El meu perfil

alex-ro_bloc_el-meu-perfil

Màrius Domingo, enginyer, inspector d’educació i crític d’art (membre de l’ACCA i l’AICA).

contacte: altacapa05 [arroba] gmail [punt] com

dulfan-2.JPG [← cliqueu per ampliar la imatge]

|Lucien Dulfan (Odessa, 1942)|Portrait of Màrius as Astronaut|Tècnica mixta sobre tela, 2006|65 x 54 cm|Signat, al dors datat, titulat i dedicat|

20 Comentaris per "El meu perfil"

1 | D17VID

març 1st, 2007 at 18:07

Avatar

mmmmmmm molt interessant l’astronauta… alguns més els hauríem d’enviar a la lluna… jejeje

2 | Altacapa

març 2nd, 2007 at 9:27

Avatar

Dulfan reprèn els inicis de la cosmonàutica de la mà dels filòsofs russos Feodoroff i Tsiolkovsky. Feodoroff volia reviure amb mitjans tecnològics a tota la gent morta a la terra, per fer-ho utilitzaria les seves restes. Aquest somni, compartit pels antics egipcis, i que alguns novel·listes han posat en peu amb la tecnologia basada en l’ADN, presenta un inconvenient: no disposem de lloc suficient al nostre planeta per tota aquesta gent reviscuda. L’opció òptima fora enviar-los a l’espai exterior. Konstantin Tsiolkovsky (1857-1935), un dels pares de la cosmonàutica russa, va imaginar en els seus escrits una humanitat viatgera desplaçant-se en naus per l’espai. En part podríem dir que va ser un dels fundadors d’una branca important de la ciència ficció dels anys seixanta i setanta, en Wikipedia, junt al seu nom hi ha un enllaç a Star Trek.

3 | Fátima

abril 15th, 2007 at 10:03

Avatar

Bon dia, han pasado exactamente 29 años desde que dejamos el colegio una vez finalizada la antigua EGB.
Desde que se empezó a gestar el reencuentro, fueron muchos los recuerdos que llegaron a mi mente.
Aquellos años fueron cruciales para mi y para muchos de los que entonces éramos niños.
Volver al pasado, a veces, no es fácil, y en algunas ocasiones, doloroso. Pero en el día de ayer fue como hacer un viaje sentimental através del tiempo. Me queda el agradable sabor de ver que la vida ha sido generosa con nosotros y el recuerdo de hombres y mujeres que hace casi treinta años fueron niños y hoy, aunque no nos volvamos a ver, seremos siempre compañeros de unos años que para mi, fueron maravillosos.
Un beso señor Altacapa ( aunque para mi siempre serás Mario )

4 | JRC

abril 15th, 2007 at 22:32

Avatar

Que tal ALtacapa,

Vi que sigues conservando dentro el niño que fuimos. El otro día fue muy entrañable. Reunir a personas que llevaban, algunos, cerca de 30 años sin verse fue una labor de CSI encomiable.
Destellos de infancia relampagueaban continuamente llevándonos, como en la máquina del tiempo de George Wells, a revivir momentos del pasado cargados de emociones.
Como no disponemos de ningún artilugio que nos permita viajar en el tiempo, ni tan siquiera dilatarlo y comprimirlo a voluntad, me gustaría que este evento se pudiera repetir de forma periódica. Con suerte cada año y que vaya quien pueda. El año que alguien no pueda acudir sabe que puede hacerlo al año siguiente.
De esta forma podríamos compartir recuerdos con todos y cada uno de nosotros, y dedicarnos más tiempo.
Una sóla jornada es muy poco tiempo para estar con todo el mundo y poder revivir con cada uno de ellos los momentos y anécdotas comunes que tenemos.
Me hubiera gustado haber estado más tiempo con muchos con los que apenas intercambié palabras o saludos. Con algunos prácticamente nada. Aunque me da cierta vergüenza reconocerlo, hubo alguna y alguno que tarde casi todo el día en saber quién eran.
El tiempo no pasa en balde, pero cada edad tiene algo diferente que reamente vale la pena conservar y … compartir.
Un abrazo, caballero Altacapa, que las mareas del tiempo nos arrastren cada año a la misma playa.

5 | Mireia

abril 17th, 2007 at 13:29

Avatar

Carai quina sorpresa! No et sabia pas aquesta faceta de blogger, a més veig que l’actualitzes amb una entrada per dia, realment treballat!! (un apunt: he volgut posar un comentari en la notícia però m’és impossible, no sé si és problema del meu servidor o ja ho tens estipulat d’aquesta manera). Felicitats sr Altacapa!

6 | Aureli

juny 7th, 2007 at 10:54

Avatar

Hola Màrius, com ja saps, el projecte del que et vaig parlar: Love Indifference, esta en marxa a tres llocs (àmbits) de Reus: Centre d’Art Cal Massó, Galeria Antoni Pinyol i la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
Restes emplaçat per fer el circuit.
Apa, ens veiem!

7 | Jocs

juliol 6th, 2007 at 1:24

Avatar

Hola, on hi ha el formulari de contacte? Gràcies.

8 | Altacapa

juliol 6th, 2007 at 22:00

Avatar

OK! Ja he posat una adreça de contacte, gràcies per recordar-m’ho!

email: altacapa@mariusdomingo.com

9 | Centre d'Art Cal Massó

gener 8th, 2008 at 15:30

Avatar

És net·art suplantar la identitat d’un centre d’art a MySpace?

