Jordi Guillumet i Mònica Roselló a l’AA

Darrers dies per veure a l’Antic Ajuntament de Tarragona (c/ Major 39) l’exposició d’en Jordi Guillumet i Mònica Roselló. L’element projectant i el projectat situats al mateix nivell, competint en la càmera fosca que diuen que és l’interior dels nostres ulls. El so mecànic que fan els projectors, la roda d’una bicicleta que, en fer-la…

Continua llegint →

Brother P-touch 1250

Fa un temps un amic em va regalar una màquina de retolar Brother que aquest matí he trobat en un calaix mentre buscava nosequè. És com una mini màquina d’escriure elèctrica, que va dins d’un maletí, amb cintes i un carregador, etc. Estava encara amb el precinte de plàstic. Després d’una fullejada al llibre d’instruccions he…

Continua llegint →

Atur i formació

En El País d’avui, titulars primera plana: “Sobresalientes condenados al mileurismo”, i a continuació “Seis de los alumnos más brillantes de España ven difícil su futuro laboral” Després dedica una pàgina a entrevistes amb els alumnes brillants i a treure conclusions. La notícia em sembla un despropòsit de cap a peus. Consulteu les estadístiques, que…

Continua llegint →

Anna Bas Backer: Doing Time in Argentina or/o Pero lo intenté el tiempo que tuve

Amb alguns components típics del grafitti i l’aspecte una mica descurat, i pel fet d’estar autoeditat, podríem dir que més que un còmic és un zine. Anna Bas (Holanda, 1981), que viu i treballa a Berlín, ens presenta la història de l’enderroc d’una presó argentina, documenta els grafittis que hi havia al seu interior, parla…

Continua llegint →

Renate Comics

  En aquesta botiga de còmics de Tucholskystrasse 12 es poden trobar els millors àlbums, zines i fanzines d’autors alemanys. També tenen una bona col·lecció d’stickers, que en general em van resultar excessivament cars (uns 5 € la peça), i retallables (que és la darrera moda), pòsters, obra gràfica i mini serigrafies. La majoria d’àlbums…

Continua llegint →

La cançó de l’estiu

 Take Me As I Am és de Wyclef Jean & Sharissa, dura 4,17 minuts. La podeu trobar en el soundtrack de Love Actually. Segur que aquesta cançó no s’ha escoltat massa (o gens) per la ràdio, però a mi m’encanta i no m’he cansat de punxar-la a l’ipod. La podeu escoltar aquí.

Continua llegint →