{"id":16856,"date":"2020-04-02T19:25:05","date_gmt":"2020-04-02T18:25:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=16856"},"modified":"2020-04-05T16:43:08","modified_gmt":"2020-04-05T15:43:08","slug":"cap-a-on-anem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=16856","title":{"rendered":"Primers dies d’abril de 2020"},"content":{"rendered":"

Vaig descobrir a l’escriptor peru\u00e0 Julio Ram\u00f3n Ribeyro<\/a> de la m\u00e0 d’un compatriota seu que em va regalar\u00a0La tentaci\u00f3n del fracaso. Diario personal 1950-1978\u00a0<\/em>(Seix Barral) l’any 2003, el mateix que es va publicar. Des de llavors en soc devot lector. Ribeyro no \u00e9s tan solemne com els tamb\u00e9 peruans Mario Vargas Llosa, Alfredo Bryce Echenique o Jaime Bayly, \u00e9s m\u00e9s directe i conc\u00eds, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser torrencial (La tentaci\u00f3n del fracaso<\/em>\u00a0arriba a les 680 p\u00e0gines). Aquests dies, rellegint el diari de Ribeyro trobo aquest fragment que vaig subratllat fa uns anys:<\/p>\n

“La ventaja de no tener opiniones es que uno jam\u00e1s se repite. He observado que yo no puedo frecuentar mucho a las personas de opiniones formadas, pues son terriblemente aburridas, la conversaci\u00f3n gira siempre sobre los mismos temas y las respuestas ya las conozco. Yo raramente digo dos veces la misma cosa del mismo asunto, pues para m\u00ed todos los temas son una sorpresa y me obligan a improvisar”<\/p>\n

Entenc que quan Ribeyro comenta que\u00a0rarament diu dues vegades la mateixa cosa del mateix assumpte<\/em>\u00a0es refereix a que quan opina sobre un tema el dona per tancat i es dedica a una altra cosa.<\/p>\n

El cas \u00e9s que els darrers dies he llegit m\u00faltiples opinions d'”intel\u00b7lectuals” (disculpeu, per alguna ra\u00f3 no puc escriure intel\u00b7lectuals sense cometes mentre faig amb els dits aquell gest tan nord-americ\u00e0 de les cometes), escriptors, fil\u00f2sofs i pensadors que fan una radiografia del que vindr\u00e0 despr\u00e9s de la crisi sanit\u00e0ria que estem vivint aquests dies.<\/p>\n

[A la llista podr\u00edem ficar a Richard Ford,\u00a0Siri Hustvedt, Noam Chomsky, Alain Touraine, Luigi Ferrajoli \u2014Manifest per la igualtat<\/em>\u2014, Slavoj \u017di\u017eek, Byung-Chul Han, Yuval Noah Harari, Antonio Turiel, Manuel Castells, dels que ara em recordo]<\/p>\n

Per alg\u00fa nascut en els feli\u00e7os seixanta del segle XX i criat en un m\u00f3n \u2014en un pa\u00eds\u2014 i en una\u00a0societat que ha anat guanyant de forma lenta per\u00f2 imparable, benestar econ\u00f2mic, social, i moltes llibertats, tot el que est\u00e0 passant \u00e9s un sotrac de dimensions considerables. Un sotrac que marcar\u00e0 un tall en el calendari. La ll\u00e0stima \u00e9s que probablement quan tot passi, quan es recuperi la normalitat, ens oblidarem de les oportunitats que tenim davant. Ens oblidarem dels que realment ho passaran malament, els que sempre paguen els plats trencats.<\/p>\n

A nivell mundial<\/strong>:\u00a0 A curt termini viatjar ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil i molt m\u00e9s car, a llarg termini descobrirem que no cal anar a l’altra punta del m\u00f3n, potser la felicitat est\u00e0 a la pla\u00e7a major del nostre poble. En lloc d’anar en avi\u00f3 preferirem anar en bicicleta, o directament caminant a peu. Els que vam cr\u00e9ixer llegint c\u00f2mics de la Marvel recordem amb una certa nost\u00e0lgia que en les pel\u00b7l\u00edcules o ens els llibres d’aventures sempre que hi havia una crisi mundial es reunia l’ONU i la humanitat acordava alguna cosa, un cam\u00ed a seguir. Tothom sabia qui era el secretari general de les Nacions Unides (Kurt Waldheim, Javier P\u00e9rez de Cuellar,\u00a0Boutros Boutros-Ghali…): potser ara ens falta alguna mena de lideratge global, amb legitimaci\u00f3. Podria ser la Uni\u00f3 Europea, est\u00e0 en el seu ADN. Els Estats Units, que comencen la seva constituci\u00f3 amb aquelles meravelloses paraules \u201cWe the People\u201d (nosaltres, el poble) ara aposten per l\u2019\u201cAmerica first\u201d de Trump.<\/p>\n

El model econ\u00f2mic i social basat en la globalitzaci\u00f3 s’haur\u00e0 de replantajar, ara \u2014tant si els que tallen el bacall\u00e0 volem com no\u2014 ens cal definitivament regulaci\u00f3 i planificaci\u00f3.<\/p>\n

