I Una fotografia o un poema curt tenen alguna cosa en comú: creen una única imatge central. Potser hi ha un cert context que l’emmarca, però tot està pensat per encaminar la mirada a copsar l’escena d’un sol cop. En projectes més amplis, com aquest que presentem, l’espectador ha de seguir el relat frase a…
Potser per anar un pèl despistat, per no haver-me preparat la visita, no sé… la qüestió és que tenia expectatives molt altes la Manifesta i es van acomplir a mitges. Diria que l’espai fantàstic, i el muntatge general també. En tres setmanes hi torno: estaré més atent.
Ro Caminal treu a Fortuny de les sales del Museu de Reus, per acarar-lo a un grapat de fotografies i vídeos actuals, per fer-nos pensar en l’olor a naftalina que desprèn Fortuny, i que ens recorda una època i una visió del món ancorada en el segle XIX. Un eurocentrisme condescendent que va fer forat…
Un repàs a la llarga trajectòria del tarragoní Josep Maria Rosselló (1950), amb peces amb un transfons figuratiu que s’acosten a l’abstracció i amb colors vibrants, evocacions líriques on les formes es pleguen i s’aixequen ensenyant la realitat que hi ha darrere, les marquen que deixen en la memòria, en la història, en els subconscient….
Jorge Conde investiga l’impacte del turisme de masses en les ciutats a l’exposició Città Eterna-Città Souvenir que es pot veure a Les Golfes de Casa Canals, comissariada per Neus Miró. L’exposició se centra en Roma i forma part del seu projecte “A World-Size House_AWSH”, on explora els efectes dels canvis econòmics i d’usos dels espais…
Dins el cicle “Dret a rèplica”, comissariat per Francesco Giaveri, podem veure el vídeo «La fera de les flors», de Núria Güell. Una proposta molt pertinent en què s’analitza el paper de les institucions museístiques a l’hora de normalitzar discursos que amaguen i silencien la presència de certs col·lectius en el món de l’art. “La…
En «A Second Skin» Vanesa Pey explora el voyeurisme, condicionat per la càmera que actua com a mediadora de la forma en què mirem. Però al final hi ha una mena de desig de possessió —com indica Gabriel Virgilio Luciani, curador de la mostra— i allò d’estalquejar per les xarxes socials que fan els nostres…
Textura, natura, matèria, química, plàstic, residu. Organicitat, que Termcat defineix aquí com “qualitat d’una disfunció o malaltia que presenta uns símptomes o signes produïts per una alteració anatòmica”, és a dir, símptomes i signes presents en la natura, però també en les formes i dibuixos que formen la crosta del pa quan surt del forn,…
El Museu de Valls celebra l’Any Tàpies amb una exposició fantàstica que permet aprofundir en una faceta artística força desconeguda de Tàpies i veure juntes un bon grapat de peces de bronze que només s’havien exposat juntes una vegada, a la galeria de Carles Taché de Barcelona, fa trenta-set anys. Un recorregut per obres de…
Aquest hivern vam veure al Museu de Valls «Excèntriques», que vaig comentar breument aquí mateix, ara es presenta el catàleg que documenta aquella exposició, una oportunitat per refrescar la memòria i llegir amb calma els textos. Com deia l’Assumpta Rosés en la presentació: “en l’era digital, l’era de la rapidesa i la velocitat, convé deixar…