L’obra de Diego Latorre no és molt coneguda, però té amb un petit grup de seguidors incondicionals entre els que em compto. És un artista molt peculiar, que sempre em sorprèn, cada peça que surt del seu taller d’Almoster és una lluita que passa desapercebuda a simple vista, però que deixa energia en cada centímetre…
Aquesta setmana ha estat molt intensa. Després de la reunió del jurat del Premi d’Art Contemporani de la Fundació Privada Reddis ens vam posar a tancar el catàleg. Ja està a la impremta. Molt content de com ha quedat. Es presenta el mateix dia de la inauguració amb els premiats i seleccionats, el divendres 5…
Ja fa dies que tinc a la taula el darrer llibre d’Alfredo Gavin (Riba-roja d’Ebre, 1957) El port (Arola Editors, 2015). Poemes clars i transparents, fàcils d’entendre, fan pensar. L’angoixant camí al desconegut duu al descobriment, a la terra promesa. No sempre. També molt recomanables les fotografies de Pilar Gonzalvo que acompanyen els poemes.
Ultimant els darrers detalls al Museu de Reus, on demà dimecres es reuneix el jurat del Premi d’Art Contemporani de la Fundació Reddis. El Jurat, format pel galerista Àlex Nogueras, pel director del centre d’art Lo Pati, Vicent Fibla, per l’artista Albert Gusi, i la crítica d’art Assumpta Rosés, ha de triar entre els 14…
Us parlaré de Viu Tarragona. És una revista gratuïta feta a Tarragona, bimensual, en color, amb bones imatges i articles ben escrits. En català. M’encanta com escriu Rafa Marrasé. Ja porten 20 números. Això són mes de tres anys. Dediquen unes quantes pàgines a parlar de gent de casa nostra que es dedica a la…
Ciprian Homorodean (1982, Timisoara, Romania) ens presenta una reflexió sobre la llar, el lloc on vivim. Una llar construïda per un mateix, volguda, independent del lloc físic on està ubicada. Un espai interior i un espai exterior. La llunyania de la llar, l’enyor, i el dolor. La immigració, i la gent sense sostre, l’espai religiós…
Els programadors de l’espai de creació contemporània The Gray Square ens han alegrat la tardor amb aquest emocionat cicle de performance, que durant sis setmanes ha envaït la sala que gestionen, part del carrer on estan ubicats i s’ha expandit a altres espais de la ciutat. Aquí no hi ha ni trampa ni cartró, el…
És un llibre de l’any passat —del 2014, realment— que estic rellegint aquesta tarda. Sampere és un poeta que cal llegir lentament. Sense preses i en petites dosis. Poemes que fan pensar. Sents «(…) Només és això. No cal cercar cap cel, cap déu, cap abisme, cap explicació. Si et sents, ets tu. Si ets…
Aquí d’alt, enllestint un any i començant un altre. Bona companyia, llargues passejades, alguna lectura interessant.
David Santaeulària parteix del concepte de “narrativitat” per muntar un exposició on els llenguatges emprats pels artistes seleccionats es complementen per “explicar històries” que tenen un punt inquietant que ens fa pensar en l’espai on tenen lloc. És com si en el conte de la Caputxeta Vermella paréssim atenció al bosc, al camí, a la…