El poder-cosa, segons ens explica la filòsofa Jane Bennett a Materia Vibrante (Caja Negra, 2022), fa referència a l’estranya capacitat que tenen els objectes ordinaris de fabricació humana per sobrepassar el seu estatus d’objectes i manifestar trets d’independència o vitalitat, conformant així l’exterior de la nostra pròpia experiència. En aquest sentit, la idea del poder-cosa que ens transmeten les peces d’Ester Fabregat ens evoca un univers poblat d’éssers animats, orgànics, amb un cert moviment: membranes vibrants disposades a acollir una vida que ens resulta estranya però, alhora, molt propera.
Són objectes que adquireixen una eficàcia corpòria deliberada que supera el seu significat literal, permetent-nos connectar-hi des del primer moment; fins i tot diria que ens faciliten establir un diàleg directe i clar amb les intencions de l’artista. La materialitat i les formes, el color i les textures —elements predominants en aquesta obra— ens allunyen de la idea d’objectes passius o estables. Objectes que, malgrat haver tingut una utilitat prèvia —com les bosses de plàstic que en constitueixen el material—, en Aerodina es transformen en lectures complementàries: algunes més profundes —com la contaminació o la relació amb la natura—, i d’altres més evidents, com ara la voluntat d’elaborar una escultura col·laborativa que suma idees, perspectives i punts de vista diversos, amb ambició i una ingenuïtat desbordant.
Potser és justament això el que demanem a l’art: que ens ofereixi una perspectiva optimista de la realitat. No necessàriament ensucrada ni simplista, però sí capaç de connectar amb nosaltres, d’apel·lar al futur de la societat, de les ciutats, dels espais que habitem, de les relacions que construïm i del rumb que tot plegat pot arribar a prendre.
[més info]
[Ester Fabregat | «Aerodina»][ «Un altre lloc» Cicle d’exposicions al Círcol de Reus 2025][del 10 d’abril de 2025 al 31 de maig de 2025]
