Siurana

Dia de vent. Pluja. Excursió per la Serra de Montsant, i visita obligada a Siurana. El Mont Sant màgic.

Josep Carner ens ho diu un sonet rodó,

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d’espais, d’abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,
l’aire té una quietud esfereïda,
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l’església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finir l’aspra Siurana,
desfeta en rocs per carregar les fones.

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *