Què estic fent?

Quins llibres estic llegint
Quines revistes estic llegint
Quina música estic escoltant
Què miro al cinema o la TV (fins i tot al teatre!)
Bonus track

Quins llibres estic llegint
Sempre tinc tres o quatre llibres entre mans, que llegeixo generalment a la nit, desprès de sopar. Com podeu imaginar un llibre em dura algunes setmanes (a vedades alguns mesos), també és veritat que quan estic de vacances llegeixo més ràpid.

<

6 de gener de 2011

jazzuela1

Jazzuela és un viatge musical al llarg dels capítols 10 al 18 de la novel · la Rayuela de Julio Cortazar, on s’expliquen les activitats del Club de la Serp. En aquest club, creat per un grup d’amics, el jazz és un personatge més que incideix directament en els protagonistes. El disc compacte que acompanya aquest llibre recull els enregistraments de jazz i blues esmentades en aquests capítols que no només són determinants en el text, sinó que ens conviden a recórrer part de la història del jazz.

[Pilar Peyrats Lasuén: Jazzuela (2011), Ed. Satélite K][Llibre 144 pàg. Fotografies en b/n + CD amb 21 enregistraments històrics]

27 de gener de 2010

Què he llegit els darrers 3 mesos? Doncs una vintena de llibres. Alguns ja els he anat comentant, però ara faig una llista amb una selecció, més que res a benefici d’inventari. Classificats en 4 blocs, segons la balda d’on els vaig treien.

Poesia

– Jhon Ashbery: El doble sueño de la primavera (Visor, 2009)

– José Emilio Pacheco: El silencio de la luna (Pre-textos, 2003)

– Francisco Ferrer Lerín: Fámulo (Tusquets, 2009)

– Francisco Ferrer Lerín: Ciudad propia (Artemisa, 2006)

Assaig

– Giorgio Agamben: Què vol dir ser contemporani? (Arcadia, 2008)

– Francisco Ferrer Lerín: El Bestiario (Galxia Gutemberg, 2007)

– Jeff Rubin: Por qué el mundo está a punto de hacerse mucho más pequeño (Tendencias, 2009)

– Josep M. Figueres, Angels Fonsa i Antoni Reig (coord): Cultura i Municipi (Departament de periodisme i de ciències de la comunicació UAB, 2007)

Novel·la

– Roberto Bolaño: Una novelita lumpen (Anagrama, 2009)

Educació

– Joan Teixidó: La acogida al profesorado de nueva incorporación (Graó, 2009)

– Anna-Lena Ljusberg: Pupils in remedial classes (Stockholm University, 2009)

<

13 d’octubre de 2009

bolets09

Tres dies a la muntanya no donen per massa. Endreçar la casa, apilar llenya al costat de la llar de foc per si ens dóna per tornar a l’hivern, passejar, dormir, anar a caçar bolets –rovellons–, i llegir.
Uns dels llibres que portava a la butxaca era Per l’ull de l’art, d’Antoni Llena (La Magrana, 2008), un creador del que realment no coneixia masses coses, i del que ara m’emporto una molt bona impressió. El llibre recull els articles que l’artista ha publicat els darrers 10 anys a l’Avui, La Vanguardia o El País, entre altres diaris i alguns escrit en catàlegs o llibres col·lectius. Llena ens parla de Marcel Proust, Joseph Conrad, Tennessee Williams, Jane Bowles, escriptors que m’agraden tant.
M’han fet pensar molt els articles “Té futur l’art de la crítica?” i “Art i crítica”, especialment aquest dies en què finalment m’he decidit a sol·licitar l’ ingrés en l’ACCA.
I un altre llibre també recomanable és Dietario voluble d’Enrique Vila-Matas. També és una recopilació d’articles –aquests només d’El País, i alguns escrits que conserven el to dels articles. Com en el cas de Llena, totes les cites d’autors que fa Vila-Matas em resulten properes, des de Kafka a Sebald.

