{"id":789,"date":"2007-12-12T23:07:48","date_gmt":"2007-12-12T22:07:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?page_id=789"},"modified":"2019-05-19T13:39:27","modified_gmt":"2019-05-19T12:39:27","slug":"que-estic-fent","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?page_id=789","title":{"rendered":"Qu\u00e8 estic fent?"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"#01\">Quins llibres estic llegint<\/a><br \/>\n<a href=\"#02\">Quines revistes estic llegint<\/a><br \/>\n<a href=\"#03\">Quina m\u00fasica estic escoltant<\/a><br \/>\n<a href=\"#04\">Qu\u00e8 miro al cinema o la TV (fins i tot al teatre!)<\/a><br \/>\n<a href=\"#05\">Bonus track<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"01\"><\/a><strong>Quins llibres estic llegint<\/strong><br \/>\nSempre tinc tres o quatre llibres entre mans, que llegeixo generalment a la nit, despr\u00e8s de sopar. Com podeu imaginar un llibre em dura algunes setmanes (a vedades alguns mesos), tamb\u00e9 \u00e9s veritat que quan estic de vacances llegeixo m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">6 de gener de 2011<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-16488\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/jazzuela1.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"433\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/jazzuela1.jpg 300w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/jazzuela1-208x300.jpg 208w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p>Jazzuela \u00e9s un viatge musical al llarg dels cap\u00edtols 10 al 18 de la novel \u00b7 la <em>Rayuela<\/em> de Julio Cortazar, on s\u2019expliquen les activitats del Club de la Serp. En aquest club, creat per un grup d\u2019amics, el jazz \u00e9s un personatge m\u00e9s que incideix directament en els protagonistes. El disc compacte que acompanya aquest llibre recull els enregistraments de jazz i blues esmentades en aquests cap\u00edtols que no nom\u00e9s s\u00f3n determinants en el text, sin\u00f3 que ens conviden a rec\u00f3rrer part de la hist\u00f2ria del jazz.<\/p>\n<p>[Pilar Peyrats Lasu\u00e9n: <em>Jazzuela<\/em> (2011), Ed. Sat\u00e9lite K][Llibre 144 p\u00e0g. Fotografies en b\/n + CD amb 21 enregistraments hist\u00f2rics]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">27 de gener de 2010<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Qu\u00e8 he llegit els darrers 3 mesos? Doncs una vintena de llibres. Alguns ja els he anat comentant, per\u00f2 ara faig una llista amb una selecci\u00f3, m\u00e9s que res a <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Beneficio_de_inventario\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>benefici d&#8217;inventari<\/em><\/a>. Classificats en 4 blocs, segons la balda d&#8217;on els vaig treien.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\">Poesia<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Jhon Ashbery: <em>El doble sue\u00f1o de la primavera<\/em> (Visor, 2009)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Jos\u00e9 Emilio Pacheco: <em>El silencio de la luna<\/em> (Pre-textos, 2003)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Francisco Ferrer Ler\u00edn: <em>F\u00e1mulo<\/em> (Tusquets, 2009)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Francisco Ferrer Ler\u00edn: <em>Ciudad propia<\/em> (Artemisa, 2006)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\">Assaig<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Giorgio Agamben: <em>Qu\u00e8 vol dir ser contemporani?<\/em> (Arcadia, 2008)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Francisco Ferrer Ler\u00edn: <em>El Bestiario<\/em> (Galxia Gutemberg, 2007)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Jeff Rubin: <em>Por qu\u00e9 el mundo est\u00e1 a punto de hacerse mucho m\u00e1s peque\u00f1o<\/em> (Tendencias, 2009)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Josep M. Figueres, Angels Fonsa i Antoni Reig (coord): <em>Cultura i Municipi<\/em> (Departament de periodisme i de ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 UAB, 2007)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\">Novel\u00b7la<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Roberto Bola\u00f1o: <em>Una novelita lumpen<\/em> (Anagrama, 2009)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"text-decoration: underline;\">Educaci\u00f3<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; Joan Teixid\u00f3: <span class=\"mosaicolibros_titulo\"><em>La acogida al profesorado de nueva incorporaci\u00f3n<\/em> (Gra\u00f3, 2009)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"mosaicolibros_titulo\">&#8211; Anna-Lena Ljusberg: <em>Pupils in remedial classes<\/em> (Stockholm University, 2009)<br \/>\n<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">13 d&#8217;octubre de 2009<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-3485\" style=\"border: 3px ridge green;\" title=\"bolets09\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/bolets09.jpg\" alt=\"bolets09\" width=\"246\" height=\"301\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tres dies a la muntanya no donen per massa. Endre\u00e7ar la casa, apilar llenya al costat de la llar de foc per si ens d\u00f3na per tornar a l\u2019hivern, passejar, dormir, anar a ca\u00e7ar bolets \u2013rovellons&#8211;, i llegir.<br \/>\nUns dels llibres que portava a la butxaca era <em>Per l\u2019ull de l\u2019art<\/em>, d\u2019Antoni Llena (La Magrana, 2008), un creador del que realment no coneixia masses coses, i del que ara m\u2019emporto una molt bona impressi\u00f3. El llibre recull els articles que l\u2019artista ha publicat els darrers 10 anys a l\u2019<em>Avui<\/em>, <em>La Vanguardia<\/em> o <em>El Pa\u00eds<\/em>, entre altres diaris i alguns escrit en cat\u00e0legs o llibres col\u00b7lectius. Llena ens parla de Marcel Proust, Joseph Conrad, Tennessee Williams, Jane Bowles, escriptors que m\u2019agraden tant.