Aquesta tarda hem estat a la inauguració de la mostra retrospectiva del gravador Mariano Rubio al MAMT.
Un fragment de la ressenya que he preparat per Bonart:
Aristòtil insinua en la seva Metafísica que “és plausible que totes les arts i tota la filosofia hagin estat trobades i portades al seu màxim desenvolupament moltes vegades, per després tornar-se a perdre”, aquesta màxima dibuixa una diagonal en l’obra creativa de Mariano Rubio, que s’intueix en els treballs exposats ara al MAMT, on la textura natural d’una peça concebuda fa vint anys s’expandeix en creacions recents amb formes autònomes, amb el que podríem dir un acostament progressiu a l’estil dòric, com a tribut al moviment modern rigorosament mecànic en les seves formes.
[Fins el 25 d’octubre al Museu d’Art Modern de Tarragona, C/ Sta. Anna, 8]
BONUS TRACK
Avui tocava el pregó de festes (molt bé Gavaldà!) a tgn i la tronada. Entre altres coses…