2 de juliol de 2009

crash

El catedràtic d’estructura econòmica de la U. Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, ha escrit aquest llibre sobre la crisi econòmica que tenim al damunt. El crash del 2010 (Los libros del lince, 2009) es llegeix bé, especialment la primera part, on l’autor fa un repàs per la història econòmica dels darrers 2000 anys. Després es posa “nostradamus” i costa seguir els seus arguments. És una lectura entretinguda per passar un parell de tardes a la platja.

<

zurich.JPG

31-01-2009

Amb APS, que passa uns dies a Barcelona camí de Califòrnia, on viu fa més de 10 anys, passem el matí visitant llibreries. Anem a la FENAC, La Central, Catalonia i Laie, amb alguna aturada tècnica al Cafè Zurich per comentar adquisicions i planejar noves incursions. Tot plegat m’ha servit per repassar els llibres llegits les darreres setmanes i apuntar el que segurament llegiré els propers mesos, aquí va:

Tom Wolf (1999, 4a edició): La palabra pintada. Ed Anagrama. 136 pàgines que condensen la història de l’art contemporani, amb ironia, sense manies i amb molta dinàmita. Lectura per a un cap de setmana de vent i pluja.

Jean-Louis Pradel i Marta Marín Anglada (2008): Arte contemporaneo (últimas tendencias). Ed. Larouse. Un llibre il·lustrat que resumeix bé l’art dels darrers 25 anys, parant atenció als artistes espanyols.

Michael Hauskeller (2008): ¿Qué es arte? Posiciones de la Estética desde Platón a Danto. Ed. Diálogo. Història de la estètica en 100 pàgines, anant al gra i donant pistes per aprofundir més.
W.S. Sebald (2008): Los anillos de Saturno. Ed. Anagrama. Només he llegit la primera pàgina però vaja, ja voldria tenir 4 o 5 dies lliures per tancar-me en un lloc sense TV ni internet…

Guillermo Arriega (2006): El búfalo de la noche. Ed. Belacqua. Un dels llibres recomanats per APS, que coneix bé la literatura sudamericana, per on viatja sovint. Espera a la taula per als propers mesos.

<
15-11-2008

Només havia llegit de Tzvetan Todorov alguns articles en revistes i en diaris, i ara ha caigut a les meves mans La literatura en perill (Galàxia Gutenberg, 2007). Un petit volum d’unes 100 pàgines que he llegit aquesta tarda de constipat, jo diria que amb febre, mentre anava prenent cafè calent i escoltant Blue Train de John Coltrane.
<

06-10-2008

Tinc entre mans El vel de maia, de Marià Manent (Ed. Destino, Barcelona, 1975. 8 € a la fira del llibre d’ocasió de BCN). Un dietari escrit durant la guerra civil, un període que darrerament m’interessa força. Com a traductor i introductor de la poesia i la literatura angloxasona al nostre país em sembla una figura insuperable, de fet els seus llibes sobre aquesta matèria es poden considerar autèntiques guies. Aquest Vel de maia és de lectura pausada, molt adequat per algú que vol mantenir una voluntat de ferro amb la llengua. Signifiqui això el que signifiqui.
<

20-07-2008

Lectures d’estiu: el cap de setmana he tingut temps d’endreçar la taula, guardar els abrics, treure finalment tota la roba d’estiu de l’armari, recollir el jardí, retornar als prestatges els llibres que s’acumulaven a la tauleta de nit (i sota el mateix llit) i de pas fer una pila amb els llibres que tinc pendent llegir. He fet una selecció, que és aquesta:

1. Roberto Bolaño: Los detectives salvajes (Ed. Anagrama, 8a edició, 2007)[Novel·la]

2. Haruki Murakami: Sputnik Sweetheart (Vintage Books, 2002) [Novel·la]

3. Maria Bettetini: Breve historia de la mentira (Ed. Cátedra, 2002)[Assaig]

4. Roland Barthes: La cámara lúcida (Ed. Paidós, 12a edició, 2007)[Assaig]

5. Sergi Pàmies: Si menges una llimona sense fer ganyotes (Ed. Quaderns Crema, 10a edició, 2007)[Contes]

6. Frithjof Schuon: Principios y criterios del arte universal (José J. de Olañeta, editor, 2008)[Assaig]

7. Juan Antonio Ramírez: Edificios-cuerpo (Ed. Siruela, 2003)[Assaig]

8. Estrella de Diego: Contra el mapa (ed. Siruela, 2008)[Assaig]

Ja vegeu: predomini de l’assaig, 6 en castellà, 1 en català i 1 en anglès.

