![\"diamongolia_ca.jpg\"](\"http:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/wp-content\/diamongolia_ca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La ruta de la seda<\/em> (The silk road<\/a>, NHK, Jap\u00f3, 1980), una de les s\u00e8ries que van marcar la meva adolesc\u00e8ncia, em va fer descobrir dues coses: la m\u00fasica de Kitaro i el desert de Takla Makan. Kitaro<\/a> \u00e9s com el cogombre, o t\u2019encanta o no l\u2019aguantes. A mi m\u2019agrada en bocins petits i de tant en tant. El desert de Takla Makan<\/a>, que s\u2019est\u00e9n des del nord de la Xina occidental fins la frontera de Mong\u00f2lia, \u00e9s el viatge que sempre he volgut fer. Per ara el que he fet \u00e9s visitar l\u2019exposici\u00f3 \u201cUn dia a Mong\u00f2lia<\/a>\u201d que es pot veure a la fundaci\u00f3 \u201cla Caixa\u201d fins al 6 de gener del 2008 (C\/ Colom, 2; cada dia de 9 a 20 h). La ruta de la seda (The silk road, NHK, Jap\u00f3, 1980), una de les s\u00e8ries que van marcar la meva adolesc\u00e8ncia, em va fer descobrir dues coses: la m\u00fasica de Kitaro i el desert de Takla Makan. Kitaro \u00e9s com el cogombre, o t\u2019encanta o no l\u2019aguantes. A mi m\u2019agrada en bocins petits i de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/623"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=623"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/623\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.mariusdomingo.com\/altacapa\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nUn fragment del cat\u00e0leg (d’on he tret la imatge):
\n“Des de fa m\u00e9s de 3.000 anys, pastors n\u00f2mades habiten la zona estep\u00e0ria que s’est\u00e9n entre l’oce\u00e0 Pac\u00edfic i el mar Negre. Encara avui dia conserven molts dels seus costums ancestrals i mantenen una manera de viure caracteritzada per l’efici\u00e8ncia i l’especialitzaci\u00f3, que t\u00e9 com a trets distintius la gran capacitat de mobilitat i la destresa en el tracte amb els animals.
\nLa famosa pintura Un dia a Mong\u00f2lia de Sharav (1910) ens mostra la vida quotidiana en tots els seus aspectes: el nomadisme, l’agricultura, la import\u00e0ncia de la tenda tradicional (la ger), els rituals, els monjos budistes, les caravanes comercials, les festivitats, etc. “<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"