’Escola –aix\u00ed amb maj\u00fascules– ens ofereix el contrapunt d’optimisme que avui dia \u00e9s fa molt necessari en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3.]<\/p>\n

    Morin, E. (1999): Els Set coneixements necessaris per a l’educacio del futur.<\/em> Par\u00eds. UNESCO.<\/strong><\/p>\n

    [Jo s\u00ed penso que l\u2019educaci\u00f3 fa millor a les persones, de fet una de les finalitats de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s justament fer millors persones. El cas \u00e9s que aquests dies, mentre preparava un treball, he revisat una bona quantitat de llibres que parlaven del concepte, finalitats i objectius de l\u2019educaci\u00f3. Una de les definicions m\u00e9s interessants ens la proposa Arist\u00f2til: “L\u2019educaci\u00f3 consisteix en dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l\u2019ordre \u00e8tic.” Dos documents, que ara, anys despr\u00e9s de la primera lectura \u2013 segurament superficial\u2013 resulta que han envellit molt b\u00e9, s\u00f3n Educaci\u00f3: hi ha un tresor amagat a dins<\/em> (1996, aqu\u00ed<\/a> en pdf) de Jacques Delors i Els Set coneixements necessaris per a l’educacio del futur<\/em> (1999, aqu\u00ed<\/a> en pdf) d\u2019Edgar Morin. Val la pena d\u00f3na\u2019ls hi una ullada! Veureu que hi ha algunes coses que no canviem].<\/p>\n

    Popkewitz, T. S. (1994): Modelos de poder y regulaci\u00f3n en Pedagogia. Barcelona. Ediciones Pomares-Corredor.<\/span><\/strong><\/p>\n

    [Compara la formaci\u00f3 del professorat i els sistemes educatius de diferents pa\u00efsos d\u2019Europa i EEUU. \u00c9s un llibre t\u00e8cnic de lectura a vegades dif\u00edcil, per\u00f2 al comen\u00e7ament de cada cap\u00edtol hi ha un resum del sistema educatiu del pa\u00eds analitzat que resulta interessant].<\/p>\n

    \u2022 <\/span>FP<\/span><\/strong><\/p>\n

    Consell Catal\u00e0 de Formaci\u00f3 Professional (2002): Pla General de Formaci\u00f3 Professional a Catalunya<\/em>. Barcelona. Servei de Difusi\u00f3 i Publicacions. Generalitat de Catalunya.<\/strong>
    \n[Cap a on va l\u2019FP a Catalunya? Aqu\u00ed trobareu algunes respostes, i tamb\u00e9 una bona an\u00e0lisi \u2013en clau catalana\u2013 i diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3].<\/p>\n

    Echevarr\u00eda, B. (1993): Formaci\u00f3n Profesional. Gu\u00eda pera el seguimiento de su evoluci\u00f3n<\/em>. Barcelona. PPU.<\/strong>
    \n[El doctor Benito Echevarr\u00eda \u00e9s un dels principals experts universitaris espanyols en temes d\u2019FP, aquest llibre s\u2019ha de consultar perqu\u00e8 situa les bases conceptuals, epistemol\u00f2giques i hist\u00f2riques d\u2019aquesta mat\u00e8ria. Tamb\u00e9 impressionants les cites bibliogr\u00e0fiques que es troben al final de cada cap\u00edtol].<\/p>\n

    Jim\u00e9nez, B. (1996): Claves para comprender la formaci\u00f3n profesional en Europa y en Espa\u00f1a.<\/em> Barcelona. EUB.<\/strong>
    \n[L\u2019FP vista des de molts angles, per\u00f2 amb un important component europeu].<\/p>\n

    P\u00e9rez-D\u00edaz, V, i Rodr\u00edguez, J.C. (2002): La educaci\u00f3n profesional en Espa\u00f1a<\/em>. Madrid. Fundaci\u00f3n Santillana.<\/strong>
    \n[El punt de vista sociol\u00f2gic de l\u2019FP, una an\u00e0lisi molt detallada de la q\u00fcesti\u00f3 en els darrers 50 anys, amb refer\u00e8ncies complement\u00e0ries a l\u2019educaci\u00f3 econ\u00f2mica i l\u2019educaci\u00f3 social].<\/p>\n

