L’Swab d’aquest any no ha decebut a ningú. Espais més grans que en altres convocatòries, un munt d’actes col·laterals en l’off Swab, galeries accessibles amb artistes que tenen molt a dir —alguns segur que en el futur faran coses interessants–, obres de format petit i preus assequibles. Un cert aire d’austeritat i contenció en les propostes, amb poc vídeo, poques instal·lacions i molta obra sobre paper, en un ambient menys festiu que l’any passat.
Una de les millors coses de l’Swab és retrobar gent que només veus de tant en tant.
Després està el fet de descobrir artistes que no coneixies o noves obres d’artistes que vas seguint any rera any. Samuel Salcedo està en el segon grup.
Ramon Surinyac en el primer.
