Antonio Luque | Dynamic Procedures

Dynamic Procedures (2023, projecció monocanal 27’ 21”, estèreo) ens arriba en l’inici de la temporada d’exposicions a Tarragona, coincidint amb els Tallers Oberts –en la seva 13ena edició– amb un subtítol que és tota uns declaració d’intencions: “imatges realitzades a partir de síntesis de 1384 reels d’Instagram i TikTok i Youtube. So realitzat a partir…

Continua llegint →

Philip Roth | El animal moribundo

Philip Roth va publicar aquesta novel·la curta, El animal moribundo, l’any 2001. En castellà es poden trobar diferents edicions, jo he llegit la d’Alfaguara de l’any 2002, amb traducció de Jordi Fibla. El personatge narrador, David Kepesh, amb 70 anys ja entreveu el final de la seva vida. Com el mateix ens diu, la seva…

Continua llegint →

Artiga 40

El número 40 de la revista ARTIGA (Revista d’Art i Pensament Contemporani del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre) ja és al carrer. Amb una obra de Ferran Garcia Sevilla a la portada. La podeu trobar als punts habituals i al nostre web artiga.cat Tema de debat: art i sostenibilitat / Quim Packard…

Continua llegint →

Núria Rion | Espaitemps

Traçar una línia tènue i continua entre el passat i el present, entre el camp i la ciutat, entre l’objecte i el subjecte, situar-se, no com etnògraf o arxiver, sinó amb una postura crítica que integra diferents punts de vista i ens fa qüestionar la realitat i el que donem per fet. Probablement com un…

Continua llegint →

Joan Paton | Ma Ci Po

Dona encapsulada, en caixada, aïllada, sense connexió, el visitant trenca estereotips, desencapsula, desencaixa, connecta. Reflexió, mirada crítica. Maduixes, Cireres i Po+, paraula i imatge. “Ens conta Esquilo que el príncep Danao te que fugir del seu país perquè el seu germà Egipte pretén casar als seus 50 fills amb les 50 filles del primer. Les…

Continua llegint →

Teresa Felip | Ombres d’ahir

Les idees més complicades i abstractes necessiten ser expressades per escrit per aconseguir que els altres ―i nosaltres mateixos— hi puguem accedir, aquesta idea, que forma part del decàleg que Nietzsche va dedicar a l’art d’escriure, va acompanyada moltes vegades de la misteriosa necessitat d’escriure amb la imperiosa voluntat de fer-ho sense tenir molt clar…

Continua llegint →