    Rodr\u00edguez, J.J. (1997): La formaci\u00f3n profesional en Espa\u00f1a 1936-1982<\/em>. Valladolid. Junta de Castilla y Le\u00f3n.
    \n<\/strong>
    \n[S\u00e8ries estad\u00edstiques dif\u00edcils de trobar, recollides i analitzades des del punt de vista de l\u2019historiador que vol saber com ha actuat l\u2019FP en el proc\u00e9s de professionalitzaci\u00f3 del pa\u00eds i en el conjunt del desenvolupament econ\u00f2mic dels darrers anys].<\/p>\n

    \u2022<\/span> HIST\u00d2RIA DE L’EDUCACI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

    Aisa, F. (2008): Mestres, renovaci\u00f3 i avantguarda pedag\u00f2gica a Catalunya<\/em>. Barcelona. Edicions de 1984<\/strong>.<\/p>\n

    [Sembla que tot aix\u00f2 de l’ensenyament actiu sigui un invent de la setmana passada, per\u00f2 vaja t\u00e9 70 o 80 anys, i est\u00e0 ben arrelat en la tradici\u00f3 pedag\u00f2gica catalana. Aquest llibre parla d’aix\u00f2 i moltes coses m\u00e9s].<\/p>\n

    Escamilla, A.; Lagares, A.R. (2006): La LOE: Perspectiva pedag\u00f3gica e hist\u00f3rica<\/em>.<\/strong><\/p>\n

    [El cap\u00edtol 2 porta per t\u00edtol “1857-2006: de la ley Moyano a la LOE. An\u00e1lisis legislativo de la configuraci\u00f3n del sistema educativo actual.” Un rep\u00e0s en 25 p\u00e0gines de 150 anys de legislaci\u00f3 educativa, amb les aportacions de cada llei i \u00e8poca hist\u00f2rica]<\/p>\n

    \u2022 <\/span>INVESTIGACI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

    \u2022 <\/span>LEGISLACI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

    Llei 30\/1992 de r\u00e8gim jur\u00eddic de les administracions p\u00fabliques i del procediment administratiu com\u00fa. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya. <\/strong><\/p>\n

    [Una llei —aqu\u00ed<\/a> en pdf– que s’ha de tenir a la taula per anar-la consultant de tant en tant: tots els que estem en aix\u00f2 de l’educaci\u00f3, d’una manera o altra, ens veiem afectats per aquesta llei que regula per exemple les funcions del president del consell escolar, o que s\u00f3n els recursos administratius].<\/p>\n

    \u2022 <\/span>METODOLOGIA<\/span><\/strong><\/p>\n

    Cano, E. (2005): C\u00f3mo mejorar las competencias de los docentes<\/em>. Barcelona.Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Experta en avaluaci\u00f3 i qualitat de l\u2019educaci\u00f3, vaig comptar amb ella com a membre del tribunal que va avaluar la meva tesi doctoral. Poc despr\u00e9s em va enviar aquest llibre, en qu\u00e8 es tracta el tema de les compet\u00e8ncies personals i interpersonals que ens ajuden en la tasca docent. Llenguatge clar i prec\u00eds amb pr\u00e0ctics instruments d\u2019autoavaluaci\u00f3.]<\/p>\n

    Denyer, M.; Furn\u00e9mont, J.; Poulain, R. i Vanloubbeeck, G. (2007): Las competencias en la educaci\u00f3n. Un balance<\/em>. M\u00e8xic. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica.<\/strong><\/p>\n

    [Aquest llibre –escrit per un grup d’inspectors d’educaci\u00f3 de B\u00e8lgica– t\u00e9 una primera part on es fa un rep\u00e0s te\u00f2ric i hist\u00f2ric al concepte de “compet\u00e8ncia en educaci\u00f3” que comen\u00e7a l’any 1580 amb Montaigne, i una segona part amb exemples pr\u00e0ctiques. La primera part \u00e9s una del\u00edcia, de la segona es poden treuren algunes aplicacions \u00fatils]<\/p>\n

