{"id":12701,"date":"2016-02-08T22:16:18","date_gmt":"2016-02-08T21:16:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=12701"},"modified":"2016-02-08T22:28:29","modified_gmt":"2016-02-08T21:28:29","slug":"el-paisatge-un-viatge-una-perspectiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=12701","title":{"rendered":"El Paisatge, un viatge, una perspectiva"},"content":{"rendered":"

\"premis<\/a><\/p>\n

El Paisatge, un viatge, una perspectiva<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

1<\/p>\n

En El paseante solitario<\/i>,[i]<\/a> W. G. Sebald ens descriu l\u2019escriptor su\u00eds Robert Walser com un \u00abpassejant en un paisatge\u00bb, de manera que el paisatge d\u00f3na sentit a la figura humana que el transita i el mateix paisatge se\u2019ns apropa des del moment en qu\u00e8 la seva escala es fa humana. En paraules de Walser: \u00abcom menys acci\u00f3 hi ha i m\u00e9s petit \u00e9s l’entorn que necessita un poeta, m\u00e9s gran acostuma a ser el seu talent […]. Les coses quotidianes s\u00f3n prou belles i riques com per poder-ne treure guspires po\u00e8tiques\u00bb.[ii]<\/a> Aix\u00ed, els seus personatges van de ciutat en ciutat, canvien de feina, de parella, mentre es mantenen atents i pr\u00f2xims a les coses que els envolten, a les coses quotidianes, i fa la impressi\u00f3 que ells no s\u2019han mogut ni un mil\u00b7l\u00edmetre.<\/p>\n

La proximitat i el paisatge com a evocaci\u00f3, el lloc on estem i el que sentim, el que voldr\u00edem ser, el que \u00e9rem, el que somiem, en paraules de Keats: \u00abJo s\u00f3c aqu\u00ed, per\u00f2 vosaltres sou a la vora del mar\u2026 ergo us banyeu, passegeu, dieu: que bonic!\u2026 trobeu semblances entre ones i camells\u2026 roques i mestres de ball\u2026 pales i telescopis\u2026 dofins i madones\u00bb,[iii]<\/a> i sempre la capacitat del narrador per indicar-nos un cam\u00ed. Aquest \u00abnarrador\u00bb pot ser un novel\u00b7lista que desitjava l\u2019anonimat, com Robert Walser, un poeta o un escriptor que combina l\u2019assaig, la ficci\u00f3 i les mem\u00f2ries, com ho faria un artista pl\u00e0stic que es decanta per un g\u00e8nere o un altre, o que els combina tots, aplicant-los diferents t\u00e8cniques. Arribem a Los anillos de Saturno<\/i>,[iv]<\/a> un llibre inquietant i misteri\u00f3s de Sebald, la cr\u00f2nica d\u2019un viatge a peu que el dur\u00e0 a voltar tot el comtat de Suffolk, a Anglaterra. Aquest viatge \u00e9s l\u2019excusa de l\u2019autor per convidar-nos a una reflexi\u00f3 sobre el present, sobre l\u2019impacte en la vida actual de les decisions preses en el passat, sobre tornar enrere i provar de refer camins ja caminats per nosaltres mateixos, sobre l\u2019observaci\u00f3 del paisatge i sobre la mem\u00f2ria.<\/p>\n

Canviem de continent. Els poemes de Raymond Carver s\u00f3n com una finestra oberta. De l\u2019exterior ens arriben prats, rierols, cascades i gent amb noms com Bonnie i el seu marit Sulieman[v]<\/a>\u00a0\u2014\u00abRight, hello. Sulieman here.\u00bb\u2014, Shiloh, Jim, Margo, Doug, Amy, Steve… Ordinary people<\/i>, gent corrent, vivint en llocs corrents. Aix\u00f2 s\u00ed: totes les hist\u00f2ries que viuen els protagonistes dels poemes de Carver s\u00f3n \u00fanics i especials, com tamb\u00e9 s\u00f3n \u00fanics i especials els espais que habiten. En \u00abIn a Marine Light Near Sequim, Washington\u00bb[vi]<\/a> el poeta ens situa directament al comtat de Clallam, en un camp envoltat de granges, a l\u2019est de l\u2019estat de Washington. Els protagonistes del poema \u2013intu\u00efm que el mateix escriptor i, probablement, la seva dona, Tess Gallagher\u2013 recorren la carretera mentre parlen d\u2019un viatge a Par\u00eds, de Modigliani i reciten Verlaine. De sobte, veuen un jove que els mira sense curiositat i continua amb el seu treball, mentre ells \u00abpassaven com una bella dalla negra per aquell paisatge perfecte\u00bb (\u00abAs we passed like a beautiful Black scythe \/ through that perfect landscape<\/i>\u00bb).Com si la simple mirada de l\u2019espectador, aparentment innocent, modifiqu\u00e9s amb la seva pres\u00e8ncia el que mira, una esp\u00e8cie de meravell\u00f3s principi d’indeterminaci\u00f3 de Heisenberg aplicat al paisatge.<\/p>\n

