L’editorial Alfaguara ha publicat recentment Poesía completa de Julio Cortázar, un volum de 800 pàgines que recull, per primera vegada, tota la seva producció poètica, incloent-hi una selecció de poemes inèdits localitzats al fons Daniel Devoto i María Beatriz Valle-Inclán, conservat a la Fundación Lázaro Galdiano de Madrid. L’edició, a cura d’Andreu Jaume, ofereix la compilació més exhaustiva feta fins ara d’una faceta poc coneguda de Cortázar, però fonamental en la seva trajectòria literària.
Tot i que la poesia és un vessant menys explorat de l’autor, sempre va ser essencial per a ell: escrita amb llibertat, des dels marges, i amb una gran consciència lingüística, ens convida a penetrar en realitats invisibles i a viure tensions entre utopia i història, contemplació i compromís, sensibilitat i rebel·lia. Cortázar considerava que ja era «un vell poeta» l’any 1969, tot i que no va publicar el seu primer poemari fins al 1971.
Tot i ser un volum dens, poc pràctic per llegir-lo al metro, resulta una eina valuosa per tenir tota la seva obra poètica reunida i a l’abast.
Nocturno
Tengo esta noche las manos negras, el corazón sudado
como después de luchar hasta el olvido con los ciempiés del
humo.
Todo ha quedado allá, las botellas, el barco,
no sé si me querían y si esperaban verme.
En el diario tirado sobre la cama dice encuentros
diplomáticos,
una sangría exploratoria, lo batió alegremente en cuatro sets.
Un bosque altísimo rodea esta casa en el centro de la ciudad,
yo sé, siento que un ciego está muriéndose en las cercanías.
Mi mujer sube y baja una pequeña escalera
como un capitán de navío que desconfía de las estrellas.
Hay una taza de leche, papeles, las once de la noche.
Afuera parece como si multitudes de caballos se acercaran
a la ventana que tengo a mi espalda.
Julio Cortázar
