{"id":18560,"date":"2025-07-04T18:57:45","date_gmt":"2025-07-04T17:57:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18560"},"modified":"2025-07-26T19:22:20","modified_gmt":"2025-07-26T18:22:20","slug":"teresa-felip-angelika-kienzler-esteve-lerga-i-joan-rehues-boscos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18560","title":{"rendered":"Teresa Felip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues | \u00abBoscos\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Boscos. Cartografies del temps i del gest<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 Boscos<\/em>, amb la participaci\u00f3 de Teresa Felip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues, ens obre les portes a una experi\u00e8ncia sensorial i po\u00e8tica del territori forestal mediterrani. Lluny d\u2019una mirada merament contemplativa, la proposta art\u00edstica ens convida a rec\u00f3rrer el bosc com a espai habitable, simb\u00f2lic i carregat de mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

A la part central de la sala, una p\u00e8rgola constru\u00efda amb materials trobats al bosc ens acull com un refugi fr\u00e0gil. Aquest gest d\u2019arquitectura ef\u00edmera, feta de branques, ombres i silenci, ens recorda que habitar un espai \u00e9s, abans que res, una pr\u00e0ctica d\u2019escolta i de respecte. A les parets, una extensa xarpellera recull fragments de paisatges arboris \u2014alzines, pins, roures, garrofers, bedolls\u2014 com si cada esp\u00e8cie fos un vers d\u2019un llarg poema tel\u00b7l\u00faric. Com les marques que deixen en la sorra les petjades del caminant, o els cossos fossilitzats en el llim prehist\u00f2ric, o el que descobrim en un calaix oblidat i ens representa, vint o trenta anys despr\u00e9s, com una antiga fotografia en blanc i negre on ja no ens volem recon\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, el bosc no \u00e9s nom\u00e9s un escenari, sin\u00f3 un protagonista actiu. Les arpilleres intervingudes, plenes de textures i de les senyals produ\u00efdes amb la seva manipulaci\u00f3 i transport, s\u00f3n paisatges viscuts, tocats, alterats. Cada fil que les forma \u00e9s un acte de resist\u00e8ncia, de mem\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 de cura. Teresa Felip, amb la seva obra, resignifica el paisatge tradicional des d\u2019una perspectiva contempor\u00e0nia, on el detall i la persist\u00e8ncia s\u00f3n formes de coneixement i d\u2019arrelament. En aquestes peces, el territori es mostra esquin\u00e7at, per\u00f2 tamb\u00e9 reparat: com si el gest de cosir les xarpelleres fos una manera d\u2019acompanyar les ferides del temps.<\/p>\n\n\n\n

Com ens recorda John Berger, el paisatge no \u00e9s nom\u00e9s el que veiem, sin\u00f3 la manera com ho mirem. I en mirar, intervenim. Estem davant d\u2019una veritat inc\u00f2moda: cada mirada transforma. No som simples espectadors, sin\u00f3 agents d\u2019un di\u00e0leg constant amb l\u2019entorn. El paisatge esdev\u00e9 aix\u00ed una pell sensible, un l\u00edmit m\u00f2bil entre all\u00f2 viscut i all\u00f2 projectat, entre la perif\u00e8ria i el centre. Potser, com afirma David H. Falagan, \u201cla perif\u00e8ria ja \u00e9s aquell lloc que quasi podr\u00edem recon\u00e8ixer com a paisatge.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La proposta de Boscos<\/em> tamb\u00e9 ens remet a una altra idea fonamental: la del retorn. Thoreau escrivia a Passejades<\/em> que \u201cla meitat de la caminada consisteix a tornar sobre els nostres passos.\u201d Aquesta exposici\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 un tornar. Tornar al bosc, al gest lent, a les preguntes essencials. Tornar a escoltar el so dels insectes entre l\u2019escor\u00e7a, la manera com la llum es filtra entre les fulles, els silencis que diu la terra. Per\u00f2 tamb\u00e9 recordar l\u2019espai viscut, i tenir consci\u00e8ncia de qui ens acompanya en el viatge.<\/p>\n\n\n\n

En un m\u00f3n on la vida contempor\u00e0nia sovint ens allunya del que \u00e9s essencial, Boscos<\/em> ens retorna a la lentitud, a la materialitat, a la contemplaci\u00f3 activa. A trav\u00e9s de l\u2019art, ens reconcilia amb el bosc no com un espai salvatge i ali\u00e8, sin\u00f3 com un espai compartit, viu i vulnerable. Un espai que ens interpel\u00b7la i que ens demana una altra manera d\u2019estar-hi.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s, potser, el repte que ens proposa l\u2019exposici\u00f3: pensar el paisatge no com un lloc que observem des de fora, sin\u00f3 com una part de nosaltres que tamb\u00e9 necessita ser cosida, cuidada i repensada. I fer-ho tamb\u00e9 amb un cert optimisme, com el que manifestava Mary Shelley: \u201cLes fulles caigudes havien desaparegut dels arbres i jeien mortes a terra. Per\u00f2 jo contemplava la bellesa dels boscos sense fulles.\u201d (Frankenstein<\/em>, 1818).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e0rius Domingo, cr\u00edtic d\u2019art i comissari independent.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Boscos. Cartografies del temps i del gest L\u2019exposici\u00f3 Boscos, amb la participaci\u00f3 de Teresa Felip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues, ens obre les portes a una experi\u00e8ncia sensorial i po\u00e8tica del territori forestal mediterrani. Lluny d\u2019una mirada merament contemplativa, la proposta art\u00edstica ens convida a rec\u00f3rrer el bosc com a espai habitable, simb\u00f2lic…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18561,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18560"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18560"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18560\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18565,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18560\/revisions\/18565"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}