El repte \u00e9s il\u00b7lustrar un text amb una imatge, com hem fet en aquest cas, o la possibilitat de comentar una imatge amb un text. Afegir una lectura nova o capes primes i t\u00e8nues que aportin fils que facin progressar la teranyina que, imatge a imatge \u2015text a text\u2015, es dibuixa subtilment a sala. Amb la impossibilitat de fixar, ni per un instant \u2015com ens recordava el poema de Wis\u0142awa Szymborska, a N\u00favols\u2015 la realitat.<\/p>\n\n\n\n
Per descriure els n\u00favols<\/p>\n\n\n\n
hauria d\u2019anar amb presses,<\/p>\n\n\n\n
en menys d\u2019un instant deixen de ser<\/p>\n\n\n\n
aquests, es converteixen en altres.[2]<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n II<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, \u00abcom deia Derrida, tot poema corre el risc de mancar de sentit i no seria res sense aquest risc. I m\u00e9s que la mort, el que ens produeix por \u00e9s, com deia Eliot, el terrible moment de no tenir res en qu\u00e8 pensar. Res en qu\u00e8 pensar, res a parlar ni res a sentir: nom\u00e9s un terrible i bell pesanervis\u00bb.[3]<\/a><\/p>\n\n\n\n Tot poema, tota fotografia \u2014tota obra d\u2019art\u2014 ha d\u2019assumir un risc, en el sentit d\u2019obrir un espai desconegut.[4]<\/a> Com iniciar un viatge ple d\u2019esperan\u00e7a i constatar que hi ha detalls en el que \u00e9s m\u00e9s proper que ens resulten nous i ex\u00f2tics, estranys, i descobrim que el m\u00f3n no \u00e9s en absolut el que ens havien prom\u00e8s ni el que ens hav\u00edem imaginat. Aquest descobriment el fem sols i ens mantenim sols i a\u00efllats.<\/p>\n\n\n\n La ciutat desenvolupa possibilitats de trobada, per\u00f2 mentre busquem sentit a les nostres vides, cada cop ens veiem m\u00e9s a\u00efllats i sols,[5]<\/a> i m\u00e9s rara \u00e9s la possibilitat de trobar una relaci\u00f3 intensa. Una preocupaci\u00f3 que moltes administracions p\u00fabliques s\u2019han fet seva,[6]<\/a> si b\u00e9 es tracta d\u2019un assumpte hum\u00e0 immemorial, en els temps actuals, marcats per un hiperconsumisme globalitzat, la solitud ha arribat a escales sense precedents en la hist\u00f2ria cultural i ha esdevingut objecte de les reflexions de pensadors essencials dels segles xx i xxi.[7]<\/a> Gilles Lipovetsky considera que \u00aba tot arreu trobem la solitud, el buit, la dificultat de sentir, de ser transportat fora de si: per aix\u00f2, la fugida cap endavant en les \u201cexperi\u00e8ncies\u201d, que no fa m\u00e9s que traduir aquesta recerca d\u2019una \u201cexperi\u00e8ncia\u201d emocional forta\u00bb,[8]<\/a> mentre ens envoltem de dispositius electr\u00f2nics que ens mantenen hiperconnectats, en llars que ofereixen una aparent autosufici\u00e8ncia electr\u00f2nica davant d\u2019una \u00abcomunitat sense proximitat f\u00edsica ni emocional que converteix la societat en un desert ple de gent\u00bb.