<

04-05-2008

Llibres que tinc entre mans aquests dies:

Juan Gelman (Visor, 2008, 3a edició): De palabra. Poesia III (1973-1989).

Montserrat Abelló (Ed. Denes, 2007): El fred íntim del silenci.

Roland Barthes (Paidós, 2007): La cámara lúcida.

Roberto Bolaño (Anagrama, 2007, 8a edició): Los detectives salvajes.

Gelman (Buenos Aires, 1930), premi Cervantes d’aquest any, és un poeta del que quasi no coneixia res, així que ara és un bon moment per fer una mica se reciclatge. El volum quasi 700 pàgines (14, 25 € a la FENAC, ja que té uns 240 poemes podem dir que surt el poema a uns 6 cèntims…) té poemes que fan pensar.

El llibre de Bolaño feia temps que el tenia pendent. L’amic A. em va dir, la darrera vegada que ens vam veure –per Setmana Santa?– que era un dels millors que havia llegit en molt de temps. He començat ara la lectura, però segurament haurà d’esperar fins l’estiu: són mes de 600 pàgines.

El llibre de Barthes s’ha de llegir amb un llapis a la mà per anar subratllant…

<

19-03-2008

Pràcticament enllestida “La casa de les belles adormides” (Viena Edicions, 2007) de Yasunari Kawabata, tot i les precaucions amb que el vaig començar –els llibres “clàssics” a vegades són de difícil lectura– doncs ha resultat que està de conya molt bé. Un llibre molt recomanable.
Per qüestions de feina he fet una lectura de la Llei d’Educació del 2006 amb el microscopi electrònic. Això m’ha portat a rellegir l’Estatut de Cat i la Constitució. I vaja, ha estat força bé. No tant divertit com tirar-se amb un paracaigudes des d’un avió, si es que algú troba això divertir, però si millor del que pot semblar.

<

04-02-2008

Segueixo amb el llibre de Maryann Burk Carver Así fueron las cosas (Circe, 2007. 424 pàgines amb fotos en b/n) que ja vaig comentar al bloc (aquí). Em crida l’atenció: que algú recordi el que va menjar o va fer 30 anys en rera quan jo no recordo que faig fer el mes passat, penso que la mateixa senyora Carver dóna una pista de com ha escrit el seu llibre quan diu “hi havia una noia que ballava com jo i que s’assemblava molt a mi, segons vaig decidir després”.

<

08-01-2008

Els dos capítols dedicats al principi panòptic del llibre de Nakagawa són una autèntica delícia. Jo diria que estan a l’alçada de Borges.

El paseante solitario (Ed. Siruela, 2007, 76 pàgines), és un petit llibre de W. G. Sebald escrit “en record de Robert Walser”. Benjamin, Kafka i Walser són els autors centreuropeus del primer terç del segle XX que més interessen. Kafka em va entusiasmar quan era adolescent: em sabia de memòria passatges sencers de La construcció de la muralla xinesa. Kafka era el nom que feia servir com a signatura dels meus graffitis, vist amb la perspectiva que donen 20 anys tinc que reconèixer que era un paio ben estrany jo. Vaja, potser encara ho sóc!
Més endavant vaig començar a llegir a Benjamin, a qui encara freqüento de tant en tant. I darrerament Walser. En el descobriment de Walser han tingut un paper molt important Sebald i el barceloní Enrique Vila-Matas, a tots dos convé llegir-los com qui té un radar a la mà.