<br \/>\nM\u2019han fet pensar molt els articles \u201cT\u00e9 futur l\u2019art de la cr\u00edtica?\u201d i \u201cArt i cr\u00edtica\u201d, especialment aquest dies en qu\u00e8 finalment m\u2019he decidit a sol\u00b7licitar l&#8217; ingr\u00e9s en l\u2019<a href=\"http:\/\/www.accacritics.org\/\">ACCA<\/a>.<br \/>\nI un altre llibre tamb\u00e9 recomanable \u00e9s <em>Dietario voluble<\/em> d\u2019Enrique Vila-Matas. Tamb\u00e9 \u00e9s una recopilaci\u00f3 d\u2019articles \u2013aquests nom\u00e9s d\u2019<em>El Pa\u00eds<\/em>, i alguns escrits que conserven el to dels articles. Com en el cas de Llena, totes les cites d\u2019autors que fa Vila-Matas em resulten properes, des de Kafka a Sebald.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">2 de juliol de 2009<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-2882\" style=\"border: 3px ridge green;\" title=\"crash\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/crash.jpg\" alt=\"crash\" width=\"117\" height=\"160\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El catedr\u00e0tic d&#8217;estructura econ\u00f2mica de la U. Ramon Llull, Santiago Ni\u00f1o Becerra, ha escrit aquest llibre sobre la crisi econ\u00f2mica que tenim al damunt. <em>El crash del 2010<\/em> (Los libros del lince, 2009) es llegeix b\u00e9, especialment la primera part, on l&#8217;autor fa un rep\u00e0s per la hist\u00f2ria econ\u00f2mica dels darrers 2000 anys. Despr\u00e9s es posa &#8220;nostradamus&#8221; i costa seguir els seus arguments. \u00c9s una lectura entretinguda per passar un parell de tardes a la platja.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image1939\" style=\"border: 3px ridge green;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/zurich.JPG\" alt=\"zurich.JPG\" width=\"420\" height=\"316\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">31-01-2009<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Amb APS, que passa uns dies a Barcelona cam\u00ed de Calif\u00f2rnia, on viu fa m\u00e9s de 10 anys, passem el mat\u00ed visitant llibreries. Anem a la FENAC, La Central, Catalonia i Laie, amb alguna aturada t\u00e8cnica al Caf\u00e8 Zurich per comentar adquisicions i planejar noves incursions. Tot plegat m&#8217;ha servit per repassar els llibres llegits les darreres setmanes i apuntar el que segurament llegir\u00e9 els propers mesos, aqu\u00ed va:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tom Wolf (1999, 4a edici\u00f3): <em>La palabra pintada<\/em>. Ed Anagrama. 136 p\u00e0gines que condensen la hist\u00f2ria de l&#8217;art contemporani, amb ironia, sense manies i amb molta din\u00e0mita. Lectura per a un cap de setmana de vent i pluja.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Jean-Louis Pradel i Marta Mar\u00edn Anglada (2008): <em>Arte contemporaneo (\u00faltimas tendencias)<\/em>. Ed. Larouse. Un llibre il\u00b7lustrat que resumeix b\u00e9 l&#8217;art dels darrers 25 anys, parant atenci\u00f3 als artistes espanyols.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Michael Hauskeller (2008): <em>\u00bfQu\u00e9 es arte? Posiciones de la Est\u00e9tica desde Plat\u00f3n a Danto<\/em>. Ed. Di\u00e1logo. Hist\u00f2ria de la est\u00e8tica en 100 p\u00e0gines, anant al gra i donant pistes per aprofundir m\u00e9s.<br \/>\nW.S. Sebald (2008): <em>Los anillos de Saturno<\/em>. Ed. Anagrama. Nom\u00e9s he llegit la primera p\u00e0gina per\u00f2 vaja, ja voldria tenir 4 o 5 dies lliures per tancar-me en un lloc sense TV ni internet&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Guillermo Arriega (2006): <em>El b\u00fafalo de la noche<\/em>. Ed. Belacqua. Un dels llibres recomanats per APS, que coneix b\u00e9 la literatura sudamericana, per on viatja sovint. Espera a la taula per als propers mesos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<br \/>\n15-11-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Nom\u00e9s havia llegit de <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tzvetan_Todorov\">Tzvetan Todorov<\/a> alguns articles en revistes i en diaris, i ara ha caigut a les meves mans <em>La literatura en perill<\/em> (Gal\u00e0xia Gutenberg, 2007). Un petit volum d&#8217;unes 100 p\u00e0gines que he llegit aquesta tarda de constipat, jo diria que amb febre, mentre anava prenent caf\u00e8 calent i escoltant <em>Blue Train<\/em> de John Coltrane.<br \/>\n&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">06-10-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tinc entre mans <em>El vel de maia<\/em>, de Mari\u00e0 Manent (Ed. Destino, Barcelona, 1975. 8 \u20ac a la fira del llibre d&#8217;ocasi\u00f3 de BCN). Un dietari escrit durant la guerra civil, un per\u00edode que darrerament m&#8217;interessa for\u00e7a. Com a traductor i introductor de la poesia i la literatura angloxasona al nostre pa\u00eds em sembla una figura insuperable, de fet els seus llibes sobre aquesta mat\u00e8ria es poden considerar aut\u00e8ntiques guies. Aquest <em>Vel de maia<\/em> \u00e9s de lectura pausada, molt adequat per alg\u00fa que vol mantenir una voluntat de ferro amb la llengua. Signifiqui aix\u00f2 el que signifiqui.<br \/>\n&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">20-07-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Lectures d&#8217;estiu: el cap de setmana he tingut temps d\u2019endre\u00e7ar la taula, guardar els abrics, treure finalment tota la roba d\u2019estiu de l\u2019armari, recollir el jard\u00ed, retornar als prestatges els llibres que s\u2019acumulaven a la tauleta de nit (i sota el mateix llit) i de pas fer una pila amb els llibres que tinc pendent llegir. He fet una selecci\u00f3, que \u00e9s aquesta:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">1. Roberto Bola\u00f1o: <span style=\"font-style: italic;\">Los detectives salvajes<\/span> (Ed. Anagrama, 8a edici\u00f3, 2007)[Novel\u00b7la]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">2. Haruki Murakami: <span style=\"font-style: italic;\">Sputnik Sweetheart<\/span> (Vintage Books, 