11 | Clonic

gener 22nd, 2008 at 0:09

Avatar

Hola, el meu estimat clonic! Gracies per el teu recolzament a la meva carrera artistica! M’ha agradat moltissim compartir amb tu i la Cristina en el comiat de la Marion. Una forta abracada i endavant per sobre les tumbes…
(Tinc un teclat configurat “a la gringa”sense accents…

12 | Luis García

gener 22nd, 2008 at 12:30

Avatar

Hola Mario, ha sido estupendo conocerte y comprobar que eres un “buscador incansable”. Me gusta mucho el cuadro de tu tarjeta. Es muy especial y expresa el inconformismo de la búsqueda y la incansable atención del que no se conforma a lo que ve y con gesto inamovible espera ver su esperanza…
Espero que sigamos en contacto. Saluda a Josep Tarragó. Es un “company autentic”. Ya no quedan muchos como él.
Hasta la próxima.
Luis García

13 | Agustina de Aragón

març 7th, 2008 at 11:20

Avatar

a 07 Mar 2008 per 10:313Agustina de Aragón
Quiteria Martín, no es pot dir que es una botiga “rare”, es antiga més que res. Com correspon a en el barri que hi és (el casc antic de Saragossa una ciutat de més de 2.000 anys.Uns dolços ben bons que tenen.
També hi ha barris nous eh?.
Una mica tard però deixo el meu comentari

Tot parlan del viatge que vas fer a la feria d’Art

14 | Màrius Domingo

març 16th, 2008 at 22:57

Avatar

Em va encantar la Quiteria Martin, quan deia que era una botiga “rara” em referia a que em resultava estrany que no se l’hagués menjat alguna multinacional de la banca / del fast food/ o els típics tot a 1 €. Saragossa mola! Una abraçada.

15 | Random

gener 31st, 2009 at 22:35

Avatar

doncs si, Dulfan te tota la rao, millor a l’espai que per aqui… una abraçada noi, felicitats pel bloc i per la constancia en la promocio de l’art del Camp de Tarragona.
(ja ens veurem a ARCO’09 que tinc coses que no et pots perdre, truca’m tio!)

16 | Elisa Queralt Galobades

juny 4th, 2009 at 18:50

Avatar

ARTISTA

Voldria comentar el que passa quant un o una diu que’s artista. El primer que’ls hi passa pel cap, ès que ets del que ballen o canten pels teatres. Si dius que ets pintor o pintora, creuen que pintes amb brotxa grossa les parets. El millor sembla que’s dir “artista pintor” Què us sembla?

Elisa

17 | Antoni N.

juny 16th, 2009 at 12:24

Avatar

Hola Eli! A mi això de “ser artista” em recorda a la Concha Velasco de la cançó…

Mamá Quiero Ser Artista de Concha Velasco

En el espejo de mi habitación
Flotaba una chiquilla en camisón,
En vez de preocuparse de jugar
Le daba solamente por soñar.

Esa niña en las nubes era yo,
Y pensaba con toda la razón
Que hay dos clases de gente nada más
Los artistas y todos los demás.

Sacaba ropa vieja del baúl
Y me vestía como en Hollywood,
Me hartaba de cantar y de bailar,
O de ensayar la escena del sofá.

Me ponía zapatos de tacón,
Me plantaba en las trenzas una flor,
Me pintaba los labios de carmín
Y buscaba el valor para decir:

Mamá, quiero ser artista,
¡Oh! Mamá, ser protagonista,
Con pieles o harapos con tal de ser trapos,
De estrella solista que hace suspirar.
Mamá, quiero ser famosa,
¡Oh! Mamá, ser la más hermosa,
Firmar talonarios y en el escenario
Pisar a diario /alfombras de rosas.
Mamá, por favor, compréndeme:
Quiero ser artista.

18 | Dolors

maig 7th, 2011 at 19:39

Avatar

Hola, he estat a la xerrada que vas fer l’altre dia com a cloenda de la taula rodona sobre educació 2020. Crec que tens raó: el món està canviant molt depressa i ens costa adaptar-nos. Els canvis de model econòmic i productiu, dels que encara no sóm plenament conscients, ens faran canviar la forma que tenim d’entendre el món. Comparteixo amb tu que sí hi ha idees que permaneixen i permaneixeran: la solidaritat, el diàleg, la lectura tranquil·la i reflexiva… són els valors que transmet el sistema educatiu.

19 | susana

maig 20th, 2011 at 11:43

Avatar

Bones, no se si tens algo a verure amb el Sr Pinet pintor, pero jo tinc bastants quadres de aquest sr, eran tots del meu avi, crec que eren amics, doncs ell tambe al igual que el meu pare eren joiers, si em vos fer algun comentari el meu correu és
susare10@hotmail.com , ha per cert em dic Susana Reñé, potser així podras preguntar a algu dels teus voltans

Gracies

20 | Altacapa

juny 2nd, 2011 at 21:47

Avatar

Hola Susana, ja saps que Enric Pinet és un pintor poc conegut actualment, i poc valorat… al Museu d’Art Modern de tgn hi ha alguna obra seva i també hi ha un museu pinet, aquí tens el web http://www.museupinet.org
Gràcies per visitar el bloc!

Comentaris

Arxius

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]