<

26-12-2007

nakagawa.jpg
Fa unes setmanes que tinc a la taula el llibre de Hisayasu Nakagawa, Introducción a la cultura japonesa, un petit llibre de 140 pàgines, amb algunes il·lustracions publicat l’any 2006 per l’editorial Melusina. Nakagawa coneix bé Europa (ha passat llargues temporades a França i ha estat director del Museu Nacional de Kyoto) i des d’aquesta òptica europea intenta explicar les diferències i semblances existents entre la cultura japonesa i la cultura occidental: la religió, la mort, l’educació, l’individualisme, l’art… Un llibre ben escrit i fàcil de llegir: sense adonar-me he llegit ja més de la meitat.

<
21-12-2007
Un fragment del llibre de J.M. Castellet: “Dels 40 als 50 anys és una època d’indeterminació à rebours de la de l’adolescència. La temptació més forta és, evidentment, la de deixar-ho córrer tot, en una qualsevol de les formes possibles: hippisme, suïcidi a la Ferrater, integració definitiva” (pàg. 41). Un llibre pessimista, a l’estil algunes cançons de Tom Waits, estic pensant en Old Shoes, que precisament es d’un àlbum de 1973 (Clossing Time) o en qualsevol tema de Blue Valentine (aquest de l’any 1978).
<
12-12-2007
Ara mateix tinc a la tauleta de nit el Dietari de 1973, de J.M. Castellet (Ed. 62, 2007).
Llegeixo bastants llibres de memòries, dietaris i diaris. Jo diria que en català hi ha dues obres mestres del gènere, la primera de totes és El quadern gris, de Pla. Què és pot comparar a qualsevol diari semblant d’un autor anglès o francès, gent molt aficionada a explicar la seva vida. Després hi ha el llibre d’Eugeni Xammar Seixanta anys d’anar pel món (Quaderns Crema, 1991, ara s’ha fet una reedició). En el famós Glosari d’Eugeni d’Ors (Quaderns Crema, 2001) em va costar entrar, i les Memòries de Josep Maria de Segarra (Ed. 62, 1999) em va interessar a partir de la pàgina 600 o així (en té més de 800).

Quines revistes estic llegint
Bonart i El Temps d’Art són dues lectures habituals, però en uns quants dies me les poleixo, després les utilitzo com a guia d’exposicions.

<

30-01-2010

sciam_energia-sostenible

El número de gener de Investigación y Ciencia està centrat en la energia sostenible. Dóna una visió general de tot el  tema, però trobo a faltar un major aprofundiment en aspectes com els costos econòmics, o el fet de considerar que “les innovacions tècniques” solventaran alguns dels problemes suscitats… en només 10 anys.

<

26-08-2008

Calle 20 és la revista gratuïta que editen els de 20 minutos cada mes, dedicada especialment als modernukis. Publicitat a tutiplen. Ens assabentem que cal anar al Fib i al Sónar, i escoltar a The Rumble Strips. També té versió electrònica.
<

04-05-2008

Ag és el nom de l’agenda informativa del MACBA. El número de primavera d’aquest any té un article interessant sobre l’obra de Francesc Torres (Polítiques d’arxiu) i una entrevista a Jordana Mendelson que és una experta americana en cultura i art relacionats amb la República espanyola.

EME (núm 79, maig 2008). Una revista gratuïta que dirigeix Sílvia Nieto molt atenta a les novetats en el mon del còmic, l’animació, el video art, el cinema nacional independent… es distribueix el darrer dimecres de cada més en botigues especialitzades de BCN i en alguns locals de marxa.

<
12-12-2007

wired1
Amb les 300 pàgines de Wired (5,5 € a la FNAC) teniu lectura per unes quantes setmanes. Qualsevol que estigui interessat en les noves tendències, en publicitat, disseny, art, arquitectura, tecnologia… té en aquesta revista un referent imprescindible. Moltes de les propostes que surten allí després les veus en altres llocs més o menys descafeïnades.