2002) [Novel\u00b7la]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">3. Maria Bettetini: <span style=\"font-style: italic;\">Breve historia de la mentira<\/span> (Ed. C\u00e1tedra, 2002)[Assaig]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">4. Roland Barthes: <span style=\"font-style: italic;\">La c\u00e1mara l\u00facida<\/span> (Ed. Paid\u00f3s, 12a edici\u00f3, 2007)[Assaig]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">5. Sergi P\u00e0mies: <span style=\"font-style: italic;\">Si menges una llimona sense fer ganyotes<\/span> (Ed. Quaderns Crema, 10a edici\u00f3, 2007)[Contes]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">6. Frithjof Schuon: <span style=\"font-style: italic;\">Principios y criterios del arte universal<\/span> (Jos\u00e9 J. de Ola\u00f1eta, editor, 2008)[Assaig]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">7. Juan Antonio Ram\u00edrez: <span style=\"font-style: italic;\">Edificios-cuerpo<\/span> (Ed. Siruela, 2003)[Assaig]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">8. Estrella de Diego: <span style=\"font-style: italic;\">Contra el mapa<\/span> (ed. Siruela, 2008)[Assaig]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ja vegeu: predomini de l\u2019assaig, 6 en castell\u00e0, 1 en catal\u00e0 i 1 en angl\u00e8s.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">04-05-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Llibres que tinc entre mans aquests dies:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Juan Gelman (Visor, 2008, 3a edici\u00f3): <em>De palabra. Poesia III (1973-1989)<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Montserrat Abell\u00f3 (Ed. Denes, 2007): <em>El fred \u00edntim del silenci<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Roland Barthes (Paid\u00f3s, 2007): <em>La c\u00e1mara l\u00facida.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Roberto Bola\u00f1o (Anagrama, 2007, 8a edici\u00f3): <em>Los detectives salvajes<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Gelman (Buenos Aires, 1930), premi Cervantes d&#8217;aquest any, \u00e9s un poeta del que quasi no coneixia res, aix\u00ed que ara \u00e9s un bon moment per fer una mica se reciclatge. El volum quasi 700 p\u00e0gines (14, 25 \u20ac a la FENAC, ja que t\u00e9 uns 240 poemes podem dir que surt el poema a uns 6 c\u00e8ntims&#8230;) t\u00e9 poemes que fan pensar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El llibre de Bola\u00f1o feia temps que el tenia pendent. L&#8217;amic A. em va dir, la darrera vegada que ens vam veure &#8211;per Setmana Santa?&#8211; que era un dels millors que havia llegit en molt de temps. He comen\u00e7at ara la lectura, per\u00f2 segurament haur\u00e0 d&#8217;esperar fins l&#8217;estiu: s\u00f3n mes de 600 p\u00e0gines.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El llibre de Barthes s&#8217;ha de llegir amb un llapis a la m\u00e0 per anar subratllant&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">19-03-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pr\u00e0cticament enllestida \u201cLa casa de les belles adormides\u201d (Viena Edicions, 2007) de Yasunari Kawabata, tot i les precaucions amb que el vaig comen\u00e7ar &#8211;els llibres \u201ccl\u00e0ssics\u201d a vegades s\u00f3n de dif\u00edcil lectura\u2013 doncs ha resultat que est\u00e0 <span style=\"text-decoration: line-through;\">de conya<\/span> molt b\u00e9. Un llibre molt recomanable.<br \/>\nPer q\u00fcestions de feina he fet una lectura de la Llei d\u2019Educaci\u00f3 del 2006 amb el microscopi electr\u00f2nic. Aix\u00f2 m\u2019ha portat a rellegir l\u2019Estatut de Cat i la Constituci\u00f3. I vaja, ha estat for\u00e7a b\u00e9. No tant divertit com tirar-se amb un paracaigudes des d\u2019un avi\u00f3, si es que alg\u00fa troba aix\u00f2 divertir, per\u00f2 si millor del que pot semblar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">04-02-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Segueixo amb el llibre de Maryann Burk Carver <em>As\u00ed fueron las cosas<\/em> (Circe, 2007. 424 p\u00e0gines amb fotos en b\/n) que ja vaig comentar al bloc (<a href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=899\">aqu\u00ed<\/a>). Em crida l&#8217;atenci\u00f3: que alg\u00fa recordi el que va menjar o va fer 30 anys en rera quan jo no recordo que faig fer el mes passat, penso que la mateixa senyora Carver d\u00f3na una pista de com ha escrit el seu llibre quan diu &#8220;hi havia una noia que ballava com jo i que s&#8217;assemblava molt a mi, segons vaig decidir despr\u00e9s&#8221;.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">08-01-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els dos cap\u00edtols dedicats al principi pan\u00f2ptic del llibre de Nakagawa s\u00f3n una aut\u00e8ntica del\u00edcia. Jo diria que estan a l\u2019al\u00e7ada de Borges.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>El paseante solitario<\/em> (Ed. Siruela, 2007, 76 p\u00e0gines), \u00e9s un petit llibre de W. G. Sebald escrit \u201cen record de Robert Walser\u201d. Benjamin, Kafka i Walser s\u00f3n els autors centreuropeus del primer ter\u00e7 del segle XX que m\u00e9s interessen. Kafka em va entusiasmar quan era adolescent: em sabia de mem\u00f2ria passatges sencers de <em>La construcci\u00f3 de la muralla xinesa<\/em>. Kafka era el nom que feia servir com a signatura dels meus graffitis, vist amb la perspectiva que donen 20 anys tinc que recon\u00e8ixer que era un paio ben estrany jo. Vaja, potser encara ho s\u00f3c!<br \/>\nM\u00e9s endavant vaig comen\u00e7ar a llegir a Benjamin, a qui encara freq\u00fcento de tant en tant. I darrerament Walser. En el descobriment de Walser han tingut un paper molt important Sebald i el barcelon\u00ed Enrique Vila-Matas, a tots dos conv\u00e9 llegir-los com qui t\u00e9 un radar a la m\u00e0.