Walser, Sebald i Carver ens fan mirar el paisatge de manera que el sentim molt proper, com si nosaltres mateixos estigu\u00e9ssim caminant al seu costat en llargues passejades, semblants a les que descriu Josep Maria Espin\u00e0s en els seus llibres de viatges en qu\u00e8 recorre el pa\u00eds a peu. No es tracta de la contemplaci\u00f3 meravellada de les fotografies cl\u00e0ssiques d\u2019Ansel Adams o Eliot Porter en revistes com Arizona Highways<\/i>, que ens conviden a agafar la moto i fer milles; \u00e9s m\u00e9s un sentiment de \u00abcaram, qui viu en aquest lloc?\u00bb. I la reflexi\u00f3 posterior: \u00abpodria ser jo mateix?\u00bb.<\/p>\n

2<\/p>\n

Francisco Calvo Serraller[vii]<\/a> considera que perqu\u00e8 el paisatge, com a g\u00e8nere de la pintura, s\u2019emancip\u00e9s de l’home, de la hist\u00f2ria, de l’al\u00b7legoria, va fer falta la ruptura amb el classicisme que va tenir lloc durant la segona meitat del segle xviii i que va donar pas a l’art contemporani, una ruptura que va anar acompanyada, per Calvo Serraller, d\u2019un canvi substancial en la tradici\u00f3 art\u00edstica cl\u00e0ssica en substituir la Bellesa per la Llibertat. En aquest sentit, l\u2019abs\u00e8ncia de c\u00e0non en el fet art\u00edstic, propiciat per la irrupci\u00f3 de la Llibertat com a paradigma m\u00e0xim, ens obliga a moure\u2019ns en un camp en el qual les veus s\u2019entrecreuen i el solista queda eclipsat per un cor multiforme. Al segle xxi el paisatge com a tema art\u00edstic est\u00e0 lligat a les m\u00faltiples i heterog\u00e8nies mirades que els artistes utilitzen, amb tota mena de suports i barreja de llenguatges, de manera que passem del soroll i la disson\u00e0ncia, a la melodia i, en molts casos, al silenci i l\u2019abs\u00e8ncia. I tamb\u00e9 ens adonem de la vulnerabilitat i la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 si el segle xx va estar marcat per dues guerres mundials, pel nazisme i els camps de concentraci\u00f3, el segle xxi s\u2019iniciava l\u2019any 2001 amb la terrible destrucci\u00f3 de les Torres Bessones, que es va retransmetre de manera instant\u00e0nia i en temps real a tot el planeta, amb un canvi sobtat i traum\u00e0tic de l\u2019skyline <\/i>f\u00edsic \u2014que estava gravat a les nostres retines\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 mental, i que quinze anys despr\u00e9s veiem que ens ha marcat profundament, de manera que el pas del temps no es constata fins que ha transcorregut.[viii]<\/a> La simple abs\u00e8ncia d\u2019aquestes dues torres ens diu que som vulnerables, i la postal t\u00edpica perd el seu significat per un exc\u00e9s de reiteraci\u00f3, de repetici\u00f3, de proximitat.[ix]<\/a><\/p>\n

En aquest punt cal, en paraules de Javier Maderuelo, \u00abestablir un pont entre la descripci\u00f3 liter\u00e0ria i pl\u00e0stica i l\u2019an\u00e0lisi cient\u00edfica i filos\u00f2fica, mostrant que el paisatge no \u00e9s una entitat tancada en si mateixa sin\u00f3 que ofereix moltes cares com a tema d\u2019estudi. Cada forma de veure la terra, cada manera de descriure-la o de representar-la suposa que darrere seu hi ha un tipus diferent de pensament, s\u2019estableix, aix\u00ed, una relaci\u00f3 entre objecte i subjecte a trav\u00e9s de la mirada que es torna intencional i instrumental i posa en evid\u00e8ncia un paral\u00b7lelisme sinest\u00e8sic entre ull i pensament\u00bb.[x]<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

