El paisatge oblidat

Agulles d’estendre la roba com a elements del paisatge que perduren sense obsolescència programada, com una cosa propera i senzilla que ens acompanya, sempre present. Potser, com deia Wisława Szymborska en el seu poema Núvols, “No tenen l’obligació de morir amb nosaltres. No necessiten ser vistos per seguir surant.” En Breve tratado del arte involuntario…

Continua llegint →

Maria José Ripoll | «Hortus conclusus»

La pintura de Maria José Ripoll s’articula com una arqueologia del paisatge interior. La seva obra, feta de línies precises i camps de color que s’articulen amb composicions geomètriques austeres, es desplega com si fossin mapes d’un territori oblidat, o potser d’un territori que encara no existeix. Cartografies imaginàries que, sota l’aparença de l’ordre, amaguen…

Continua llegint →

Julio Cortázar | «Poesía completa »

L’editorial Alfaguara ha publicat recentment Poesía completa de Julio Cortázar, un volum de 800 pàgines que recull, per primera vegada, tota la seva producció poètica, incloent-hi una selecció de poemes inèdits localitzats al fons Daniel Devoto i María Beatriz Valle-Inclán, conservat a la Fundación Lázaro Galdiano de Madrid. L’edició, a cura d’Andreu Jaume, ofereix la…

Continua llegint →

Lídia Porcar | Un dimanche après-midi à l’îlle de la Grande Jatte

Lídia Porcar presenta al vestíbul del CRAI del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició “Un dimanche après-midi à l’Île de la Grande Jatte”, una proposta artística que pren com a punt de partida la famosa obra de Georges Seurat, però que la reinterpreta des d’una mirada crítica i contemporània, per explorar la…

Continua llegint →

Ester Fabregat | «Aerodina»

El poder-cosa, segons ens explica la filòsofa Jane Bennett a Materia Vibrante (Caja Negra, 2022), fa referència a l’estranya capacitat que tenen els objectes ordinaris de fabricació humana per sobrepassar el seu estatus d’objectes i manifestar trets d’independència o vitalitat, conformant així l’exterior de la nostra pròpia experiència. En aquest sentit, la idea del poder-cosa…

Continua llegint →

Arnau Ledesma | My Life Is Not Satisfied With Seeing

A My Life Is Not Satisfied With Seeing es presenta obra dels últims cinc anys. Amb una combinació d’art figuratiu i abstracció, l’artista revisa gèneres pictòrics tan tradicionals com el retrat o el paisatge, dotant-los d’un rerefons social i polític. L’exposició arrenca amb obres creades durant la pandèmia de la covid-19. Amb un traç directe…

Continua llegint →

Luis Cernuda

Luis Cernuda, va morir l’any 1963, fa 61 anys, tenia 61 anys. A vegades Cernuda m’ha costat, se’m fa difícil, però no sé, quan m’aproximo a la seva poesia de forma casual, obrin per exemple la pàgina 61 de La realidad y el deseo —en l’edició del Círculo de Lectores de 1992—, a l’atzar apareixen…

Continua llegint →