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">26-12-2007<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image820\" style=\"width: 115px; height: 188px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/nakagawa.jpg\" alt=\"nakagawa.jpg\" width=\"115\" height=\"188\" \/><br \/>\nFa unes setmanes que tinc a la taula el llibre de Hisayasu Nakagawa, <em>Introducci\u00f3n a la cultura japonesa<\/em>, un petit llibre de 140 p\u00e0gines, amb algunes il\u00b7lustracions publicat l\u2019any 2006 per l\u2019editorial Melusina. Nakagawa coneix b\u00e9 Europa (ha passat llargues temporades a Fran\u00e7a i ha estat director del Museu Nacional de Kyoto) i des d\u2019aquesta \u00f2ptica europea intenta explicar les difer\u00e8ncies i semblances existents entre la cultura japonesa i la cultura occidental: la religi\u00f3, la mort, l\u2019educaci\u00f3, l\u2019individualisme, l&#8217;art&#8230; Un llibre ben escrit i f\u00e0cil de llegir: sense adonar-me he llegit ja m\u00e9s de la meitat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<br \/>\n21-12-2007<br \/>\nUn fragment del llibre de J.M. Castellet: \u201cDels 40 als 50 anys \u00e9s una \u00e8poca d\u2019indeterminaci\u00f3 \u00e0 rebours de la de l\u2019adolesc\u00e8ncia. La temptaci\u00f3 m\u00e9s forta \u00e9s, evidentment, la de deixar-ho c\u00f3rrer tot, en una qualsevol de les formes possibles: hippisme, su\u00efcidi a la Ferrater, integraci\u00f3 definitiva\u201d (p\u00e0g. 41). Un llibre pessimista, a l\u2019estil algunes can\u00e7ons de Tom Waits, estic pensant en <em>Old Shoes<\/em>, que precisament es d\u2019un \u00e0lbum de 1973 (<em>Clossing Time<\/em>) o en qualsevol tema de <em>Blue Valentine<\/em> (aquest de l\u2019any 1978).<br \/>\n&lt;<strong><br \/>\n<\/strong>12-12-2007<br \/>\nAra mateix tinc a la tauleta de nit el <em>Dietari de 1973<\/em>, de J.M. Castellet (Ed. 62, 2007).<br \/>\nLlegeixo bastants llibres de mem\u00f2ries, dietaris i diaris. Jo diria que en catal\u00e0 hi ha dues obres mestres del g\u00e8nere, la primera de totes \u00e9s <em>El quadern gris<\/em>, de Pla. Qu\u00e8 \u00e9s pot comparar a qualsevol diari semblant d\u2019un autor angl\u00e8s o franc\u00e8s, gent molt aficionada a explicar la seva vida. Despr\u00e9s hi ha el llibre d\u2019Eugeni Xammar <em>Seixanta anys d\u2019anar pel m\u00f3n<\/em> (Quaderns Crema, 1991, ara s\u2019ha fet una reedici\u00f3). En el fam\u00f3s <em>Glosari<\/em> d\u2019Eugeni d\u2019Ors (Quaderns Crema, 2001) em va costar entrar, i les <em>Mem\u00f2ries<\/em> de Josep Maria de Segarra (Ed. 62, 1999) em va interessar a partir de la p\u00e0gina 600 o aix\u00ed (en t\u00e9 m\u00e9s de 800).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"01\"><\/a><a name=\"02\"><\/a><strong>Quines revistes estic llegint<\/strong><br \/>\n<em>Bonart<\/em> i El <em>Temps d\u2019Art<\/em> s\u00f3n dues lectures habituals, per\u00f2 en uns quants dies me les poleixo, despr\u00e9s les utilitzo com a guia d\u2019exposicions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">30-01-2010<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/sciam_energia-sostenible.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4360\" title=\"sciam_energia-sostenible\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/sciam_energia-sostenible.jpg\" alt=\"sciam_energia-sostenible\" width=\"204\" height=\"276\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El n\u00famero de gener de <em><a href=\"http:\/\/www.investigacionyciencia.es\/\">Investigaci\u00f3n y Ciencia<\/a><\/em> est\u00e0 centrat en la energia sostenible. D\u00f3na una visi\u00f3 general de tot el\u00a0 tema, per\u00f2 trobo a faltar un major aprofundiment en aspectes com els costos econ\u00f2mics, o el fet de considerar que &#8220;les innovacions t\u00e8cniques&#8221; solventaran alguns dels problemes suscitats&#8230; en nom\u00e9s 10 anys.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">26-08-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Calle 20<\/em> \u00e9s la revista gratu\u00efta que editen els de <em>20 minutos<\/em> cada mes, dedicada especialment als modernukis. Publicitat a tutiplen. Ens assabentem que cal anar al Fib i al S\u00f3nar, i escoltar a The Rumble Strips. Tamb\u00e9 t\u00e9 <a href=\"http:\/\/www.20minutos.es\/calle20\/\">versi\u00f3 electr\u00f2nica<\/a>.<br \/>\n&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">04-05-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Ag<\/em> \u00e9s el nom de l&#8217;agenda informativa del MACBA. El n\u00famero de primavera d&#8217;aquest any t\u00e9 un article interessant sobre l&#8217;obra de Francesc Torres (Pol\u00edtiques d&#8217;arxiu) i una entrevista a Jordana Mendelson que \u00e9s una experta americana en cultura i art relacionats amb la Rep\u00fablica espanyola.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>EME<\/em> (n\u00fam 79, maig 2008). Una revista gratu\u00efta que dirigeix S\u00edlvia Nieto molt atenta a les novetats en el mon del c\u00f2mic, l&#8217;animaci\u00f3, el video art, el cinema nacional independent&#8230; es distribueix el darrer dimecres de cada m\u00e9s en botigues especialitzades de BCN i en alguns locals de marxa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<strong><br \/>\n<\/strong>12-12-2007<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-16490\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/wired1.jpg\" alt=\"\" width=\"620\" height=\"465\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/wired1.jpg 620w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/wired1-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/wired1-80x60.jpg 80w\" sizes=\"(max-width: 620px) 100vw, 620px\" \/><br \/>\nAmb les 300 p\u00e0gines de <a href=\"http:\/\/www.wired.com\/\"><em>Wired<\/em><\/a> (5,5 \u20ac a la FNAC) teniu lectura per unes quantes setmanes. Qualsevol que estigui interessat en les noves tend\u00e8ncies, en publicitat, disseny, art, arquitectura, tecnologia&#8230; t\u00e9 en aquesta revista un referent imprescindible. Moltes de les propostes que surten all\u00ed despr\u00e9s les veus en altres llocs m\u00e9s o menys descafe\u00efnades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"03\"><\/a><strong>Quina m\u00fasica estic escoltant<\/strong><br \/>\nCom a bon ipodadicte ecl\u00e8ctic escolto m\u00fasica de totes les classes, per\u00f2 quan vaig en el cotxe, que \u00e9s un moment que em serveix per fer una estona de descompressi\u00f3 semblant a la que feia el capit\u00e0 Jacques Cousteau quan tornava a la superf\u00edcie despr\u00e9s d\u2019una llarga immersi\u00f3, escolto o b\u00e9 la r\u00e0dio (RNE-3 o RAC 105) o el primer disc que em d\u00f3na per agafar dels prestatge dels discos de casa, o que compro compulsivament. La veritat \u00e9s que Brams \u2013un m\u00fasic d\u2019altra banda tan bo\u2013 no em serveix per aquest prop\u00f2sit.