Quina música estic escoltant
Com a bon ipodadicte eclèctic escolto música de totes les classes, però quan vaig en el cotxe, que és un moment que em serveix per fer una estona de descompressió semblant a la que feia el capità Jacques Cousteau quan tornava a la superfície després d’una llarga immersió, escolto o bé la ràdio (RNE-3 o RAC 105) o el primer disc que em dóna per agafar dels prestatge dels discos de casa, o que compro compulsivament. La veritat és que Brams –un músic d’altra banda tan bo– no em serveix per aquest propòsit.

<

28 de gener de 2010

arcticmonkeys_humbug

Artic Monkeys i el seu recomanable Humbug és un dels CDs que més gasto aquest dies, i també a estones Kind of Convenience.

<

04-juny-2009

Per pura casualitat he redescobert un disc de fa 10 anys: Arte pop de La Barberia del Sur (wiki). Hi ha una cançó que feia temps que no escoltava i que ara sona vàries vegades al dia en el cotxe o a l’ipod.  La cançó és Todo El Amor Del Mundo.  La metàfora és fantàstica: “todo el amor del mundo llueve en la ciudad, y tu no te mojas”. Em recorda a Downtown de Sinatra.

<

28-12-2008

El darrer disc de Seal es titula “Soul”, tot un seguit de versions de cançons de tota la vida ideal per fer la disgestió d’aquests dies de Nadal. Com que he estat bon nen el tió s’ha portat bé amb mi.

Per cert, People Get Ready està molt ben resolta.
<

30-04-2008

El cas és que volia el disc de Herbert von Karajan que donaven amb el diari El País (1 eurete) i per error vaig arribar a casa amb Strangers in the night de Frank Sinatra. Finalment haurien de regalar una mena d’agenda (electrònica jejeeje) perquè gestionem totes les coses que pots comprar amb els diaris. Decidit a amortitzar l’eurete, m’he posat el disc de Sinatra al cotxe i ha resultat que està millor del que esperava. 10 cançons i les 10 fan diana, res a veure amb el darrer enregistrament dels Smashing Pumpkins (2 bones peces, o si voleu 3, i la resta farcit, em refereixo al disc Zeitgeist). Strangers in the night té peces memorables com ara els 132 segons de Downtown, que et fan sentir millor que una cervesa glaçada un 10 d’agost. Summer wind, que ens recorda l’optimisme dels seixanta, o el mateix Strangers in the night, que descriu una trobada furtiva de dos desconeguts en plena nit, i que s’ha convertit en una icona gay. En fi, Sinatra –que també te una part fosca, com el mateix Karajan– es més recomanable del que sembla.

<
09-02-2008

rufus.jpg
Tant s’ha parlat de Rufus Wainwright (lloc oficial) que ara que tinc el disc a les mans (concretament Release The Stars; 15’79 euracos al Media Markt) doncs sí, està bé, però caram …

<

20-01-2008

iturralde.jpg

Pedro Iturralde és un dels millors (sinó el millor) saxo del panorama jazzístic actual. La col·lecció Jazz en España, que produeix RNE va treure fa un parell d’anys aquest doble CD amb concerts majoritàriament de l’any 1987, procedents del Festival de Jazz de Madrid i del Festival de Jazz de Vitòria-Gasteiz. En el segon CD s’inclouen un bon grapat de cançons en què podem escoltar la veu prodigiosa de Donna Hightower interpretant blues. Els CD van acompanyats d’un llibret redactat per Juan Claudio Cifuentes (dels programes “Jazz Porque Sí” i “A Todo Jazz” de Radio Clásica i Radio 3 – RNE), presentant cada tema. Un disc que no et canses d’escoltar mai.

<

10-12-2007
thestorygoes.jpg
Ara estic escoltant el disc de Craig David (The Story Goes… 6 euretes en el Media Mark). En Craig fa el que normalment es coneix com a funk, i el funk als de la meva generació ens puja sempre la moral. Aquest disc em durarà bastants dies, fins que en trobi un altre qualsevol o fins que escoltar-lo em faci vomitar.

Què miro al cinema o la TV (fins i tot al teatre!)