Sempre m’ha sorpr\u00e8s que la major botiga de joguines del m\u00f3n fos la cadena de menjar r\u00e0pid McDonald’s. Per tant no m’estranya que algunes empreses com Netflix i Amazon dominin el mercat cultural, en determinats \u00e0mbits fins i tot dominen la creaci\u00f3. Google s’ha posat les piles i la plataforma educativa que ha creat (Classroom) creix r\u00e0pidament, \u00e9s gratu\u00efta (com les joguines de\u00a0McDonald’s) i ja prepara paquets amb continguts que permeten configurar estructures curriculars per totes les edats. El cercle es va completant.<\/p>\n

Tindrem m\u00e9s por, ens sentirem m\u00e9s vulnerables, per\u00f2 confiarem m\u00e9s en els cient\u00edfics. La ci\u00e8ncia ser\u00e0\u00a0 m\u00e9s c\u00edvica, m\u00e9s propera. Mirarem amb cura les inversions que es fan en sanitat i en educaci\u00f3, en recerca. Les noves tecnologies, que fins ara han tingut un desenvolupament molt l\u00fadic a les llars, ens ajudaran a treballar a dist\u00e0ncia. I despr\u00e9s les grans q\u00fcestions: \u00bfTenim un pla B per al zenit del petroli, que ja est\u00e0 aqu\u00ed? Segons UNICEF cada any moren 6 milions de nens (8.500 al dia), \u00bfEns importa? El canvi clim\u00e0tic \u00e9s una evid\u00e8ncia, \u00bfi b\u00e9? 35.000 migrants morts en la travessia del Mediterrani… \u00a0Ja vegeu, avui no estic optimista.<\/p>\n

A nivell local<\/strong>: Crec que ens mourem m\u00e9s per empatia i menys per simpatia, valorarem encara m\u00e9s els productes de proximitat, ens preguntarem per qu\u00e8 al nostre pa\u00eds ning\u00fa fabrica mascaretes i equips de protecci\u00f3 sanit\u00e0ria, b\u00e9, ens preguntarem per qu\u00e8 al nostre pa\u00eds no es fabrica pr\u00e0cticament res. Valorarem m\u00e9s les activitats a l\u2019aire lliure i amb els amics. Alguna cosa haurem de canviar: \u00bfPerqu\u00e8 hi ha tanta gent gran en resid\u00e8ncies? Segons l\u2019IDESCAT, es considera pobre a Catalunya tot aquell que disposi de 915 euros o menys al mes, en aquesta situaci\u00f3 es troben un de cada cinc catalans (dades de l\u2019any 2019)<\/a>. Una gentada. Molts d\u2019ells s\u00f3n els nous treballadors pobres, tenen feina per\u00f2 no arriben a fi de mes. Aquesta dada, a finals de 2020, \u00bfcom ser\u00e0? En aquest punt s\u00f3c optimista: solidaritat ser\u00e0 la paraula de l’any.<\/p>\n

No m\u00e9s se pensa en Santa B\u00e0rbara quan trona. Potser caldr\u00e0 que algunes de les m\u00faltiples ag\u00e8ncies governamentals, tipus CNI<\/a>, que fan tota mena d\u2019estudis, comenci a treballar amb plans de conting\u00e8ncia, amb escenaris de futur. I aix\u00f2 haur\u00e0 de condicionar les pol\u00edtiques p\u00fabliques a mig i llarg termini, ara nom\u00e9s es pensa en per\u00edodes de 4 anys, el temps que hi ha entre eleccions, com si la vida fossin unes olimp\u00edades. Cal una aposta decidida i un enfortiment real del sector p\u00fablic amb m\u00e9s inversi\u00f3 i visi\u00f3 de futur.<\/p>\n

A nivell personal<\/strong>: Jo, sincerament, no tinc un pla B. A vegades les coses simples s\u00f3n les m\u00e9s efectives. Trucar als amics m\u00e9s sovint i oblidar-me del WhatsApp. La fam\u00edlia, els ve\u00efns, les relacions personals, la proximitat, l\u2019art combatiu \u2014com ara el de Banu Cenneto\u011flu<\/a>\u2014\u00a0per damunt de l\u2019artifici, tornar a tocar el djemb\u00e9, escriure un poema en qu\u00e8 surti la paraula estructura. Canviar els h\u00e0bits de compra. Abra\u00e7ar m\u00e9s a la meva filla. Dir: t\u2019estimo. Coses aix\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig descobrir a l’escriptor peru\u00e0 Julio Ram\u00f3n Ribeyro de la m\u00e0 d’un compatriota seu que em va regalar\u00a0La tentaci\u00f3n del fracaso. Diario personal 1950-1978\u00a0(Seix Barral) l’any 2003, el mateix que es va publicar. Des de llavors en soc devot lector. Ribeyro no \u00e9s tan solemne com els tamb\u00e9 peruans Mario Vargas Llosa, Alfredo Bryce Echenique…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":16857,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,17,6,23],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16856"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=16856"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16856\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16874,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16856\/revisions\/16874"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/16857"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=16856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=16856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=16856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}