Atenció al tren

tren1.JPG

L’any 1848 es va inaugurar la primera línia de tren a Espanya, unia Barcelona amb Mataró. El trajecte durava 1 hora, i amb ell s’iniciava l’accidentada història del ferrocarril al nostre país. Lligada des del primer moment a les filies i fòbies dels diferents governs, és un clar exemple de com s’ha entès el progrés per aquesta banda d’Europa.

La representació del ferrocarril en l’art va néixer lligada a una concepció de progrés i desafiament, la contraposició de la tècnica moderna a les velles forces de la natura. El primer exemple que em ve al cap és l’obra de Turner que es conserva a la National Gallery de Londres: Pluja, vapor i velocitat (1844) i naturalment molts dels treballs de Claude Monet, que va rebre retrets per gosar introduir en els seus paisatges un tema tan “escassament poètic” com el pas de trens. El quadre de Turner descriu la experiència real del pintor en la línia que unia Londres amb Bristol i Exeter, el tren circula sobre el viaducte de Maidenhead sobre el Tàmesis. Els tècnics del Great Wetern Railway van diagnosticar que no suportaria el pas d’un tren. El viaducte es va mantenir en peu.

Però el ferrocarril ben aviat va adquirir una aura de civilització lligada al concepte il·lustrat de progrés, que immediatament van incorporar els cartògrafs als seus mapes, que consideraven que era d’una estabilitat similar a rius i muntanyes.

La Fundació Caixa Tarragona presenta, de forma didàctica, un repàs a la història del ferrocarril a l’estat espanyol, fent èmfasi en els trens catalans i concretament els de Tarragona,  amb dues parts ben clares: els inicis des del segle XIX fins l’any 1941 en què la xarxa ferroviària es nacionalitza i es crea la RENFE, i la trajectòria contemporània que arrenca en els anys 40 i arriba –en la mostra—fins els anys 70, quan deixen de prestar servei les velles locomotores de vapor.
Atenció al tren s’ha bastit amb els fons particulars de Xavier Gavaldà, qui té una de les col·leccions més importants de materials ferroviaris històrics del país, de la qual es mostren tota mena de senyals, fanals, bitllets, banderins, rellotges… L’exposició  ens permet una passejada sentimental per andanes, estacions, les oficines del cap d’estació, les vies. Rememora tota una manera de viure que ara només podem veure a les pel·lícules d’època, un món tancat en si mateix –el dels empleats del ferrocarril— i un espai comú –l’espai públic—per on circulava el correu, les mercaderies, i un carregament de persones que arrossegaven il·lusions. I per posar el punt final, la primera frase d’una novel·la de 1877 que comença en un tren: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera,” em refereixo a Anna Kerènina de Lev Tolstoi.

tren2.JPG

[Atenció al tren. Fundació Caixa Tarragona C/ Higi Anglès, 5. Tarragona. Tel. 977 299 360, fins a l’1 de març de 2009]

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *