Fent les típiques coses que fan els turistes: visitar els encantadors de serps a la plaça, anar en cotxe de cavalls i anar al mercat.

Doncs això, la primera nit –la nit de Sant Joan de 2010!– hem fet una incursió en la famosa plaça Jemaá El Fna…

[Aquí els agraïments van per als nostres anfitrions, especilament a Bouchra, per l'acollida, la connexio d'internet, etc]

Tres maletetes ben petites, com en el conte dels tres porquets, a punt per anar de viatge.  És un dels símptomes del rayanairisme. Un altre és treure els bitllets amb tant de temps –per aprofitar un vol a 45 €–  que de sobte mires l’agenda i dius: que demà marxem de viatge! I dit i fet: ens anem cap a l’Àfrica.

El portàtil + cables i carregadors no cap a la maleta. Si tinc un ordinador a mà, temps i alguna cosa interessant per explicar, doncs per aquí ho trobareu. I si no fins dilluns.

Ja sabeu que sóc seguidor incansable de Paul M. –a qui vaig conèixer fa un parell d’anys– i del seu bloc Inicios. He anat seguint la seva evolució i no deixa de sorprendre’m amb propostes de tota mena i les seves captures per la xarxa sempre son sucoses. Ara canvia de cara –però no de camisa–, un bon moment per donar una ullada, si és que encara no ho el coneixeu.

BONUS TRACK
Per celebrar l’arribada de l’estiu les Tecletes han tret taules i cadires al carrer i han organitzat un sopar a la fresca en què cadascú portava alguna cosa. Ja tenia ganes de relaxar-me amb els amics després d’un munt de dies anant i venint de Barcelona!

Un dels discus discs que escolto aquests dies: Los Planetas. Concretament Una ópera egipcia.

Exposició de dibuixos i gravats de Joan Rebull al Círcol de Reus. En l’exposició s’ha optat per buidar els calaixos i ensenyar tot el que hi ha, en general esbossos, provatures i esborranys. En general peces poc destacables. Això si, cinc o sis bastant bones, com també m’ha agradat la idea de situar un gravat al costat de la planxa original.

El dinar al Círcol, amb uns bons amics, parlant d’això i d’allò altre, després d’uns quants dies de molta feina, escoltant l’Orquestra de Grau Professional de l’Escola del Centre de Lectura (obres d’Elgar, G. Fauré, K. Jenkins) …

[Joan Rebull: el dibuix d'un escultor| Fins al 4 de juliol al Círcol de Reus| Plaça Prim, 4]

El passat divendres va sortir el número 10 d’Artiga, sabeu que porta per subtítol “revista d’art i pensament contemporani” i es distribueix amb El Punt. I en un parell de dies també es podrà descarregar la versió digital aquí.

Trobareu una pàgina on comento les expos més interessants que he vist aquest dos darrers mesos pel Camp de Tarragona. I un article més extens sobre el treball de Joaquim Chancho que es va poder veure al març a Barcelona.

[D’aquí a pocs dies també la podreu recollir als llocs  habituals: museu d’art modern de tarragona, centre de lectura de reus, galeria telax de reus, casa de cultura de la generalitat tarragona, escoles d’art i disseny de reus, tarragona i tortosa, museu d’amposta, galeria toni tàpies barcelona, centre d’informació santa mónica barcelona.]

Menys gent que l’any passat, potser pels preus (20 € adult i 15 nen, i cal menjar!) o per què es fa dos dies. Molt bé els tallers i dissabte fantàstica l’actuació de Joan Miquel Oliver.

Això és el resultat final del taller de Josep Abril:

I les primeres passes amb l’Eina aprenent a anar en patinet.

I finalment un plaer poder salaudar a Fito Conesa, imaginació i bones idees amb economia de mitjans.

Visita a La Comella, a Tarragona, on Rufino Mesa viu, treballa i exposa un bon nombre de projectes escultòrics.

El leitmotiv del treball escultòric realitzat a la Comella per Rufino Mesa és el respecte per l’entorn i els materials amb els que treballa, que es tradueix en una intervenció que podríem considerar com a mínima pel que fa als uns i als altres. El paisatge sobre el que diposita les peces pateix intervencions lleus, i els materials amb els que treballa mostren la seva aparença més natural, en forma de textures, colors, i el treball sobre formes que ens fan intuir la densitat, el pes, i el volum propis del material que sustenta cada peça i que es tradueix en formes allunyades de l’organicitat, mantenint però, una clara diferència amb el món mineral: la desaparició de l’atzar, de la casualitat, de la juxtaposició, i de l’accidentalitat que defineixen el món natural.

“El proper diumenge 13 a les 12′30 h, presento a la Fundació Guinovart la peça De Leonardo a Darfur, dins el cicle L’or del temps. També es pot veure a la meva web. www.jordiabello.com (theory)” [gràcies Jordi per la invitació!]

“La peça inèdita De Leonardo a Darfur, que Jordi Abelló presenta a l’Espai Guinovart d’Agramunt dins del cicle «L’or del temps», ens convida a enfocar de nou la nostra atenció sobre un esdeveniment d’una tal magnitud tràgica com va ser l’anomenat genocidi de Darfur. En aquest vídeo, Abelló estableix un recorregut insòlit que ens trasllada des d’una de les icones de la pintura occidental, El Sant Sopar de Leonardo, motiu de turisme banal i de legítima admiració estètica, fins a l’aspre escenari d’una guerra terrible, amb la imatge que Google Earth ofereix de Darfur. És un viatge insospitat que posa en evidència els substrats de l’oblit. El vel i el desvetllament de la imatge s’activen com un recurs d’il—luminació esclaridora de la nostra consciència.” (Àlex Mitrani)