[9]<\/a><\/p>\n\n\n\n III<\/p>\n\n\n\n El trompetista de jazz Chet Baker va publicar l\u2019any 1959 \u00abAlone Together\u00bb (Riverside Records), amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del pianista Bill Evans. Sis minuts i cinquanta-tres segons de m\u00fasica que recrea una atmosfera lenta, calmada, que convida a fixar-se en detalls que passen desapercebuts. La veu de Baker colpeja suaument mentre permet submergir-se en una atmosfera tediosa que resulta familiar. Solitud i alienaci\u00f3, un treball poc satisfactori, rutina buida i la televisi\u00f3 com a forma de fugir de la realitat. En la foscor de la nit, arriba un t\u00e8nue raig de llum, amb la frase \u00abStick with me and we\u2019ll be alone together\u00bb (Queda\u2019t amb mi i estarem sols junts), amb la poderosa idea de rebre consol si l\u2019altre troba alg\u00fa que comparteix els mateixos sentiments de soledat i desesperan\u00e7a:<\/p>\n\n\n\n Through the window, the night\u2019s so still<\/p>\n\n\n\n And if you listen you can hear<\/p>\n\n\n\n That lonesome whippoorwill[10]<\/a><\/p>\n\n\n\n La vida \u00e9s all\u00ed, als carrers, a la natura, als trens, lluny de la biblioteca, lluny de la sala d\u2019estar. Walt Whitman se\u2019n va anar d\u2019un congr\u00e9s d\u2019astronomia per sortir al carrer, en plena nit, i contemplar les estrelles.[11]<\/a> Potser ara Whitman apagaria l\u2019smartphone i exploraria la ciutat.<\/p>\n\n\n\n IV<\/p>\n\n\n\n Roberta Boscolo, de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM) de l\u2019ONU, afirma que \u00abl\u2019explicaci\u00f3 de les anomalies de la velocitat del vent apunta al fenomen denominat quietud global i est\u00e0 relacionat amb l\u2019escalfament indu\u00eft pel canvi clim\u00e0tic als pols\u00bb.[12]<\/a> Ens voldr\u00edem acollir en aquesta exposici\u00f3 a la teoria del caos i l\u2019efecte papallona[13]<\/a> i presentar fotografies urbanes que, juntament amb textos po\u00e8tics, evoquen ciutats i les persones que les habiten; cases, llocs, on la quietud global es manifesta de manera emocional: tot va massa r\u00e0pid, o potser massa lent.<\/p>\n\n\n\n M\u00e0rius Domingo, comissari del cicle<\/p>\n\n\n\n [1]<\/a> Colm T\u00f3ib\u00edn, La mirada captiva<\/em>, traducci\u00f3 d\u2019Helena Lamuela, Barcelona, Arc\u00e0dia, 2024, p\u00e0g. 15.<\/p>\n\n\n\n [2]<\/a> Wis\u0142awa Szymborska, Instant<\/em>, traducci\u00f3 de Joanna Bielak, Vic, Caf\u00e8 Central\/Eumo Editorial, 2018.<\/p>\n\n\n\n En el poema \u00abFotografia de l\u2019onze de setembre\u00bb, Szymborska, davant la imatge de les v\u00edctimes de les Torres Bessones de Nova York que es llancen al buit des de les plantes superiors, escriu: \u00abPuc fer per ells nom\u00e9s dues coses: \/ descriure aquest vol \/ i no afegir-hi la darrera frase\u00bb. Aturar i deixar congelada una imatge en el darrer instant amb vida d\u2019uns \u00e9ssers humans. I en el poema \u00abInstant\u00bb, que dona t\u00edtol al poemari, la poeta voldria congelar un moment de felicitat en qu\u00e8 les coses semblen el que s\u00f3n i tot \u00e9s al seu lloc: un bosc amb l\u2019aspecte de bosc, un rierol com un rierol, un cam\u00ed que sempre ha estat all\u00ed, uns ocells que fan el paper d\u2019ocells, \u00abun d\u2019aquells terrenals instants \/ que s\u2019implora que durin\u00bb.<\/p>\n\n\n\n [3]<\/a> Leopoldo Mar\u00eda Panero, Teor\u00eda del miedo<\/em>, Montblanc, Igitur, 2000, p\u00e0g. 9 [traducci\u00f3 pr\u00f2pia].<\/p>\n\n\n\n [4]<\/a> Anne Dufourmantelle, Elogio del riesgo<\/em>, traducci\u00f3 de Simone Hazan, Buenos Aires, Nocturna, 2021.<\/p>\n\n\n\n Dufourmantelle afirma de forma radical en el primer cap\u00edtol del seu llibre: \u00abCom imaginar que la certesa de la nostra fi podria no tenir, de rebot, cap efecte sobre la nostra exist\u00e8ncia? Des del rac\u00f3 m\u00e9s lluny\u00e0 d\u2019aquesta certesa sabem que algun dia tot el que estimem, esperem, realitzem, ser\u00e0 esborrat\u00bb [traducci\u00f3 pr\u00f2pia].<\/p>\n\n\n\n [5]<\/a> Taylor Nicioli, \u00abThe loneliness epidemic: Nearly 1 in 4 adults feel lonely, new survey finds\u00bb (L\u2019epid\u00e8mia de solitud: gaireb\u00e9 1 de cada 4 adults se sent sol, segons una nova enquesta) [en l\u00ednia], CNN<\/em>, 24 d\u2019octubre de 2023. <https:\/\/edition.cnn.com\/2023\/10\/24\/health\/lonely-adults-gallup-poll-wellness\/index.html> [Consulta: 8 agost 2024].<\/p>\n\n\n\n En la not\u00edcia de la CNN, Taylor Nicioli comenta que \u00abGaireb\u00e9 1 de cada 4 adults a tot el m\u00f3n ha informat que s\u2019ha sentit molt o bastant sol, segons una nova enquesta de Meta-Gallup. La nova enquesta, feta a 142 pa\u00efsos, va trobar que el 24% de les persones de 15 anys o m\u00e9s es van sentir molt o bastant soles en resposta a la pregunta: Com de sol et sents? L\u2019enquesta tamb\u00e9 va trobar que les taxes de solitud eren m\u00e9s altes en els adults joves (amb un 27% dels adults joves de 19 a 29 anys, que van declarar sentir-se molt o bastant sols), les taxes m\u00e9s baixes es van trobar en adults grans i nom\u00e9s el 17% de les persones de 65 anys o m\u00e9s van declarar sentir-se soles\u00bb [traducci\u00f3 pr\u00f2pia].<\/p>\n\n\n\n [6]<\/a> Peter Walker, \u00abMay appoints minister to tackle loneliness issues raised by Jo Cox\u00bb ([La primera ministra] May nomena ministre per abordar els problemes de solitud plantejats per [la comissi\u00f3] Jo Cox) [en l\u00ednia], The Guardian<\/em>, 16 de gener de 2018. <www.theguardian.com\/society\/2018\/jan\/16\/may-appoints-minister-tackle-loneliness-issues-raised-jo-cox> [Consulta: 8 agost 2024].<\/p>\n\n\n\n [7]<\/a> Lilia Leticia Garc\u00eda Pe\u00f1a, \u00abLa soledad contempor\u00e1nea desde la obra de pensadores esenciales: an\u00e1lisis y perspectivas\u00bb, Iztapalapa. Revista de Ciencias Sociales y Humanidades<\/em>, M\u00e8xic, Universitat de Colima, n\u00fam. 86 (gener-juny de 2019), p\u00e0g. 185-206. Disponible en l\u00ednia a: <https:\/\/revistaiztapalapa.izt.uam.mx\/index.php\/izt\/article\/view\/176\/1599> [Consulta: 8 agost 2024].<\/p>\n\n\n\n [8]<\/a> Gilles Lipovetsky, La era del vac\u00edo, <\/em>traducci\u00f3 de Joan Vinyoli Sastre i Mich\u00e8le Pendanx, Barcelona, Anagrama, 2006, p\u00e0g. 78.<\/p>\n\n\n\n [9]<\/a> Rom\u00e1n Gubern, El eros electr\u00f3nico<\/em>, Madrid, Taurus, 2000, p\u00e0g. 165.<\/p>\n\n\n\n [10]<\/a> A trav\u00e9s de la finestra, la nit est\u00e0 tan quieta \/ I si escoltes pots sentir \/ Aquella solit\u00e0ria \u00f2liba [traducci\u00f3 pr\u00f2pia].<\/p>\n\n\n\n [11]<\/a> Walt Whitman, \u00abQuan vaig escoltar el savi astr\u00f2nom\u00bb, Fulles d\u2019herba<\/em>, traducci\u00f3 de Jaume C. Pons Alorda, Barcelona, Ed. 1984, 2014, p\u00e0g. 285.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/2bc42b82-7abc-40e7-b3b6-18577fbc3dd0-700x460.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n