La seva obra, propera a la figuraci\u00f3, al pop, al llenguatge del c\u00f2mic i a una est\u00e8tica na\u00eff, combina colors intensos, formes simplificades i una simbologia profundament personal. A finals dels anys vuitanta va consolidar un estil propi, amb influ\u00e8ncies del pop art i del fauvisme, i amb una clara voluntat de narrar viv\u00e8ncies \u00edntimes: la fragilitat, la malaltia, l\u2019a\u00efllament, la por o la mort. Per a ella, la pintura es convertia en un espai de sanaci\u00f3 i en un aut\u00e8ntic diari visual.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Malgrat la qualitat del seu treball, la seva pres\u00e8ncia en circuits institucionals va ser escassa i les seves exposicions es van limitar sobretot a galeries privades. Durant molts anys, Blasco va ser una artista gaireb\u00e9 \u201csecreta\u201d, tal com la definia el seu company de vida, l\u2019editor Enrique Murillo.<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 2002 li van diagnosticar un c\u00e0ncer de mama, una experi\u00e8ncia que va deixar una empremta profunda en la seva obra. La manera com Blasco reinterpreta la malaltia i el propi cos recorda, en certa manera, tot i la dist\u00e0ncia formal, la fot\u00f2grafa anglesa Jo Spence, per la capacitat d\u2019apropiar-se dels llenguatges visuals dominants i convertir-los en una eina d\u2019afirmaci\u00f3 personal. En moltes de les seves peces, tal i com feia Spence, Blasco assumeix alhora el paper d\u2019autora i en moltes peces tamb\u00e9 de model, oferint una mirada honesta i radicalment singular sobre el m\u00f3n i sobre ella mateixa.<\/p>\n\n\n\n Podr\u00edem trobar punts de contacte amb Sylvia Plath, o fins i tot amb Susan Sontag. Mentre preparava aquest text, rellegeixo La campana de vidre<\/em> de la primera i La malaltia com a met\u00e0fora<\/em> de la segona. Per\u00f2, finalment, tot em condueix a Jane Bowles, A la glorieta<\/em>:<\/p>\n\n\n\n Lionel: […] Molly, si tanques els ulls i t\u2019imagines el m\u00f3n, el veus fosc? (Molly no contesta de moment<\/em>.) Digues, Molly? El veus fosc, el m\u00f3n, darrere els ulls?<\/p>\n\n\n\n Molly: Jo… no ho s\u00e9… en veig parts fosques.<\/p>\n\n\n\n Lionel: Com ara qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n Molly: Com ara boscos… boscos de pins.<\/p>\n\n\n\n Lionel: Jo el veig fosc, per\u00f2 d\u2019una bellesa com la de l\u2019oce\u00e0 en aquest moment. I com el vaig veure una vegada quan era petit… Just abans d\u2019un eclipsi total. N\u2019has vist mai cap, d\u2019eclipsi total?<\/p>\n\n\n\n Molly: Mai no n\u2019he vist cap mena d\u2019eclipsi.<\/p>\n\n\n\n Lionel: Jo, en vaig veure un amb el meu germ\u00e0. Hi havia una ombra sobre la terra. Em vaig espantar, aleshores, per\u00f2 se\u2019m va gravar a la mem\u00f2ria com una cosa bell\u00edssima. Em feia por per\u00f2 sabia que era bonic.<\/p>\n\n\n\n Fe Blasco va morir el 2024, als 72 anys. Uns mesos abans havia pogut veure inaugurada la seva \u00fanica mostra antol\u00f2gica, a Saragossa.\u00a0 S\u00ed, Fe Blasco ens agrada perqu\u00e8 va veure l\u2019eclipsi total, el m\u00f3n fosc darrere els ulls, l\u2019ombra, i, en tornar, ens va saber mostrar la calma, l\u2019oce\u00e0, els boscos, la bellesa.\u00a0 M\u00e0rius Domingo, curador de l\u2019exposici\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n [Centre Cultural Antic Ajuntament][Carrer Major, 41\u2015Tarragona][Horari de 16:00 a 21:30][Del 27 de mar\u00e7 al 15 d\u2019abril 2026]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fe Blasco, amb una pr\u00e0ctica art\u00edstica centrada en la pintura i la il\u00b7lustraci\u00f3, \u00e9s una creadora d\u2019universos intensos i profundament \u00edntims. Enrique Vila-Matas la va definir com \u201cla pintora de l\u2019indicible\u201d, capa\u00e7 de convertir paisatges emocionals en imatges d\u2019una for\u00e7a colpidora. Nascuda a Barcelona el 1952, la seva traject\u00f2ria vital i art\u00edstica va quedar marcada…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18726,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37,48,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18725"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18725"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18725\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18735,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18725\/revisions\/18735"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/18726"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/IMG_1383-1.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/img_blog\/IMG_1348.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n