{"id":18569,"date":"2025-07-26T21:56:23","date_gmt":"2025-07-26T20:56:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18569"},"modified":"2025-07-26T22:00:23","modified_gmt":"2025-07-26T21:00:23","slug":"aureli-ruiz-el-cultiu-de-si","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/?p=18569","title":{"rendered":"AURELI RU\u00cdZ | \u00abEL CULTIU DE SI\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Centre d\u2019Art Tecla Sala. L\u2019Hospitalet de Llobregat. Del 12 de juny al 2 de novembre de 2025.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aureli Ruiz desenvolupa, sistem\u00e0ticament i des de fa anys, un diari visual anomenat Quadern\u00e0ria<\/em>, on explora el seu imaginari visual a trav\u00e9s de microdibuixos fets en fulls transl\u00facids. Aquest treball constant determina un vocabulari visual, personal i abstracte, amb regles internes que configuren una gram\u00e0tica estricta amb la que reflexiona sobre les condicions humanes contempor\u00e0nies. Per preparar l\u2019actual exposici\u00f3, l\u2019artista va iniciar una autoprospecci\u00f3, amb un enriquidor di\u00e0leg amb Teresa Blanch, comiss\u00e0ria de l\u2019Observatori del Centre d\u2019Art Tecla Sala, en un exercici de relectura i s\u00edntesi del seu llenguatge intern, per extreure\u2019n les constants essencials que es materialitzen en aquests \u00abEl Cultiu de si\u00bb, exposici\u00f3 que recull peces elaborades expl\u00edcitament per la mostra, amb elements precedents, en algun cas de l\u2019any 1991.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A partir de mitjans dels anys noranta, l\u2019obra d\u2019Aureli Ruiz s\u2019endinsa en una cr\u00edtica intu\u00eftiva i avan\u00e7ada del pas de l\u2019era anal\u00f2gica a la digital. Detecta com la nova connectivitat global transforma l\u2019individu en un subjecte hiperactiu i descontextualitzat, i com l\u2019art pot donar forma a aquestes tensions. Els seus dibuixos, abans m\u00e9s propers a formes naturals, esdevenen un mirall simb\u00f2lic dels nous fluxos digitals, reflexionant sobre l\u2019impacte dels codis, la virtualitzaci\u00f3, les fake news, la vigil\u00e0ncia o la p\u00e8rdua de la privacitat. L\u2019artista recull i transforma aquestes experi\u00e8ncies en una microescriptura gr\u00e0fica persistent que denuncia l\u2019alienaci\u00f3 contempor\u00e0nia. La pe\u00e7a Data-driven society<\/em> (1991-2025), que ens dona la benvinguda, consta d\u2019una targeta de programaci\u00f3 Fortran per a ordinador IBM, i un dibuix a tinta xinesa sobre paper sulfuritzat i lletres Dymo, on el llenguatge intern de l\u2019artista, nom\u00e9s intel\u00b7ligible en un cert univers on imperen normes i vocabulari que desconeixem, s\u2019equipara al de les targes perforades del llenguatge de programaci\u00f3 Fortran, que no podem desxifrar sense l\u2019ajuda d\u2019una m\u00e0quina, d\u2019un ordinador.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 presenta, per primera vegada, els grans dibuixos murals de Ruiz, sorgits de centenars d\u2019ideogrames tra\u00e7ats entre el 2001 i el 2022 als quaderns Quadern\u00e0ria<\/em>. Aquests dibuixos performatius funcionen com a sistemes vius, transitoris i seq\u00fcencials, que donen cos a una cr\u00edtica visual de les formes de viol\u00e8ncia digital i de la saturaci\u00f3 informativa. El treball evidencia com la nostra percepci\u00f3 ha estat colonitzada i com el cos i la m\u00e0quina ja no s\u00f3n entitats separades: amb una textura pl\u00e0stica propera a la pell animal r\u00e0pidament percebem que es tracta de plastilina, mentre varetes met\u00e0l\u00b7liques perforen les parets com si fossin les agulles d\u2019un acupuntor. Ruiz articula aix\u00ed una mirada profunda sobre la fragilitat subjectiva i la dissoluci\u00f3 de les relacions humanes en l\u2019entorn digital.