1
La Galeria La Catedral, inaugura la seva primera exposició amb obres que no formen part de la col·lecció del fons d’art de la pròpia galeria, s’inicia amb una mostra col·lectiva promet captar l’atenció dels amants de l’art i els curiosos. Aquesta exhibició reuneix el treball de 18 artistes, 10 homes i 8 dones, amb un denominador comú: han nascut a Tarragona al voltant dels anys 50. Aquest grup eclèctic d’artistes, malgrat la diversitat d’interessos que els mou, cultiven la tècnica de pintura, que és l’element unificador de l’exposició.
Els artistes participants representen una ampla gamma d’estils i tècniques, des de l’expressionisme fins al surrealisme, passant per la figuració i l’abstracció. Si bé la pintura és el mitjà predominant utilitzat per a expressar les seves visions artístiques, en alguns casos també han explorat altres tècniques d’expressió com el gravat, l’escultura o la fotografia, en molts casos amb una vinculació al territori i al paisatge de les comarques tarragonines. Una vinculació que sinó és evident en les temàtiques, és present en la textura o els colors, amb els blaus del mar, el verds de les pinedes i els ocres de les façanes, camins i pedres.
Entre els participants en la mostra comptem amb Xavier Aluja, Myriam Arnold, Teresa Baena, Claudio Bonachi, Emma Dominguez, Tito Figueras, Eduard Fortuny, Ethel Marti, Màrius Masip (Màrius Art), Carmen Pi, Jaume Queralt, María Jose Ripoll, Vicky Roldan, Josep María Rosselló, Pere Joan Salas, Maria Jose Sánchez Iranzo, Antoni Tomas Torne i Tomàs Valls Bigorra. Tots ells, reconeguts artistes en actiu, en molts casos amb taller obert a la ciutat de Tarragona. Cadascun dels participants ha seleccionat una obra amb la que se senten representats i que mostren en aquesta ocasió especial. El conjunt ofereix una visió variada i enriquidora de la creació artística d’una generació, la dels cinquanta i principis dels seixanta, amb un cànon que busca composicions molt estudiades, amb llums, ombres, penombres i colors canviants, amb pinzellada lliure en alguns casos o més estudiada en altres, que defineix formes i camps de color que es relacionen entre ells, dialogant de forma juxtaposada o complementària.
2
A més de les seves pròpies experiències i vivències personals, la obra d’aquests creadors també rep l’impacte i la inspiració de les generacions anteriors d’artistes del Camp de Tarragona. En una llista, elaborada més a rajaploma que a cor què vols, hauríem d’incloure a Francesc Todó, Teresa Llàcer, Magda Folch, Antoni Gonzalo Lindín, Josep Icart, Antoni Pedrola, Josep Sancho Piqué, Josep Nogué, Lluís M. Saumells, Ferran Arasa, Francesc Gimeno, Daniel Argimon, Mariano Rubio o Josep Maria Morató Aragonès. Espigolant entre les peces de l’exposició trobareu les seves influències ―a vegades més evidents, a vegades de forma més subtil, a vegades, simplement, fruit del punt de vista poètic d’aquest crític— en el tractament de la llum i el color, en les figures marcadament horitzontals i estilitzades. També caldria destacar la inclusió de variades formes abstractes per representar elements total o parcialment reals: aquí els punts de contacte amb Gonzalo Lindín, Pedrola o Icart són més evidents.
3
La mostra també planteja qüestions més àmplies sobre el significat i la naturalesa de la creació en el context contemporani. Amb l’ús massiu i, a vegades, indiscriminat del terme “creació” en sectors com el màrqueting i la cultura popular, s’obre un debat sobre el seu veritable significat i valor. En un context on la cultura, l’art i altres aspectes de la vida quotidiana s’han comercialitzat i esmicolat fins a convertir-se en meres mercaderies, els usuaris rebem el producte final, l’obra produïda, sense tenir constància d’on ve, el lloc i el creador son accessoris, l’art i la creació en general es despersonalitza. La mostra que ens porta la Galeria La Catedral explora altres vies més subtils, on la proximitat, el contacte amb l’autor i el procés, tenen un valor cabdal. Com afirma Ezequiel Soriano (en “Abans que res, ¿com estan les màquines?” publicat en el magazine del CCCB Lab del 10 d’octubre de 2023), “Hi ha una manera d’entendre la creativitat que no es basa en l’objecte final ni s’associa a la idea de fer alguna cosa innovadora o original, que permet pensar l’art més enllà del jo, de l’autor i del logos. Aquesta forma de creativitat no es lliga a fer sinó a experimentar; en comptes de definir-se per la creació d’un producte, es defineix pel que hi ha d’intrínsecament creatiu en la vida”.
4
Aquesta exposició inaugural no només serveix com a plataforma per la difusió d’aquests talents locals, sinó que també representa un moment de reflexió i celebració de l’art i la cultura a Tarragona. És una oportunitat per al públic d’immersar-se en les diverses expressions de la creativitat i la imaginació, i de connectar amb la rica tradició artística local. En última instància, aquesta exposició, que també és un homenatge al saber fer i la constància, posa de manifest la importància de l’art com a mitjà de comunicació, expressió i reflexió en el món actual. [Màrius Domingo, text del catàleg]
[Galeria d’art La Catedral][Carrer Mare de Déu del Claustre, 7 | Tarragona][Comissari: Enric Batalla][Hi participen: Xavier Aluja, Myriam Arnold, Teresa Baena, Claudi Bonachi, Emma Domínguez, Tito Figueras, Eduard Fortuny, Ethel Martí, Marius Arts, Carme Pi, Jaume Queralt, Maria Jose Ripoll, Vicky Roldan, Josep Maria Rosselló, Pere Joan Salas, Maria Jose Sánchez Iranzo, Antoni Tomàs Torné i Tomàs Valls Bigorra]