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">28 de gener de 2010<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-16492 alignnone\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/arcticmonkeys_humbug.jpg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"281\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/arcticmonkeys_humbug.jpg 340w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/arcticmonkeys_humbug-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/arcticmonkeys_humbug-300x300.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 281px) 100vw, 281px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/www.arcticmonkeys.com\/\">Artic Monkeys<\/a> i el seu recomanable <em>Humbug<\/em> \u00e9s un dels CDs que m\u00e9s gasto aquest dies, i tamb\u00e9 a estones <a href=\"http:\/\/www.kingsofconvenience.com\/\">Kind of Convenience<\/a>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">04-juny-2009<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per pura casualitat he redescobert un disc de fa 10 anys: <em>Arte pop<\/em> de La Barberia del Sur (<a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Barber%C3%ADa_del_Sur\">wiki<\/a>). Hi ha una can\u00e7\u00f3 que feia temps que no escoltava i que ara sona v\u00e0ries vegades al dia en el cotxe o a l&#8217;ipod.\u00a0 La can\u00e7\u00f3 \u00e9s <em>Todo El Amor Del Mundo<\/em>.\u00a0 La met\u00e0fora \u00e9s fant\u00e0stica: &#8220;todo el amor del mundo llueve en la ciudad, y tu no te mojas&#8221;. Em recorda a <em>Downtown<\/em> de Sinatra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">28-12-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El darrer disc de Seal es titula &#8220;Soul&#8221;, tot un seguit de versions de can\u00e7ons de tota la vida ideal per fer la disgesti\u00f3 d&#8217;aquests dies de Nadal. Com que he estat bon nen el ti\u00f3 s&#8217;ha portat b\u00e9 amb mi.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per cert, <em>People Get Ready<\/em> est\u00e0 molt ben resolta.<br \/>\n&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">30-04-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El cas \u00e9s que volia el disc de <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karajan\">Herbert von Karajan<\/a> que donaven amb el diari <em>El Pa\u00eds<\/em> (1 eurete) i per error vaig arribar a casa amb <em>Strangers in the night<\/em> de <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Frank_Sinatra\">Frank Sinatra<\/a>. Finalment haurien de regalar una mena d&#8217;agenda (electr\u00f2nica jejeeje) perqu\u00e8 gestionem totes les coses que pots comprar amb els diaris. Decidit a amortitzar l&#8217;eurete, m&#8217;he posat el disc de Sinatra al cotxe i ha resultat que est\u00e0 millor del que esperava. 10 can\u00e7ons i les 10 fan diana, res a veure amb el darrer enregistrament dels <a href=\"http:\/\/www.smashingpumpkins.com\/\">Smashing Pumpkins<\/a> (2 bones peces, o si voleu 3, i la resta farcit, em refereixo al disc <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zeitgeist_%28%C3%A1lbum%29\"><em>Zeitgeist<\/em><\/a>). <em>Strangers in the night<\/em> t\u00e9 peces memorables com ara els 132 segons de <em>Downtown<\/em>, que et fan sentir millor que una cervesa gla\u00e7ada un 10 d&#8217;agost. <em>Summer wind<\/em>, que ens recorda l&#8217;optimisme dels seixanta, o el mateix <em>Strangers in the night<\/em>, que descriu una trobada furtiva de dos desconeguts en plena nit, i que s&#8217;ha convertit en una icona gay. En fi, Sinatra &#8211;que tamb\u00e9 te una part fosca, com el mateix Karajan&#8211; es m\u00e9s recomanable del que sembla.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<br \/>\n09-02-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image959\" style=\"width: 201px; height: 169px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/rufus.jpg\" alt=\"rufus.jpg\" width=\"201\" height=\"169\" \/><br \/>\nTant s\u2019ha parlat de Rufus Wainwright (<a href=\"http:\/\/www.rufuswainwright.com\/\">lloc oficial<\/a>) que ara que tinc el disc a les mans (concretament <em>Release The Stars<\/em>; 15&#8217;79 euracos al Media Markt) doncs s\u00ed, est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 caram &#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">20-01-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image876\" style=\"width: 130px; height: 119px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/iturralde.jpg\" alt=\"iturralde.jpg\" width=\"130\" height=\"119\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pedro Iturralde \u00e9s un dels millors (sin\u00f3 el millor) saxo del panorama jazz\u00edstic actual. La col\u00b7lecci\u00f3 Jazz en Espa\u00f1a, que produeix RNE va treure fa un parell d\u2019anys aquest doble CD amb concerts majorit\u00e0riament de l\u2019any 1987, procedents del Festival de Jazz de Madrid i del Festival de Jazz de Vit\u00f2ria-Gasteiz. En el segon CD s\u2019inclouen un bon grapat de can\u00e7ons en qu\u00e8 podem escoltar la veu prodigiosa de Donna Hightower interpretant blues. Els CD van acompanyats d\u2019un llibret redactat per Juan Claudio Cifuentes (dels programes \u201cJazz Porque S\u00ed\u201d i \u201cA Todo Jazz\u201d de Radio Cl\u00e1sica i Radio 3 &#8211; RNE), presentant cada tema. Un disc que no et canses d\u2019escoltar mai.