Estiu 2012

bon-estiu1

“Jo estic aquí, però vosaltres esteu a la vora del mar… ergo us banyeu, passegeu, dieu: que bonic!… trobeu semblances entre ones i camells… roques i mestres de ball… pales i telescopis… dofins i madones” [fragment d’una carta de John Keats a Jane Reynolds de l’estiu de 1817]

Estiu vol dir  més temps per llegir, passejar, anar a la platja, fer un parell de viatges –aquest any no massa lluny–, pujar alguna muntanya, o simplement no fer res en absolut. Vagarejar sense rumb. Llegir alguna novel·la gruixuda, o per exemple Religión para ateos (RBA, 2012) el darrer treball d’Alain de Botton. Repassar el pròleg que que va escriure Cortazar al llibre de Juan Gelman De palabra (Visor, 1994). Qualsevol cosa menys estar davant l’ordinador… ja ens veurem al setembre.

[Queden al tinter un grapat de coses per comentar: la caiguda d’audiència de la CNN, els premis Telax, en els que vaig participar com a membre del jurat, l’expo de Gervasio Sánchez al tinglado 1 del port de tgn que et deixarà KO…, el bloc de José Ramón Ubieto, amb qui vaig estar fa uns dies]

Comparteix:
Altacapa

5 Comentaris

  1. Que bé que vius!
    Veig que fa temps que no pengés res els cap de setmana… Bona teràpia. També està bé desconnectar a l’estiu…

  2. Hola Màrius, segueixo fa temps els teu bloc, em serveix com agenda del q passa per casa nostra. M’agrada veure com creix la nena, i també com va canviant la teva forma de veure el món. En general la visió optimista que dones de tot plegat. Bon estiu des del Vendrell.

  3. Buenas, en fin, que tal por Kassel? No estaré por allí hasta los primeros días de septiembre. Por lo que he leído por el momento toda la propuesta de Carolyn Christov-Bakargiev se basa en el caos y la indefinición, imagino que es el signo de nuestro tiempo, pero en general creo que vale la pena, como mínimo para poder decir que has estado y tener tema para las conversaciones de la cafetería, o del bar, como prefieras. Después de todo el arte contemporáneo no interesa prácticamente a nadie, bueno si, a un grupo de militantes incondicionales como nosotros.
    Nos vemos.

  4. Bon estiu a tots! En general no es pot dir que el “món” sigui un lloc especialment tranquil i agradable. Però hi ha racons, no massa grans, pràcticament carrerons secundaris, poc freqüentats i solitaris on es poden trobar petits oasis de reflexió i pau. La poesia podria ser un d’aquest racons, l’art potser és un altre. Tenir un amic, un germà, un mestre. Pel que es veu els britànics gasten 6’5 milions de lliures en llibres de poesia cada any i 67 milions en patates fregides “Pringles”. No tinc estadístiques sobre aquest tema referents a Catalunya, no crec que siguin millors. Així estan les coses. L’economia en general –suposo que aviat el país serà rescatat, sigui això el que sigui– està més per les patates fregides que per la poesia. Què hi farem? Buscar un racó tranquil i agradable on llegir una estona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *