Fotografies de David Beníliam (Madrid, 1985) que són retrats de la gran ciutat. Mirades, ulls, pous negres. L’exposició m’ha deixat una mica blue monday: perfecte per arribar a casa i rellegir els poemes d’un altre madrileny. Vicente Alexandre, de qui l’editorial Visor va treure les obres completes fa un parell d’anys.
Se querían.
Sufrían por la luz, labios azules en la madrugada,
labios saliendo de la noche dura,
labios partidos, sangre, ¿sangre dónde?
Se querían en un lecho navío, mitad noche mitad luz […].
Día, noche, ponientes, madrugadas, espacios,
ondas nuevas, antiguas, fugitivas, perpetuas,
mar o tierra, navío, lecho, pluma, cristal,
metal, música, labio, silencio vegetal,
mundo, quietud, su forma. Se querían, sabedlo.
[El poema “Se querían” forma part del libre La destrucción o el amor, una de les obres més importants d’Aleixandre, escrit entre 1932 i 1933, i publicat l’any 1935. Per aquest llibre va guanyar el Premio Nacional de Poesía.]
[David Beníliam| El andarín cinzolín][Del 5 de desembre de 2014 al 30 de gener de 2015][Tinglado 4 | Moll de Costa del Port de Tarragona]