    Duran, D.; Blanch, S. (2008): “L’aprenentatge cooperatiu com a estrat\u00e8gia instructiva per a la inclusi\u00f3”. Suports. Revista Catalana d’Educaci\u00f3 Inclusiva<\/em>. Eumo Editorial. Vol 12, n\u00fam. 1. P\u00e0g. 4-12.<\/strong><\/p>\n

    [Jo diria que una de les claus educatives en el futur m\u00e9s immediat ser\u00e0 l’aprenentatge cooperatiu. Aquest article fa un rep\u00e0s clar i amb bons exemples d’aquest tema. Lectura obligat\u00f2ria.]
    \nZabala, A. (1995): La pr\u00e0ctica educativa. Com ensenyar. Barcelona<\/em>. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Poc puc dir d\u2019aquest llibre que no s\u2019hagi dit encara: \u00e9s un cl\u00e0ssic. Idees clares i directes, des de la funci\u00f3 social de l\u2019ensenyament a l\u2019avaluaci\u00f3. Amb l\u2019\u00fanic objectiu de millorar la pr\u00e0ctica educativa. Amb l\u2019Antoni he coincidit en cursos i xerrades, a vegades organitzades per mi mateix, i crec que hem fet una certa amistat, sempre l\u2019he trobat disposat a donar-me una idea o un consell, o l\u2019opini\u00f3 sobre un projecte].<\/p>\n

    \u2022 <\/span>ORGANITZACI\u00d3 ESCOLAR<\/span><\/strong><\/p>\n

    Bonals, J. (2008, 9ena reimpressi\u00f3): El trebajo en equipo del profesorado<\/em>. Barcelona. Ed. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [Encara no el teniu? Imprescindible.]<\/p>\n

    Mart\u00edn-Moreno, Q. (2006): Organizaci\u00f3n y direcci\u00f3n de centros educatius innovadores. El centro educativo versatil<\/em>. Madrid. McGraw-Hill.
    \n<\/strong>
    \n[El t\u00edtol d\u2019aquest interessant llibre explica molt b\u00e9 el seu contingut: centre educatiu de tall Taylorista vs centre vers\u00e0til. Amb moltes refer\u00e8ncies i una bibliografia molt treballada, posa al dia i esquematitza tot el que cal saber d\u2019organitzaci\u00f3 i direcci\u00f3 de centres, amb reflexions molt divertides i estimulants, per exemple: per qu\u00e8 tots els centres educatius (aqu\u00ed o a la Xina) tenen el mateix disseny tipus passad\u00eds i aules a banda i banda, i les classes amb pupitres enfrontats al professors?].<\/p>\n

    Vera, J.M.; Mora, V.; Lape\u00f1a, A. (2006): Direcci\u00f3n y gesti\u00f3n de centros educativos<\/em>. Barcelona. Ed. Gra\u00f3.<\/strong><\/p>\n

    [El subt\u00edtol d’aquest llibre \u00e9s “guia pr\u00e0ctica per al treball diari de l’equip directiu”, i realment penso ho \u00e9s. Hi ha una primera part de conceptes legislatius que pot ser molt \u00fatil per als que no tenen una formaci\u00f3 en el m\u00f3n de les lleis. Els autors, inspectors d’educaci\u00f3, fan una s\u00edntesi de conceptes i plantegen casos pr\u00e0ctics que estan extrets del dia a dia.]<\/p>\n

    \u2022 <\/span>QUALITAT DE L’EDUCACI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n

    De Miguel, M. i altres (1994): Evaluaci\u00f3n para la calidad de los Institutos de Educaci\u00f3n Secundaria<\/em>. Madrid. Ed. Escuela Espa\u00f1ola.<\/strong><\/p>\n

    [Introdueix els conceptes d’efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia en educaci\u00f3 i proposa un model d’avaluaci\u00f3. Per aquests autors “la innovaci\u00f3 educativa s’ha d’abordar a partir d’un nou enfoc de la investigaci\u00f3 i l’acci\u00f3 sobre la din\u00e0mica interna dels centres educatius, mitjan\u00e7ant un proc\u00e8s autorreflexiu en qu\u00e8 intervenen tot els membres implicats de forma col\u00b7laborativa –p\u00e0g.23–“.]<\/p>\n

