Llegeixo a l’hora d’esmorzar en Expansión l’article de Clara Ruiz de Gauna “Las medidas de la belleza”. Mireu com comença la columna: “La bellesa és una característica d’algunes persones i coses que fa estimar-les, infonent delit espiritual. Aquesta propietat existeix a la natura i a les obres literàries i artístiques. La bellesa és…
És un conte llarg protagonitzat per nens que hi viuen en un poble aïllat i solitari, on els seus habitants tenen molta por de nit perquè fa molts anys tots els animals (també mosques, cucs, ocells, peixos…) van desaparèixer. D’Amos Oz coneixia els seus articles i assajos sobre el conflicte araboisraelià, aquest és el primer…
Sopem en casa d’uns amics. Unes 15 persones. Des de la terrassa de l’àtic on ens trobem es veu una vista molt maca de Reus, amb el Parc de Sant Jordi davant i les muntanyes darrera. Nit d’estiu, fresca, amb una mica d’aire però en general agradable. I de sobte una sensació inquietant. Com quan…
L’escriptor i dibuixant de còmics i zines Kevin Huizenga (pronunciat Jaisinga) ha publicat dos àlbums en castellà: Ganges (en ed. Sinsentido, 2006, 32 pàg. b/n, 9 €) i Maldiciones (en La Cúpula, 2007, 148 pàg. color, 25 €). Són històries una mica absurdes, amb un disseny detallista fins marejar, on el protagonista Glenn Ganges porta…
Penso que hi ha dues classes d’artistes, els que veuen el got mig buit i els que el veuen mig ple. Els primers es conformen amb el que coneixen i procuren no sortir-se’n d’una ratlla molt recta que encadena cada treball amb el precedent seguint sempre passes conegudes i conformistes, per als segons cada obra…
|El Temps d’art| Monogràfic: itinerari d’estiu, Kassel, Münster i Venècia| Editor: Eliseu Climent |núm. 32| juliol-agost 2007|València|3 €| Si aquest estiu aneu a Kassel, Münster o Venècia heu de llegir el darrer número de la revista El Temps d’Art. Interessant l’article de Glòria Picazo sobre la presència d’artistes espanyols i catalans en aquest itinerari…
Els protagonistes d’aquestes històries són nens i nenes, que en general surten malparats. La més interessant és “Finca familiar”, també és la més llarga, Rodrigo Rey Rosa aconsegueix crear un tensió que avança lentament, pàgina a pàgina, fins el final que s’intueix des de la primera línia. L’any 1992 vaig visitar en Tanger a l’escriptor…
Quantes vegades has vist en la teva vida la lluna plena? Trenta, quaranta? Quantes vegades més creus que la veuràs? Aquestes preguntes que es fa Paul Bowles en El cel protector em vénen ara al cap quan analitzo la maduresa del llenguatge pictòric de Joan Casals, qui elabora el seu treball com una llarga…
A l’hora de recomanar aquests llibres els criteris de selecció han estat els següents: a banda de tenir qualitat, hi ha un poc de totes les tendències i, sobretot, els llibres són fàcils de trobar, en edicions de butxaca i amb un preu més que moderat. Estan ordenats de lectura més fàcil a més “densa”…
“Els blocs, arma de resistència” és el títol d’un article que escriu el sempre eficaç Xavier Montoyà avui en La Vanguardia (només subscriptors). Parla dels blocaires d’Iraq, Xina i Egipte. Tradueixo de forma més o menys lliure, el final de l’article: “Quant hi ha de moda pasatgera en el món dels blocs? És possible que…