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Amb un tra\u00e7 personal i una sensibilitat cin\u00e8tica, els dibuixos evoquen fluxos, nodes, friccions i sistemes oberts, com si fossin pres\u00e8ncies vives o energies que muten. L\u2019artista treballa des d\u2019una percepci\u00f3 que transcendeix la visualitat, deixant emergir una gram\u00e0tica org\u00e0nica que alhora critica i parodia la hiperconnectivitat global. Aquesta fusi\u00f3 es manifesta tamb\u00e9 en els materials de l\u2019exposici\u00f3: plastilina blanca, carb\u00f3, argelagues o troncs d\u2019ametller, mat\u00e8ries t\u00e8rboles i vives que connecten amb una mem\u00f2ria arrelada en el territori i la natura, que en peces com Autopl\u00e0stia- Subjectes de rendiment<\/em>, mostren m\u00faltiples capes i lectures: des del quadril\u00e0ter de boxa, a les al\u00b7lusions a Peter Sloterdijk, que en l\u2019assaig Has de canviar tu vida<\/em> (Ed. Pre-Textos, 2012) recupera el gir asc\u00e8tic que parteix de la revifalla de les \u201cpr\u00e0ctiques espirituals\u201d que els fil\u00f2sofs solien compartir amb els seus deixebles, com en temps de Plat\u00f3, Arist\u00f2til o Epicur, en un combat dial\u00e8ctic. O inspirant-se en Michel Foucault, que va iniciar estudis sobre les pr\u00e0ctiques de si mateix<\/em>, que m\u00e9s endavant anomenaria \u00a0biopol\u00edtica<\/em>, per explicar les transformacions de les formes de govern modernes, definides pel desenvolupament de tot un conjunt de tecnologies, pr\u00e0ctiques, estrat\u00e8gies i l\u00f2giques pol\u00edtiques orientades al control i la gesti\u00f3 de la vida. En aquesta revifalla, que t\u00e9 un component medi\u00e0tic, tamb\u00e9 veiem a quasi tot Byung-Chul Han (des de Vida contemplativa<\/em> a La societat del cansament<\/em>). I si, tamb\u00e9 veig, en capes inferiors al boxejador Arthur Cravan.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El treball de Ruiz s\u2019allunya del dramatisme i adopta una ironia l\u00facida: els seus microdibuixos s\u00f3n c\u00e0psules de temps que documenten les mutacions i depend\u00e8ncies d\u2019un m\u00f3n en xarxa. S\u00f3n petites formes que, sota la seva aparent fragilitat, amaguen una mirada cr\u00edtica que dissecciona els imaginaris que ens governen. Cada pe\u00e7a \u00e9s un apunt, una nota que revela all\u00f2 que sovint passa desapercebut, i que, tanmateix, configura les nostres rutines i comportaments. En definitiva, una magn\u00edfica exposici\u00f3 que planteja una tensi\u00f3 entre l\u2019atordiment tecnol\u00f2gic i una possible cura a trav\u00e9s de l\u2019art, i recorda que la cr\u00edtica est\u00e8tica pot convertir-se en resist\u00e8ncia davant del capitalisme cognitiu. Ruiz ens convida a repensar la relaci\u00f3 amb les pantalles i els fluxos de dades, i a sospesar fins a quin punt podem escapar de la seva seducci\u00f3, com en la pe\u00e7a Dorsalitzar (adossement)<\/em> on un ring de boxa que \u00e9s a la vegada llit d\u2019argelagues \u00e9s la imatge especular d\u2019un llit lleuger en el cap\u00e7al del qual es projecta l\u2019esquena \u2015travessada per una vareta metal\u00b7lica\u2015 d\u2019un dorment . Els seus dispositius expositius articulen un ecosistema viu de signes, miralls, codis i restes, que ens confronta amb la condici\u00f3 especular i intercanviable del jo contemporani. En aquesta xarxa de refer\u00e8ncies creuades, l\u2019espectador s\u2019enfronta a la pr\u00f2pia imatge multiplicada i distorsionada, i potser troba un espai per a la pausa, la reflexi\u00f3 i la possibilitat de reconfigurar-se.<\/p>\n\n\n\n

[Artiga 44]<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Centre d\u2019Art Tecla Sala. L\u2019Hospitalet de Llobregat. Del 12 de juny al 2 de novembre de 2025. Aureli Ruiz desenvolupa, sistem\u00e0ticament i des de fa anys, un diari visual anomenat Quadern\u00e0ria, on explora el seu imaginari visual a trav\u00e9s de microdibuixos fets en fulls transl\u00facids. Aquest treball constant determina un vocabulari visual, personal i abstracte,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18570,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18569"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18569"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18569\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18581,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18569\/revisions\/18581"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}