    Gento, S. (1996): Instituciones educativas para la calidad total<\/em>. Madrid. Ed. La Muralla.<\/strong><\/p>\n

    [El professor Samuel Gento analiza en aquest llibre el concepte de qualitat aplicat a l’\u00e0mbit institucional de les organitzacions, repassant el diferents models (entre ells el conegut ISO 9004-2). Descriu les diferents dimensions que intervenen i proposa un seguit de predictors de qualitat per a les institucions educatives.]<\/p>\n

    Marchesi, \u00c1.; Mart\u00edn, E. (1998): Calidad de la ense\u00f1anza en tiempos de cambio<\/em>. Madrid. Alianza Editorial.<\/strong><\/p>\n

    [\u00c1lvaro Marchesi i Elena Mart\u00ed van participar molt activament entre 1986 i 1996 en el disseny i aplicaci\u00f3 de la LOGSE, aix\u00f2 els hi permet avaluar les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques de les opcions pol\u00edtiques. Els autors descriuen, a la primera part, tres ideologies que organitzen el sentit i els objectius dels sistemes educatius. Els opten pel pluralisme, que troben m\u00e9s democr\u00e0tic que les ideologies liberal o la igualit\u00e0ria. Proposen una definici\u00f3 del concepte de qualitat en l\u2019educaci\u00f3 que integra a tots els actors educatius i es centra en l\u2019an\u00e0lisi, obert a solucions diverses, dels elements que configuren la vida quotidiana dels centres docents, amb tres factors que condicionen la qualitat en l\u2019educaci\u00f3, i que s\u2019engloben en l\u2019an\u00e0lisi social, institucional i psicopedag\u00f2gic.]<\/p>\n

    OCDE (1991): Escuelas y calidad de la ense\u00f1anza. Informe internacional<\/em>. Madrid. Paidos-Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia.
    \n<\/strong>
    \n[Crec que aquest llibre va ser pioner a l\u2019hora d\u2019abordar el concepte de qualitat. El resum del darrer cap\u00edtol diu en deu p\u00e0gines el que altres necessiten 200 per explicar. L\u2019informe s\u2019ha anat actualitzant peri\u00f2dicament i es pot trobar     aqu\u00ed<\/a>.]<\/p>\n

    P\u00e9rez Juste, R. i Mart\u00ednez L. (1992): Evaluaci\u00f3n de centros y calidad educativa.<\/em> Madrid. Ed. Cincel.<\/strong><\/p>\n

    [Un llibre un p\u00e8l antic que d\u00f3na molta informaci\u00f3 sobre el concepte i or\u00edgens de la qualitat educativa. Basa les seves teories en l\u2019avaluaci\u00f3 de centres, i porta a la pr\u00e0ctica un model metodol\u00f2gic d\u2019avaluaci\u00f3 de centres molt ben travat amb aplicacions pr\u00e0ctiques aportades per Lucio Mart\u00ednez extretes de la seva pr\u00e0ctica di\u00e0ria com a cap d\u2019inspecci\u00f3].<\/p>\n

    \u2022 <\/span>REVISTES I PUBLICACIONS PERI\u00d2DIQUES<\/span><\/strong><\/p>\n

    \u2022<\/span> SISTEMA EDUCATIU<\/span><\/strong><\/p>\n

    Imbern\u00f3n, F. (coord.)(1999): La educaci\u00f3n en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Barcelona. Gra\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n

    [Una de les millors coses d\u2019aquest llibre s\u00f3n les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques que apareixen al final de cada cap\u00edtol, per\u00f2 potser caldria actualitzar-les. Molt interessant la reflexi\u00f3 de Popkewitz].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    <12 de mar\u00e7 de 2008> Finalment he refet tot el contingut de la carpeta REFER\u00c8NCIES, l\u2019espai dedicat a comentar llibres relacionats amb el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3. \u00c9s un dels punts que atrau m\u00e9s visites del bloc, i el tenia bastant deixat. He organitzant … [llegir m\u00e9s] <15 d’abril de 2007> Un altre dia de pluja…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/263"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=263"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16107,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/263\/revisions\/16107"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}