3<\/p>\n

A Catalunya un dels g\u00e8neres pict\u00f2rics que ha caracteritzat la pintura moderna ha estat el paisatgisme. En l\u2019exposici\u00f3 \u00abLa finestra oberta, paisatgisme catal\u00e0 1860-1936\u00bb que va produir la Xarxa de Museus Locals de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, i que es va poder visitar en diferents ciutats de Catalunya al llarg del 2005 i 2006, s\u2019oferia un recorregut a trav\u00e9s de la pintura, des del Romanticisme dels primers anys del segle xix fins a la Guerra Civil Espanyola, que suposa el trencament hist\u00f2ric i cronol\u00f2gic, amb una setantena d\u2019obres que representaven les principals escoles paisatg\u00edstiques del pa\u00eds. La mostra ens permetia veure obres d\u2019una quinzena de museus que aportaven, en molts casos, peces d\u2019artistes locals. En aquesta mateixa l\u00ednia, la Fundaci\u00f3 Caixa Tarragona ens oferia a la seva enyorada sala d\u2019exposicions de Tarragona, l\u2019any 2008, la mostra \u00abPaisatges del sud\u00bb, amb una selecci\u00f3 d\u2019una trentena d\u2019artistes, majorit\u00e0riament del segle xx, vinculats a les comarques tarragonines. Aquestes mostres ens permetien descobrir \u2014o redescobrir\u2014 l\u2019obra, a vegades oblidada, d\u2019artistes locals amb aportacions interessants en l\u2019evoluci\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft des de la concepci\u00f3 cl\u00e0ssica de \u00abcontemplaci\u00f3 d\u2019un escenari\u00bb, a una mirada m\u00e9s actual que privilegia el fragment, el marge, el dubte i, en molts casos, el que hi ha una mica m\u00e9s enll\u00e0 del nostre \u00e0mbit d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s pel paisatge com a element interdisciplinari i la seva vinculaci\u00f3 a l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica i la reflexi\u00f3 no ha deixat de cr\u00e9ixer els darrers anys. Els exemples s\u00f3n nombrosos. El 2004 es va constituir legalment[xi]<\/a> l\u2019Observatori del Paisatge, amb seu a Barcelona i Olot, concebut, segons els seus estatuts, com un centre de pensament i d\u2019acci\u00f3 en relaci\u00f3 amb el paisatge. A Lleida el 2007 es va crear, amb l\u2019aixopluc de l\u2019Ajuntament de la ciutat, la Fundaci\u00f3 Privada Paisatge Urb\u00e0 de Lleida. A Riudecanyes funciona des de l\u2019any 2012 el Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 dels Fruits del Paisatge, que \u00abens descobreix el collage<\/i> d\u2019elements, percepcions, hist\u00f2ria i tradici\u00f3 que caracteritza el paisatge dels territoris de l\u2019interior de la Costa Daurada\u00bb, segons informa l\u2019Ajuntament d\u2019aquest municipi, que gestiona el centre amb l\u2019impuls del Consell Comarcal del Baix Camp.<\/p>\n

El desembre del 2015 va tenir lloc a Tarragona, en el marc de la URV, la I Jornada d\u2019Art, Natura i Paisatge, dirigida pel Dr. Antonio Salcedo i coordinada per Aida Mar\u00edn Yrigaray, amb la participaci\u00f3 d\u2019artistes i experts de diferents \u00e0mbits. \u00c9s significatiu que entre les entitats que donaven suport a aquesta iniciativa trob\u00e9ssim el CECOS (Centre d\u2019Estudis sobre Conflictes Socials), un centre de recerca de la mateixa URV que t\u00e9, entre els seus objectius, el de \u00abconstruir un espai de reflexi\u00f3 cr\u00edtica, que promogui un di\u00e0leg multidisciplinari sobre els principals conflictes socials del m\u00f3n contemporani\u00bb.[xii]<\/a> Es va parlar, en aquesta jornada, de m\u00faltiples temes: de filosofia i sociologia, de geografia, de viatges, de canvi clim\u00e0tic, de l\u2019acte creatiu vinculat a l\u2019emoci\u00f3 i a l\u2019espai que habitem…<\/p>\n

L\u2019Escola d\u2019Art i Disseny de Tortosa va produir les exposicions \u00abLa mirada reposada. Una revisi\u00f3 del paisatge. Artistes dels anys 80. Terres de l\u2019Ebre\u00bb, l\u2019any 2010, i \u00abRepensar Terra. Una reflexi\u00f3 creativa des de les Terres de l\u2019Ebre\u00bb, el 2011, totes dues exposicions es van poder veure a la mateixa escola i al Museu d\u2019Art Modern de Tarragona. El comissari d\u2019aquestes mostres, Leonardo Escoda, ens diu que \u00abtots els artistes [presents a la mostra] han utilitzat la revisi\u00f3 del paisatge com a leitmotiv<\/i>, com a excusa per a tornar a repassar una actitud art\u00edstica. Qu\u00e8 passa quan un decideix tornar a mirar un espai per a refer-lo des de l\u2019imaginari? \u00c9s un tornar-se a posicionar, mirar de re\u00fcll la mem\u00f2ria i construir amb un nou tempo<\/i>.\u00bb[xiii]<\/a><\/p>\n

