Ja està al quiosc  el darrer número de Bonart, dedicat aquest mes a “la imatge de la música, la performance del so”. Articles interessants, entre altres el de Violant Porcel que parla de la “Xinamania”. També hi ha els meus treballs sobre el britànic Jason Martin i l’americà Matt Siber.

Un poema de borges que he llegit per casualitat aquesta tarda –i una fotografia que vaig fer la nit de Sant Joan– que inclou una interessant definició d’art.

ARTE POETICA

Mirar el río hecho de tiempo y agua
y recordar que el tiempo es otro río,
saber que nos perdemos como el río
y que los rostros pasan como el agua.
Sentir que la vigilia es otro sueño
que sueña no soñar y que la muerte
que teme nuestra carne es esa muerte
de cada noche, que se llama sueño.
Ver en el día o en el año un símbolo
de los días del hombre y de sus años,
convertir el ultraje de los años
en una música, un rumor y un símbolo,
ver en la muerte el sueño, en el ocaso
un triste oro, tal es la poesía
que es inmortal y pobre. La poesía
vuelve como la aurora y el ocaso.
A veces en las tardes una cara
nos mira desde el fondo de un espejo;
el arte debe ser como ese espejo
que nos revela nuestra propia cara.
Cuentan que Ulises, harto de prodigios,
lloró de amor al divisar su Itaca
verde y humilde. El arte es esa Itaca
de verde eternidad, no de prodigios.
También es como el río interminable
que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
y es otro, como el río interminable.

Jorge Luis Borges, 1960

.
El referent més directe d’aquest espot és l’artista xinès Zhang Huan, qui elabora accions en què cobreix el seu cos de tipografies fins a aconseguir esdevenir una taca negra i humana.
[pescat al bloc del Ricard Planas, ja veus noi]

Voleu saber si sou rics o pobres? A la Global Rich List trobareu la resposta.

[caçat aquí]

Demà s’inaugura l’expo de Jordi Abelló amb temes de la sèrie “dictadors”, a la galeria Nou Montca Art (C/ Còrsega, 286 de BCN). Això d’aquí és la promo, quan la pugui visitar ja us explicaré que tal.

Martí Ribas, amb la delicadesa d’un entomòleg, captura fragments fotogràfics aïllats d’un lloc conegut i després els junta con qui construeix un trencaclosques. Cadascú d’aquests petits fragments ha estat triat amb la mateixa cura amb què un pintor triaria els colors amb què ha de pintar un paisatge que li resulta familiar, però que únicament recorda en a la seva memòria. El resultat es sorprenentment encoratjador: obtenim un punt de vista totalment nou d’una lloc per on hem passar mil vegades. O potser el resultat és la petjada que una imatge deixa en el nostre inconscient, quan l’hem vista tantes vegades que hi podem passar davant seu sense veure el que tenim davant.

[Martí Ribas][Tarragona Mons][Galeria Artgn. C/ Santa Anna, 18. Tarragona][fins al 10 d’agost]

[procedència de la imatge]

Article de Mariano Marzo en La Vanguardia –fa uns dies– on parla del valor i el preu del petroli. Aquestes setmanes que vaig quasi cada dia a Barcelona en cotxe (100 Km), sense possibilitat d’anar en transport públic (vaig a la Zona Franca molt aviat) he pensat força en tot això del petroli.
(…) En buena lógica, el petróleo a los precios actuales no puede considerarse caro. Otra cosa muy distinta es que necesitamos desesperadamente que los costes del petróleo se mantengan a unos niveles escandalosamente bajos para que nuestro sistema social y económico no se derrumbe como un castillo de naipes. La sentencia de Antonio Machado “todo necio confunde valor y precio” parece venir como anillo al dedo.

(…) haríamos bien en planificar nuestro futuro asumiendo que el barril no descenderá de los 100 dólares. Ha llegado el momento de que nuestro modelo de crecimiento se someta a una estricta dieta de crudo.

[L’article complert i la imatge es poden trobar aquí]

Acosteu-vos als SSTT de Cultura a Tarragona i demaneu el catàleg (gratuït!) de l’expo de l’Aleix Cort i la Cori Pedrola, excel·lents reproduccions dels treballs exhibits, poemes i diferents textos on els artistes expliquen com treballen. Molt ben pensat i documentat el Projecte T (imatge de sota), algunes fotografies amb molta força (com el fragment de dalt) i en general un estudi acurat sobre el pas del temps.

[SSTT de Cultura a Tarragona, C/Major, 14. Fins el 27 de juny]

Una petita escapada a la muntanya per comprovar que la primavera ja està aquí. Però aquí passem de l’hivern a l’estiu sense pràcticament trobar diferències…

Si us agrada fer figuretes de paper i teniu temps per fer-ne, aquí teniu una pàgina que ve del Japó amb tot d’origamis frikis.