![\"rusc.JPG\"](\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/hiroshima1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Arribem a Hiroshima<\/a> amb un “AVE” que en 1 hora i 30 minuts fa els quasi 400 Km que hi ha des de Kyoto. Hiroshima \u00e9s una ciutat molt gran (1.200.000 habitants, amb una \u00e0rea metropolitana que supera els 2.000.000 d’habitants) i molt moderna. Fins que no arribes a l’Atomic Bomb Dome<\/span> (a la imatge) i al parc de l’Hiroshima Peace Memorial<\/a>, res sembla indicar que all\u00ed va esclatar la primera bomba at\u00f2mica de la hist\u00f2ria, el 6 d’agost de 1945. El resultat \u00e9s prou conegut. 145.000 morts. He tingut tota l’estona una sensaci\u00f3 molt estranya, que encara no se descriure. Crec que des de que tinc 10 o 12 anys he sentit parlar d’Hiroshima i Nagasaki, i per tant forma part del meu imaginari mitol\u00f2gic personal. De la visita al Museu de la Pau, amb tota la gent escoltant en silenci les explicacions dels seus guies, m’han impressionat les vitrines on es mostren records d’algunes v\u00edctimes, com ara la carmanyola d’un nen que anava al col\u00b7legi i al costat l’explicaci\u00f3 de com la seva mare va recon\u00e8ixer el cad\u00e0ver carbonitzat del nen en veure la carmanyola del seu fill que el mateix noi havia decorat amb dibuixos…<\/p>\n
![\"rusc.JPG\"](\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/hiroshima5.jpg\")
[de la web del MOCA]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"