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"03\"><\/a>&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">10-12-2007<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image787\" style=\"width: 85px; height: 84px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/thestorygoes.jpg\" alt=\"thestorygoes.jpg\" width=\"85\" height=\"84\" \/><br \/>\nAra estic escoltant el disc de <a href=\"http:\/\/www.craigdavid.com\/\">Craig David<\/a> (<em>The Story Goes<\/em>&#8230; 6 euretes en el Media Mark). En Craig fa el que normalment es coneix com a funk, i el funk als de la meva generaci\u00f3 ens puja sempre la moral. Aquest disc em durar\u00e0 bastants dies, fins que en trobi un altre qualsevol o fins que escoltar-lo em faci vomitar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"04\"><\/a><strong>Qu\u00e8 miro al cinema o la TV (fins i tot al teatre!)<br \/>\n<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">12-01-2012<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-16496\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/west-wing-tv1.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"309\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/west-wing-tv1.jpg 300w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/west-wing-tv1-291x300.jpg 291w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquesta temporada m\u2019he aficionat als antics cap\u00edtols de <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/The_West_Wing\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>The West Wing<\/em><\/a>, que tornen a emetre al canal plus despr\u00e9s de sopar, que per aquesta banda del Francol\u00ed \u00e9s cap a les 9 del vespre. Podr\u00edem dir que mai enxampo un cap\u00edtol sencer, per\u00f2 tampoc \u00e9s que sigui massa important. Com a m\u00ednim els actors no criden, ni corren d\u2019una banda a una altra com a pirats, no diuen \u201cque divertit\u201d cada dos per tres, ni \u201cohhh!\u201d. Molt recomanable mentre et prens, per exemple, un gint\u00f2nic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">03-01-2012<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-16497\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/201111-melancolia1.jpg\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"348\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/201111-melancolia1.jpg 600w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/201111-melancolia1-300x174.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span id=\"result_box\" lang=\"ca\"><span class=\"hps\">Justine<\/span> <span class=\"hps atn\">(<\/span>Kirsten <span class=\"hps\">Dunst<\/span>) <span class=\"hps\">i<\/span> <span class=\"hps\">Michael<\/span> <span class=\"hps atn\">(<\/span>Alexander <span class=\"hps\">Skarsgard<\/span>) <span class=\"hps\">donen una<\/span> <span class=\"hps\">sumptuosa<\/span> <span class=\"hps\">festa<\/span> <span class=\"hps\">per celebrar el seu<\/span> <span class=\"hps\">casament<\/span> <span class=\"hps\">a casa<\/span> <span class=\"hps\">de la germana<\/span> <span class=\"hps\">de la n\u00favia<\/span> <span class=\"hps atn\">(<\/span>Charlotte <span class=\"hps\">Gainsbourg<\/span>) <span class=\"hps\">i<\/span> <span class=\"hps\">del seu marit<\/span> <span class=\"hps atn\">(<\/span>Kiefer <span class=\"hps\">Sutherland<\/span>). <span class=\"hps\">Mentrestant<\/span>, el planeta <span class=\"hps\">Malenconia<\/span> <span class=\"hps\">avan\u00e7a<\/span> <span class=\"hps\">cap a la Terra<\/span> <span class=\"hps\">en<\/span> <span class=\"hps\">aquesta pel \u00b7 l\u00edcula<\/span> <span class=\"hps\">psicol\u00f2gica<\/span> <span class=\"hps\">i<\/span> <span class=\"hps\">catastrofista<\/span> <span class=\"hps\">de Lars<\/span> <span class=\"hps\">von<\/span> <span class=\"hps\">Trier<\/span>. Si sempre us han horroritzat els rituals i els casaments, si sou \u2014com jo mateix\u2014una mica melanc\u00f2lics, no us perdeu <em><a href=\"http:\/\/www.melancholiathemovie.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Malenconia<\/a><\/em>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">30-12-2011<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-16499\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/mundo-mandarina1.jpg\" alt=\"\" width=\"516\" height=\"387\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/mundo-mandarina1.jpg 648w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/mundo-mandarina1-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/mundo-mandarina1-80x60.jpg 80w\" sizes=\"(max-width: 516px) 100vw, 516px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Laura Mu\u00f1oz\u00a0\u2014Mandarina\u2014 \u00e9s una actriu argentina que es desdobla en tres personatges en <em>Un Ramon de Mandarines<\/em>, (aquests dies al <a href=\"http:\/\/webfacil.tinet.cat\/teatrem\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Teatre el Magatzem<\/a>) una obra per a tots els p\u00fablics \u2014m\u00e0gia, titelles, mon\u00f2legs en qu\u00e8 utilitza el llenguatge del clown cl\u00e0ssic\u2014 que no tracta als nens com si fossin est\u00fapids ni posa als adults <span style=\"text-decoration: line-through;\">al borde de un ataque de nervios<\/span> a la bora de l\u2019atac de cor. Mandarina no crida, no corre d\u2019una banda a l\u2019altra de l\u2019escenari com si s\u2019hagu\u00e9s calat foc, no diu \u201cholaaaaa nens i neneeeees\u201d, no fa ganyotes. En fi: una del\u00edcia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">26-12-2011<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/metodoposter1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-7423\" title=\"metodoposter1\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/metodoposter1.jpg\" alt=\"metodoposter1\" width=\"188\" height=\"271\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A_Dangerous_Method\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>Un M\u00e9todo Peligroso<\/em><\/a> s\u2019explica la hist\u00f2ria d&#8217;un triangle que barreja admiraci\u00f3, atracci\u00f3 sexual i amor on els protagonistes s\u00f3n tres referents en la hist\u00f2ria de la psicoan\u00e0lisi: Carl Jung (Michael Fassbender), Sabina Spielrein (Keira Knightley, potser la m\u00e9s fluixa de la funci\u00f3) i Sigmund Freud (Viggo Mortensen). Cronenberg explica els or\u00edgens de la psicoan\u00e0lisi a partir del conflicte que sorgeix quan els postulats de Jung comencen a diferir dels del seu mentor, Freud, de forma que l\u2019acci\u00f3 avan\u00e7a gr\u00e0cies a la relaci\u00f3 que s\u2019estableix entre Jung i Spielrein, primer com a metge i pacient fins gaireb\u00e9 invertir-se els papers, mentre la relaci\u00f3 entre Jung i Freud es deteriora.