<

12-01-2012

west-wing-tv1

Aquesta temporada m’he aficionat als antics capítols de The West Wing, que tornen a emetre al canal plus després de sopar, que per aquesta banda del Francolí és cap a les 9 del vespre. Podríem dir que mai enxampo un capítol sencer, però tampoc és que sigui massa important. Com a mínim els actors no criden, ni corren d’una banda a una altra com a pirats, no diuen “que divertit” cada dos per tres, ni “ohhh!”. Molt recomanable mentre et prens, per exemple, un gintònic.

03-01-2012

201111-melancolia1

Justine (Kirsten Dunst) i Michael (Alexander Skarsgard) donen una sumptuosa festa per celebrar el seu casament a casa de la germana de la núvia (Charlotte Gainsbourg) i del seu marit (Kiefer Sutherland). Mentrestant, el planeta Malenconia avança cap a la Terra en aquesta pel · lícula psicològica i catastrofista de Lars von Trier. Si sempre us han horroritzat els rituals i els casaments, si sou —com jo mateix—una mica melancòlics, no us perdeu Malenconia.

30-12-2011

mundo-mandarina1

Laura Muñoz —Mandarina— és una actriu argentina que es desdobla en tres personatges en Un Ramon de Mandarines, (aquests dies al Teatre el Magatzem) una obra per a tots els públics —màgia, titelles, monòlegs en què utilitza el llenguatge del clown clàssic— que no tracta als nens com si fossin estúpids ni posa als adults al borde de un ataque de nervios a la bora de l’atac de cor. Mandarina no crida, no corre d’una banda a l’altra de l’escenari com si s’hagués calat foc, no diu “holaaaaa nens i neneeeees”, no fa ganyotes. En fi: una delícia.

26-12-2011

metodoposter1

En Un Método Peligroso s’explica la història d’un triangle que barreja admiració, atracció sexual i amor on els protagonistes són tres referents en la història de la psicoanàlisi: Carl Jung (Michael Fassbender), Sabina Spielrein (Keira Knightley, potser la més fluixa de la funció) i Sigmund Freud (Viggo Mortensen). Cronenberg explica els orígens de la psicoanàlisi a partir del conflicte que sorgeix quan els postulats de Jung comencen a diferir dels del seu mentor, Freud, de forma que l’acció avança gràcies a la relació que s’estableix entre Jung i Spielrein, primer com a metge i pacient fins gairebé invertir-se els papers, mentre la relació entre Jung i Freud es deteriora.
La bellesa i perfecció dels personatges amaga un fons fosc i pervers, molt ben descrit per Cronenberg on les coses no són exactament el que semblen.
L’ambientació i el clima que es recrea –els anys previs a la Primera Guerra Mundial– resulten molt creïbles, el despatx de Sigmund Freud –que me va recordar el de Sherlock Holmes–  és com el que vull tenir quan sigui gran.

23-02-2011

Precious, uff! això sí és una pel·lícula…

09-01-2011

Capitalism: A Love Story és el darrer documental de Michael Moore, es veu bé, tot i que el discurs és a vegades confús, clar que està fet per funcionar als USA, per tant Moore té que nedar i guardar la roba, no sigui cas que l’acusin d’antiamericà o comunista…

30-01-2010

bienvenidos-al-norte

Pel·lícules que recordo haver vist aquests mesos:

In Search of a Midnight Kiss (Alex Holdridge, 2007) i Bienvenidos al norte (Dany Boom, 2008).

Pel·lícules que ja he oblidat:

Avatar (James Cameron, 2009).

<

14-06-2009

Doncs no es pot dir que hagi anat massa al cinema o al teatre darrerament, però entre tot el que he vist hi ha coses regulars com Quemar después de leer (Burn after Reading) dels germans Coen que ja he oblidat, i altres inesperadament millors com The Queen (Stephen Frears, 2006) que té algunes connexions amb El ala oest de la Casa Blanca (The West Wing) una sèrie que m’agradava tant. Al teatre –Club Capitol, ja fa uns mesos– vaig veure Sin noticias de Gurb d’Eduardo Mendoza, una funció molt entretinguda (i divertida) que es mantenia en peu gràcies a Rosa Novell.

<

24-11-2008

Doncs ahir a la tarda vaig veure “Encuentros en la tercera fase” (Steven Spielberg, 1977), al canal plus DCine. Que bé ha envellit! I això que es va fer en l’era predigital, abans fins i tot del Reagan-Bush. Molt bons Richard Dreyfuss i François Truffaut –que es passa la peli parlant en francès– en el paper de Claude Lacombe, un científic investigador del fenómeno ovni. Vaja, una visita molt recomanable.

<

23-05-2008

o_brother.jpg

O Brother! es una película del año 2000, dirigida por Joel y Ethan Coen, y protagonizada por George Clooney, John Turturro y Tim Blake Nelson. Una meravella, revisitada ara en TNT. Per cert, TNT, un petit canal de TV per cable/digital poc conegut però totalment recomanable.

<
20-04-2008

Las alas de la vida (Antoni P. Canet, 2007). Vaig veure aquesta pel·lícula ahir per la nit en TV2, uff, al·lucinant.
<

01-03-2008

www. what a wonderful word (Director Faouzi Bensïdi, França/Marroc, 2006)
Reflexa una part del Marroc actual, un país per un costat modern, amb cibercafès i tot el que la globalització arrossega (també les pateres) i amb un cantó fosc i lúgubre. Una pel·lícula que la crítica no ha tractat massa bé però que a mi em va agradar: té gotes de Tarantino i dels germans Cohen, Fellini (les pateres que es creuen en plena nit amb un transatlàntic) i fins i tot Almodovar. [Als cinemes Verdi C/ Verdi, 32, aquí més info]
<
09-02-2008
La novia cadáver (2005)
Ja l’havia vist al cinema quan es va estrenar, i em va agradar molt. Avui toca revisió en el Canal +. Per incondicionals de Tim Burton, jo entre ells.

<

20-1-2008

the_oxford_murders.jpg

Los crímenes de Oxford
Álex de la Iglesia (Bilbao, 1965), ens ofereix una pel·lícula rodona que sembla feta a Hol·lywood. Aquest director fa pel·lícules bones (El Día de la Bestia, 1995), molt bones (La Comunidad, 2000), o absolutament prescindibles (Muertos de Risa, 2004; Crimen Ferpecto, 2004). Els actors aguanten la funció a la perfecció, sobresurten John Hurt, Leonor Watling i Elijah Wood (Frodo). La trama és entretinguda, tot i que a vegades et pots perdre, cosa que a mi em va passar en algun moment (potser perquè vaig veure la versió en anglès: The Orford Murders) però no passa res. El final, en el Museu de les Falsificacions Arqueològiques, té la petjada de l’Àlex de la Iglesia.

<
25-12-2007
El sempre eficaç Woody Allen és una bona opció per passar la tarda de Nadal a Barcelona. El seu darrer treball Cassandra’s Dream, explica la història de Ian (Ewan Mcgregor) i el seu germà petit Terry (Collin Farrell), que es veuen involucrats en un assassinat degut a la seva ambició, la pel·lícula dissecciona com paeixen la culpa cadascú dels germans en aquesta espècie de “moral play” que combina drama i tragèdia amb algunes gotes de comèdia. La primera hora molt bona, després la funció decau i penso que el final està mal resolt.

<
23-12-2007
Fa unes setmanes, al cinema, Rec. Jo diria que prescindible.
Ara, després de veure a casa el partit Barça-Madrid amb uns amics, ens posem una pel·lícula que pot estar bé:
Dororo (millor pel·lícula Sitges 07). Amb crispetes i cerveses.

Bonus track

<

09-02-2008

Una Pizza amb el BB: una bona base, afegir formatge, tomàquet, pernil, etc. Una estoneta al forn i a sopar.

pizza2.jpg pizza1.jpg

pizza3.jpg pizza4.jpg

<

29-12-2007

maleta.jpg

A punt de tancar la maleta guardem el gosset i el gatet. I després a l’aeroport!

Cap comentari per "Què estic fent?"

Comentaris

Arxius

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]