{"id":18350,"date":"2024-07-27T10:47:44","date_gmt":"2024-07-27T09:47:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18350"},"modified":"2024-07-30T11:12:34","modified_gmt":"2024-07-30T10:12:34","slug":"terra-de-llorers-un-projecte-de-ramon-sicart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18350","title":{"rendered":"Terra de llorers | Un projecte de Ramon Sicart"},"content":{"rendered":"\n

Senyor marqu\u00e9s, la terra \u00e9s nostra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el primer volum de La vuelta al d\u00eda en ochenta mundos, <\/em>de Julio Cort\u00e1zar, trobem una entrada titulada \u00abAcerca de la manera de viajar de Atenas a Cabo Sunion\u00bb. \u00a0En aquest text, Cort\u00e1zar reflexiona sobre les trampes de la mem\u00f2ria i sobre com la realitat acaba moltes vegades despla\u00e7ada per la imaginaci\u00f3. La literatura \u2015i probablement l\u2019art globalment\u2014 idealitza la vida, el passat. Josep Pla, en l\u2019imprescindible Quadern Gris<\/em>, en un apunt del 6 de febrer de 1919, ens recorda que \u201cels llibres ens han suggerit l\u2019esperan\u00e7a d\u2019alguna cosa. Hem esperat anys i anys que alguna cosa es produiria. \u00bfQu\u00e8 s\u2019ha produ\u00eft? Absolutament res. Res. Aix\u00f2 ens ha portat a suposar que els llibres diuen una cosa i que la vida en diu una altra de molt diferent.\u201d \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 recurrent. La tensi\u00f3 entre realitat i ficci\u00f3 o la impossibilitat de l’art per exhumar el passat estan tamb\u00e9 en el cor dels treballs de W.G. Sebald, que constru\u00efa la seva obra amb els maons de la mem\u00f2ria relligats amb el ciment del present. \u00a0L\u00ednies de treball absolutament rizom\u00e0tiques que centren els seus esfor\u00e7os en descriure \u201cun estat d\u2019\u00e0nim\u201d, que ara mateix em resulten m\u00e9s evocadores que les centrades de forma directa en la realitat, amb totes les consideracions i connotacions que aquesta segona aproximaci\u00f3 presenta, com ja ens deia Susan Sontag al seu assaig Davant el dolor dels altres<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Si parlem de mem\u00f2ria i concretament de mem\u00f2ria hist\u00f2rica, la Guerra Civil i la transici\u00f3 sempre estan presents. Els llibres sobre la Guerra Civil donen per a fer volums com Los libros de la Guerra Civil<\/em>[1]<\/a>, Manuel Morales[2]<\/a> afirmava fa uns anys que es publiquen anualment 70 novel\u00b7les sobre la Guerra Civil a Espanya. Aquest \u00abboom de la m\u00f2ria\u00bb amb alts i baixos, t\u00e9 una revifalla molt important amb la publicaci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit de vendes de Javier Cercas Soldados de Salamina<\/em> (2001), la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica posterior que en fer David Trueba l\u2019any 2003 i l\u2019exposici\u00f3 \u00abExilio\u00bb organitzada al Palau de Cristall del Parc del Retiro de Madrid per la Fundaci\u00f3n Pablo Iglesias amb la Col\u00b7laboraci\u00f3 del Museu Nacional Centre d\u2019Art Reina Sofia, i que obren la porta, en paraules d\u2019Helena L\u00f3pez[3]<\/a>, a un allau de pel\u00b7l\u00edcules, assajos, llibres de ficci\u00f3, congressos, exposicions, programes de TV, documentals, reportatges period\u00edstics… i tota mena de pr\u00e0ctiques culturals que tenen la mem\u00f2ria hist\u00f2rica com a focus. Aquest torrent \u00abmemorial\u00edstic\u00bb produeix a vegades, en alguns camps de la cultura actual, un punt de saturaci\u00f3 multidireccional que deriva en una mena de mem\u00f2ria descafe\u00efnada que es confon perillosament amb la nost\u00e0lgia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c1lvar Calvet, amb \u00abSenyor marqu\u00e9s, la terra \u00e9s nostra\u00bb, esmicola les tres premisses[4]<\/a> que han seguit habitualment els creadors de la cultura visual contempor\u00e0nia quan aborden el passat, per buscar peces que subverteixen aquestes regles que veiem una vegada i una altra, explorant nous discursos, m\u00e9s enll\u00e0 del que les lleis postulen[5]<\/a>, obrint camins inexplorats :<\/p>\n\n\n\n

1. Sempre s\u2019han de fer obres d\u2019una manera eminentment narratives, establint un cont\u00ednuum en la hist\u00f2ria<\/em>. El fet de produir 34 caps amb fang, fets amb terra del mateix municipi, de forma eminentment manual, amb una reivindicaci\u00f3 dels procediments artesanals i tradicionals, la idea de treballar de forma local, i el fet d\u2019amagar 17 d\u2019aquests caps sota banderes i senyeres, subverteix el fil hist\u00f2ric, reivindicant una lectura on intervenen conceptes lligats al m\u00f3n del treball, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019ecologia i la protecci\u00f3 del territori.<\/p>\n\n\n\n

2. Ens traslladen al passat, sense possibilitat d\u2019establir cap pont o dial\u00e8ctica amb el present, no hi ha influ\u00e8ncia del passat en el present, no \u00e9s un passat que reverbera<\/em>. La pe\u00e7a d\u2019\u00c0lvar Calvet se situa en l\u2019antiga caserna de la gu\u00e0rdia civil de Sant Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s.  En aquest cas el passat est\u00e0 absolutament present: les terres de la noblesa (un marqu\u00e8s?), on es va construir la caserna, ens porten als grans propietaris, les petites explotacions, els rabassaires, que es remunten al segle XVIII i tenen un moment \u00e0lgid en els anys 30 del segle passat. Tenim tamb\u00e9 els caps de Franco sota la bandera d\u2019Espanya i la senyera, la gu\u00e0rdia civil, un \u00e0liga que vigila l\u2019estan\u00e7a. Una tradici\u00f3 l\u00fagubre ens acompanya entre runes i espais abandonats.<\/p>\n\n\n\n

3. Sobre el passat cau un vel de reconciliaci\u00f3<\/em>. No, aqu\u00ed no hi ha consol. No s\u2019aspira a la reconciliaci\u00f3. En l\u2019acci\u00f3 lligada a la mostra, 17 persones trenquen 17 caps fets amb fang en un acte que te impl\u00edcita una ruptura amb el passat, el rebuig, la no acceptaci\u00f3 del que va passar i les conseq\u00fc\u00e8ncies del que va implicar.<\/p>\n\n\n\n

I finalment una pregunta: per qu\u00e8 17 caps? S\u00f3n els anys que fa que la casa caserna de la Gu\u00e0rdia Civil, on es realitza l\u2019acci\u00f3, constru\u00efda l\u2019any 1940 amb 515 m2<\/sup>, va passar a mans de l\u2019ajuntament de Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s l\u2019any 2007. Fa exactament 17 anys.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e0rius Domingo<\/strong>. Text extret de Terra de Llorers<\/em> (p\u00e0g. 511-513, Sic\/Art Edicions, Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s, 2024), que acompanya la intervenci\u00f3 d’\u00c0lvar Calvet \u00ab<\/strong>Senyor marqu\u00e9s, la terra \u00e9s nostra\u00bb<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n

[1]<\/a> \u00c1ngel Bahamonde i Rosario Ruiz (2021): Los libros sobre la Guerra Civil<\/em> (Ed. C\u00e1tedra).<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Manuel Morales (2018): \u201c70 novelas al a\u00f1o en Espa\u00f1a sobre la Guerra Civil\u201d. El Pa\u00eds<\/em>, 19 d\u2019octubre de 2018.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> L\u00f3pez, Helena, \u00abPol\u00edticas culturales de la memoria: el caso de la exposici\u00f3n Literaturas del Exilio<\/em> en el Centro Cultural de Espa\u00f1a en M\u00e9xico\u00bb, Hispanic Research Journal<\/em>, 12.3, 2011, p\u00e0gs. 260-274. Citat en Cadenas, Isabel: Po\u00e8tica de la ausencia<\/em>. Ed. C\u00e1tedra, 2019.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Segons postula Isabel Cadenas en Po\u00e9tica de la ausencia<\/em> quan posa de manifest que sota la il\u00b7lusi\u00f3 de qu\u00e8 no parem de parlar de la Guerra Civil i la dictadura, en realitat es fan obres inofensives, en les que qualsevol potencial pol\u00edtic est\u00e0 desactivat.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> L\u2019any 2007 el Parlament del Catalunya va aprovar la Llei del Memorial Democr\u00e0tic, centrada en l\u2019etapa que va des de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica (1931)\u00a0 fins al primer govern escollit democr\u00e0ticament a Catalunya d\u2019en\u00e7\u00e0 de la fi de la Guerra Civil (1980), tot i que com s\u2019indica en el pre\u00e0mbul s\u2019obria \u00abper mitj\u00e0 de la programaci\u00f3 cultural, a tradicions democr\u00e0tiques anteriors o a la projecci\u00f3 contempor\u00e0nia\u00bb. A nivell estatal, es va aprovar, l\u2019any 2022, la Llei de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, on es reconeix que \u00abel desplegament de la mem\u00f2ria \u00e9s especialment important en la constituci\u00f3 d\u2019identitats individuals i col\u00b7lectives\u00bb i afirma que \u00abel r\u00e8gim franquista va imposar des dels seus inicis una poderosa pol\u00edtica de mem\u00f2ria que exclo\u00efa, criminalitzava, estigmatitzava i invisibilitzava radicalment les v\u00edctimes ven\u00e7udes despr\u00e9s del triomf del cop militar contra la Rep\u00fablica legalment constitu\u00efda\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

[amb la participaci\u00f3 de Jordi Abell\u00f3, Cristina Calder\u00f3n, \u00c0lvar Calvet, Vicent Carda, Meritxell Cucurella-Jorba, Casimir Ferrer Rafecas, Miquel Garcia, Toni Gir\u00f3, Thomas Keis \u2013 Ivana Pina, Michael Kirkegaard, Albert Macaya, Isidre Manils, Antoni Marqu\u00e8s, Manuel Morales, Olga Olivera-Tabeni, Miguel \u00c1ngel Pascual, Aureli Ruiz i Ramon Sicart][ruta art\u00edstica per Lloren\u00e7 del Pend\u00e8s][27 de juliol de 2024]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Senyor marqu\u00e9s, la terra \u00e9s nostra En el primer volum de La vuelta al d\u00eda en ochenta mundos, de Julio Cort\u00e1zar, trobem una entrada titulada \u00abAcerca de la manera de viajar de Atenas a Cabo Sunion\u00bb. \u00a0En aquest text, Cort\u00e1zar reflexiona sobre les trampes de la mem\u00f2ria i sobre com la realitat acaba moltes vegades…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18351,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[40,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18350"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18350"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18350\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18358,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18350\/revisions\/18358"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}