<br \/>\nLa bellesa i perfecci\u00f3 dels personatges amaga un fons fosc i pervers, molt ben descrit per Cronenberg on les coses no s\u00f3n exactament el que semblen.<br \/>\nL\u2019ambientaci\u00f3 i el clima que es recrea \u2013els anys previs a la Primera Guerra Mundial\u2013 resulten molt cre\u00efbles, el despatx de Sigmund Freud \u2013que me va recordar el de Sherlock Holmes\u2013\u00a0 \u00e9s com el que vull tenir quan sigui gran.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">23-02-2011<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em><a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Precious_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula%29\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Precious<\/a><\/em>, uff! aix\u00f2 s\u00ed \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">09-01-2011<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Capitalism: A Love Story<\/em> \u00e9s el darrer documental de Michael Moore, es veu b\u00e9, tot i que el discurs \u00e9s a vegades conf\u00fas, clar que est\u00e0 fet per funcionar als USA, per tant Moore t\u00e9 que nedar i guardar la roba, no sigui cas que l&#8217;acusin d&#8217;antiameric\u00e0 o comunista&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">30-01-2010<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-16501\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/bienvenidos-al-norte.jpg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"362\" srcset=\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/bienvenidos-al-norte.jpg 256w, https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/bienvenidos-al-norte-212x300.jpg 212w\" sizes=\"(max-width: 256px) 100vw, 256px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pel\u00b7l\u00edcules que recordo haver vist aquests mesos:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>In Search of a Midnight Kiss<\/em> (Alex Holdridge, 2007) i <em>Bienvenidos al norte<\/em> (Dany Boom, 2008).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pel\u00b7l\u00edcules que ja he oblidat:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Avatar<\/em> (James Cameron, 2009).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">14-06-2009<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Doncs no es pot dir que hagi anat massa al cinema o al teatre darrerament, per\u00f2 entre tot el que he vist hi ha coses regulars com <em>Quemar despu\u00e9s de leer<\/em> (<em>Burn after Reading<\/em>) dels germans Coen que ja he oblidat, i altres inesperadament millors com <em>The Queen<\/em> (Stephen Frears, 2006) que t\u00e9 algunes connexions amb <em>El ala oest de la Casa Blanca<\/em> (<a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/The_West_Wing\"><em>The West Wing<\/em><\/a>) una s\u00e8rie que m\u2019agradava tant. Al teatre &#8211;Club Capitol, ja fa uns mesos&#8211; vaig veure <em>Sin noticias de Gurb<\/em> d\u2019Eduardo Mendoza, una funci\u00f3 molt entretinguda (i divertida) que es mantenia en peu gr\u00e0cies a Rosa Novell.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>&lt;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">24-11-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Doncs ahir a la tarda vaig veure &#8220;<a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Close_Encounters_of_the_Third_Kind\">Encuentros en la tercera fase<\/a>&#8221; (Steven Spielberg, 1977), al canal plus DCine. Que b\u00e9 ha envellit! I aix\u00f2 que es va fer en l&#8217;era predigital, abans fins i tot del Reagan-Bush. Molt bons\u00a0<a title=\"Richard Dreyfuss\" href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/wiki\/Richard_Dreyfuss\">Richard Dreyfuss<\/a> i <a title=\"Fran\u00e7ois Truffaut\" href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/wiki\/Fran\u00c3\u00a7ois_Truffaut\">Fran\u00e7ois Truffaut<\/a> &#8211;que es passa la peli parlant en franc\u00e8s&#8211; en el paper de Claude Lacombe, un cient\u00edfic\u00a0investigador del fen\u00f3meno <a title=\"Objeto volador no identificado\" href=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/wiki\/Objeto_volador_no_identificado\">ovni<\/a>. Vaja, una visita molt recomanable.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">23-05-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image1317\" style=\"border: 3px ridge black;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/o_brother.jpg\" alt=\"o_brother.jpg\" width=\"240\" height=\"240\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/coenbrothers.net\/obrother.html\"><em>O Brother!<\/em><\/a> es una pel\u00edcula del a\u00f1o 2000, dirigida por Joel y Ethan Coen, y protagonizada por George Clooney, John Turturro y Tim Blake Nelson. Una meravella, revisitada ara en TNT. Per cert, TNT, un petit canal de TV per cable\/digital poc conegut per\u00f2 totalment recomanable.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<br \/>\n20-04-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/www.lasalasdelavida.com\/index.html\"><em>Las alas de la vida<\/em><\/a> (Antoni P. Canet, 2007). Vaig veure aquesta pel\u00b7l\u00edcula ahir per la nit en TV2, uff, al\u00b7lucinant.