Aquest \u00abnou tempo<\/i>\u00bb, m\u00e9s reposat i basat en la proximitat \u2014en passejar\u2014, en l\u2019acumulaci\u00f3 de coses recollides aqu\u00ed i all\u00e0, compta amb manifestacions tan interessants com el Laboratori del Paisatge, una iniciativa liderada des de fa quatre anys per la creadora L\u00eddia Porcar des de l\u2019Escola d\u2019Art de Reus, en la qual predomina l\u2019obra col\u00b7lectiva i la reflexi\u00f3 en \u00abuna narraci\u00f3 no lineal amb flashbacks<\/i> i flashforwards<\/i>: l\u2019aprofitament d\u2019aprenentatges passats i els desitjos de millorar en projectes futurs, malgrat que l\u2019aut\u00e8ntic motor de la proposta pedag\u00f2gica sigui viure l\u2019experi\u00e8ncia vital creativa del moment\u00bb.[xiv]<\/a><\/p>\n

4<\/p>\n

En la relaci\u00f3 de l\u2019artista amb el paisatge, l\u2019emoci\u00f3 i el cam\u00ed transitat tenen un paper determinant, la fascinaci\u00f3 pel detall f\u00edsic, per la rel\u00edquia. La construcci\u00f3 com a suma d\u2019alteracions, d\u2019anomalies, d\u2019abs\u00e8ncies. Com diu una de les protagonistes d\u2019Austerlitz<\/i>,[xv]<\/a> el darrer llibre publicat en vida de W. G. Sebald: \u00ables imatges tenen una mem\u00f2ria pr\u00f2pia\u00bb.<\/p>\n

Per\u00f2 no podem oblidar que l\u2019art representa un contrapoder, no pas perqu\u00e8 l\u2019artista hagi de denunciar, accentuar, militar o reivindicar, sin\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019art, independentment de la seva naturalesa i la seva finalitat, \u00abens col\u00b7loca en pres\u00e8ncia de contraimatges\u00bb,[xvi]<\/a> amb una influ\u00e8ncia creixent m\u00e9s enll\u00e0 del nombre de persones que puguin assistir a una o altra exposici\u00f3.[xvii]<\/a> L\u2019art com a forma d\u2019entendre el m\u00f3n amb multiplicitat de punts de vista, amb apropiacions, salts i discontinu\u00eftats, utilitzant el c\u00f2mic, Internet, un logotip comercial o les actes d\u2019una reuni\u00f3 de ve\u00efns, un espai complex en el qual passen coses que no estaven programades en aquesta mena de parc tem\u00e0tic en qu\u00e8 sembla que s\u2019est\u00e0 convertint el m\u00f3n, on la realitat es recrea per obtenir un espai recreatiu ordenat i amb colors pastel.[xviii]<\/a> Un espai narratiu verge que obre m\u00faltiples possibilitats i q\u00fcestiona el relat un\u00edvoc del mainstream<\/i>.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00e0rius Domingo<\/p>\n

