Tanit Plana, per sempre

tanit-plana

El discurs meditat, el projecte lentament madurat, cuit a foc lent, són les claus del treball de Tanit Plana. He anat seguint la seva darrera proposta “Per sempre” [a la Fundació La Caixa de Tarragona, fins el 27 de febrer de 2011]des del primer moment, quan Cèlia del Diego –comissària del projecte– em va parlar de Tanit Plana, de les núvies,  del fet de convidar a un seguit de dones casades a posar-se davant la càmera amb els respectius vestits de núvia i a compartir reflexions i llocs compartits quan es posa en marxa el ritual –el mecanisme– d’un casament.  Ens parla de les il·lusions de la gent, de construir el futur quan  tot és encara possible.

També un encert el catàleg editat, com un trencaclosques, que cadascú pot construir.

“…en els darrers anys he treballat com a enviada especial a zones de conflictes personals, familiars, domèstics i íntims: he anat fins allà, els he estudiat, els he fotografiat, els he filmat i n’he fet dibuixos al natural; després he intentat explicar què he vist i què he sentit.
l’amor, l’avorriment, els vincles, el sexe, les obsessions, el buit i la mort són alguns dels temes que m’han tocat de prop, com a tothom… ” (Tanit Plana)

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *