Gràcies a José Luís Brea he conegut amb més profunditat el treball de Rosalind Krauss –crítica de l’art i professora de la Universitat de Columbia– , i aquesta definició que fa de l’escultura:
“escultura és allò que no és ni arquitectura ni paisatge”
[José Luís Brea, «Ornamento y utopía. Evoluciones de la escultura en los años 80 y 90», en Arte. Proyectos e ideas, nº 4, Tomo I, Desembre 1996, pp. 13-30.]