 <\/p>\n


<\/p>\n
\n
\n

[i]<\/a> W.G. Sebald, El paseante solitario. En recuerdo de Robert Walser<\/i>. Traducci\u00f3 de Miguel S\u00e1enz. Ed. Siruela, Madrid, 2007.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[ii]<\/a> Carl Seelig, Paseos con Robert Walser<\/i>. Traducci\u00f3 de Carlos Fortea. Ed. Siruela, Madrid, 2000.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[iii]<\/a> Fragment d\u2019una carta de John Keats a Jane Reynolds de l\u2019estiu del 1817, en Letters of John Keats<\/i>. Selecci\u00f3 de Robert Gittings. Oxford University Press, Londres, 1970.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[iv]<\/a> W. G. Sebald, Los anillos de Saturno<\/i>. Traducci\u00f3 de Carmen G\u00f3mez Garc\u00eda i Georg Pichler. Ed. Anagrama, Barcelona, 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[v]<\/a> Bonnie i Sulieman viuen en una ciutat portu\u00e0ria en \u00abTo begin with\u00bb, un dels poemes de Raymon Carver del recull Where Water Comes Together With Other Water.<\/i> Random House, Nova York, 1985.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[vi]<\/a> Raymon Carver, Ultramarine<\/i>. Random House, Nova York, 1986.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[vii]<\/a> Francisco Calvo Serraller, Los g\u00e9neros de la pintura<\/i>. Ed. Taurus, Madrid, 2005.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[viii]<\/a> Mar\u00eda Jos\u00e9 Aranzasti, cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 \u00abPaisaiaren murmurioa \/ Cuando el paisaje habla\u00bb. Koldo Mitxelena Kulturunea, Gipuzkoako Foru Aldundia \/ Diputaci\u00f3 Floral de Guip\u00fascoa, Donostia \/Sant Sebasti\u00e0, del 12 de mar\u00e7 de 2015 al 30 de maig del 2015.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[ix]<\/a> Estrella del Diego matisa, molt encertadament, la difer\u00e8ncia entre la postal, un p\u00e8l f\u00fanebre, que ens ofereix la idea de proximitat i el mapa, en qu\u00e8 tot sembla allunyar-se, en Contra el mapa.<\/i> Ed. Siruela, Madrid, 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[x]<\/a> Javier Maderuelo, El Paisaje. Gen\u00e9sis de un concepto<\/i>. Abada Editores, Madrid, 2005.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xi]<\/a> Departament de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques de la Generalitat de Catalunya. Resoluci\u00f3 PTO\/3386\/2004, de 7 de desembre, per la qual es d\u00f3na publicitat en l\u2019Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, segons el qual es constitueix el Consorci de l\u2019Observatori del Paisatge i se n\u2019aproven els estatuts (DOGC 4281 \u2013 16.12.2004).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xii]<\/a> Reglament del Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials (CECOS), aprovat pel Consell de Govern de la URV el 26 de febrer de 2015.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xiii]<\/a> Leonardo Escoda, La mirada reposada. Una revisi\u00f3 del paisatge. Artistes dels anys 80. Terres de l\u2019Ebre<\/i>. Diputaci\u00f3 de Tarragona, Tarragona, 2010.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xiv]<\/a> L\u00eddia Porcar (coordinadora), Pure Beauty, Parc fluvial del Francol\u00ed<\/i>. Diputaci\u00f3 de Tarragona i Galeria The Grey Square, Tarragona, 2015.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xv]<\/a> W. G. Sebald, Austerlitz<\/i>. Traducci\u00f3 d’Anna Soler Horta. Edicions 62,\u00a0 Barcelona, 2003.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xvi]<\/a> Nicolas Bourriaud, Postproducci\u00f3n<\/i>. Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires, 2007.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xvii]<\/a> Resulta pertinent aquest comentari que fa l\u2019escriptor nord-americ\u00e0 Jonathan Franzen parlant del que pensa del poder de la literatura: \u00abNo escric per a tothom. Escric per a la gent que no encaixa en el m\u00f3n. Per als que no hi estan satisfets i senten vergonya. Escric per als misfits<\/i>. Pertanyen a totes les classes, a totes les races, sexes i edats. No s\u00f3n una minoria insubstancial, potser arriben al 5% de la poblaci\u00f3, potser m\u00e9s. S\u00f3n les persones que llegeixen i que potser visiten les tombes dels seus escriptors preferits, perqu\u00e8 se senten menys sols fent-ho. Aquesta \u00e9s la gent que realment em preocupa.\u00bb (Entrevista de Carlos Reviriego a Jonathan Franzen en El Cultural<\/i>, 30 de setembre de 2011). Podem traduir \u00abmisfits<\/i>\u00bb com a \u2018inadaptats\u2019. Franzen va ser portada del setmanari Time<\/i> l\u2019agost del 2010 i \u00e9s un autor amb vendes milion\u00e0ries.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[xviii]<\/a> Alguns assagistes actuals han explorat aquesta idea que es troba com a llavor en The Truman Show<\/i> (Peter Weir, 1998), podr\u00edem citar Vicente Verd\u00fa (El estilo del mundo<\/i>, Anagrama, Madrid, 2003) o Alain de Botton (The Architecture of Happiness<\/i>, Penguin Books, Londres, 2007).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Paisatge, un viatge, una perspectiva   1 En El paseante solitario,[i] W. G. Sebald ens descriu l\u2019escriptor su\u00eds Robert Walser com un \u00abpassejant en un paisatge\u00bb, de manera que el paisatge d\u00f3na sentit a la figura humana que el transita i el mateix paisatge se\u2019ns apropa des del moment en qu\u00e8 la seva escala…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[48,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12701"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12701"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12701\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12705,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12701\/revisions\/12705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12701"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12701"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12701"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}