<br \/>\n&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">01-03-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>www. what a wonderful word <\/em>(Director Faouzi Bens\u00efdi, Fran\u00e7a\/Marroc, 2006)<br \/>\nReflexa una part del Marroc actual, un pa\u00eds per un costat modern, amb cibercaf\u00e8s i tot el que la globalitzaci\u00f3 arrossega (tamb\u00e9 les pateres) i amb un cant\u00f3 fosc i l\u00fagubre. Una pel\u00b7l\u00edcula que la cr\u00edtica no ha tractat massa b\u00e9 per\u00f2 que a mi em va agradar: t\u00e9 gotes de Tarantino i dels germans Cohen, Fellini (les pateres que es creuen en plena nit amb un transatl\u00e0ntic) i fins i tot Almodovar. [Als cinemes Verdi C\/ Verdi, 32, <a href=\"http:\/\/www.cines-verdi.com\/inicio.php\">aqu\u00ed<\/a> m\u00e9s info]<br \/>\n&lt;<br \/>\n09-02-2008<br \/>\n<em>La novia cad\u00e1ver<\/em> (2005)<br \/>\nJa l\u2019havia vist al cinema quan es va estrenar, i em va agradar molt. Avui toca revisi\u00f3 en el Canal +. Per incondicionals de Tim Burton, jo entre ells.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a>&lt;<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a>20-1-2008<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a><em><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image875\" style=\"width: 126px; height: 163px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/the_oxford_murders.jpg\" alt=\"the_oxford_murders.jpg\" width=\"126\" height=\"163\" \/><\/em><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a><em>Los cr\u00edmenes de Oxford<br \/>\n<\/em>\u00c1lex de la Iglesia (Bilbao, 1965), ens ofereix una pel\u00b7l\u00edcula rodona que sembla feta a Hol\u00b7lywood. Aquest director fa pel\u00b7l\u00edcules bones (El <em>D\u00eda de la Bestia<\/em>, 1995), molt bones (<em>La Comunidad<\/em>, 2000), o absolutament prescindibles (<em>Muertos de Risa<\/em>, 2004; <em>Crimen Ferpecto<\/em>, 2004). Els actors aguanten la funci\u00f3 a la perfecci\u00f3, sobresurten John Hurt, Leonor Watling i Elijah Wood (Frodo). La trama \u00e9s entretinguda, tot i que a vegades et pots perdre, cosa que a mi em va passar en algun moment (potser perqu\u00e8 vaig veure la versi\u00f3 en angl\u00e8s: <em>The Orford Murders<\/em>) per\u00f2 no passa res. El final, en el Museu de les Falsificacions Arqueol\u00f2giques, t\u00e9 la petjada de l\u2019\u00c0lex de la Iglesia.<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a>&lt;<br \/>\n25-12-2007<br \/>\nEl sempre efica\u00e7 Woody Allen \u00e9s una bona opci\u00f3 per passar la tarda de Nadal a Barcelona. El seu darrer treball <em>Cassandra\u2019s Dream<\/em>, explica la hist\u00f2ria de Ian (Ewan Mcgregor) i el seu germ\u00e0 petit Terry (Collin Farrell), que es veuen involucrats en un assassinat degut a la seva ambici\u00f3, la pel\u00b7l\u00edcula dissecciona com paeixen la culpa cadasc\u00fa dels germans en aquesta esp\u00e8cie de \u201cmoral play\u201d que combina drama i trag\u00e8dia amb algunes gotes de com\u00e8dia. La primera hora molt bona, despr\u00e9s la funci\u00f3 decau i penso que el final est\u00e0 mal resolt.<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a>&lt;<br \/>\n23-12-2007<br \/>\nFa unes setmanes, al cinema, <em>Rec<\/em>. Jo diria que prescindible.<br \/>\nAra, despr\u00e9s de veure a casa el partit Bar\u00e7a-Madrid amb uns amics, ens posem una pel\u00b7l\u00edcula que pot estar b\u00e9: <\/a><a href=\"http:\/\/www.dororo.es\/\"><em>Dororo<\/em><\/a> (millor pel\u00b7l\u00edcula Sitges 07). Amb crispetes i cerveses.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a name=\"05\"><\/a><em><strong>Bonus track <\/strong><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>&lt;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">09-02-2008<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una Pizza amb el BB: una bona base, afegir formatge, tom\u00e0quet, pernil, etc. Una estoneta al forn i a sopar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image963\" style=\"width: 241px; height: 185px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/pizza2.jpg\" alt=\"pizza2.jpg\" width=\"241\" height=\"185\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image962\" style=\"height: 195px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/pizza1.jpg\" alt=\"pizza1.jpg\" width=\"166\" height=\"195\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image964\" style=\"width: 200px; height: 164px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/pizza3.jpg\" alt=\"pizza3.jpg\" width=\"200\" height=\"164\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image965\" style=\"height: 157px;\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/pizza4.jpg\" alt=\"pizza4.jpg\" width=\"203\" height=\"157\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&lt;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">29-12-2007<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"image827\" src=\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/maleta.jpg\" alt=\"maleta.jpg\" width=\"328\" height=\"134\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A punt de tancar la maleta guardem el gosset i el gatet. I despr\u00e9s a l&#8217;aeroport!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quins llibres estic llegint Quines revistes estic llegint Quina m\u00fasica estic escoltant Qu\u00e8 miro al cinema o la TV (fins i tot al teatre!) Bonus track Quins llibres estic llegint Sempre tinc tres o quatre llibres entre mans, que llegeixo generalment a la nit, despr\u00e8s de sopar. Com podeu imaginar un llibre em dura algunes&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/789"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=789"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16502,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/789\/revisions\/16502"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}