[Passeig de Sant Antoni][Tarragona]

Dilluns a la tarda M fa atletisme amb l’equip del Nàstic. Si fa bo, com avui, una dotzena de pares i mares ens acomodem a la grada mentre les filles (és un equip femení) entrenen. Cadascú atenen els seus mòbils en silenci, alguns amb tablets, diaris, o entretinguts amb el Pou.  Les nenes venen d’escoles de tota la ciutat, i els pares pràcticament no ens coneixem. J em va enviar fa uns dies un whatsapp d’aquells que van rebotant d’un costat a un altre. Era la cançó de Lluís Llach Que tinguem sort, direu que és molt ensucrada, apegalosa, lenta, però què hi farem: a mi m’encanta. El cas és que he punxat el whatsapp i ha començat ha sonar la cançó de Llach, una cançó —tot s’ha de dir— que feia segles que no sentia. Mentre s’escoltava Que tinguem sort un grapat de papes i mames anava cantant la cançó. Les nenes corrien per la pista, el sol s’amagava darrera les muntanyes. No feia fred. Tots aquells desconeguts cantant una vella cançó. Potser el millor moment del dia.

Si Andy Warhol hagués passat per Tarragona i per casualitat hagués vist la tanca de l’edifici de la Tabacalera, i si per casualitat hagués tingut a prop teles i olis, i si hagués tingut temps —dos o tres hores— i ganes, hauria fet un quadre semblant al que Tomás Olivar (1929-2013) va fer l’any 2008. Una peça pop d’un artista impressionista.

[Museu d'Art Modern de Tarragona][fins el 30 de març de 204]

Aquí va la nota de premsa que m’ha fet arribar l’amic Jordi Abelló sobre el seu projecte Com pinta el temps:

“L’artista reusenc Jordi Abelló Vilella culmina la seva exposició d’imatges “Com pinta el Temps. A la recerca del millor pintor” amb una carta adreçada als principals museus d’arreu del món sol·licitant-los que acullin a les seves instal·lacions la prolífica i singular obra. “Com pinta el temps” consta de 14.000 imatges capturades amb mòbil i Leica per l’artista en el seu entorn més immediat, que revelen el Temps com el més gran pintor i demostren que la realitat és un gran museu de pintura.
És per aquest motiu que Jordi Abelló ha adreçat cartes als 20 millors equipaments culturals del món* amb la idea “de cedir l’obra del temps als millors museus del món i que aquests considerin si el Temps mereix entrar a la Història de l’Art”. L’artista confia que els responsables dels millors museus del món tinguin en consideració l’escrit en anglès que els ha fet arribar per carta i amb un DVD adjunt (s’adjunta document) i creu que en cas d’acceptar la proposta“seria la primera vegada que una obra no feta per l’home és considerada Art” (fet innovador, perquè fins ara, la història de l’art està integrada per obres fetes per humans…)
“Com pinta el temps” és una exposició virtual que es pot consultar a través del compte d’Instagram de Jordi Abelló http://instagram.com/abellovilella seguint les etiquetes #compintaeltemps i #howtimepaints i també al seu espai de microblogging Tumblr:
http://howdoestimepaint.tumblr.com/ (pels retrats)
http://howdoestimepaintlandscapes.tumblr.com/ (pels paisatges)
La gran majoria són imatges capturades personalment per l’artista i cal matisar que ni paisatges ni retrats humans s’han retocat amb filtres.”

Llegir més.

Darrers dies per poder veure els treballs de Dolors Manrubia a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, una artista que va estudiar física a la Universitat de Barcelona i pintura i disseny digital a l’Escola Llotja de Barcelona. Una combinació molt estimulant.

Aquesta tarda he practicat per primera vegada amb l’esquellot, un instrument de percussió que moltes vegades va associat a la bateria. Comparat amb el djembé, que és l’instrument que he començat a tocar darrerament, té alguns avantatges, el principal és que el so es produeix d’una forma més senzilla, cosa que facilita les coses, especialment si teniu dues mans esquerres com en el meu cas. Bones sensacions. Total, que li he explicat tot això de l’esquellot a l’amic N i ell m’ha parlat del theremin, que pel que es veu no sols serveix per a fer sorolls electrònics i ambientacions sonores de por o de marcians, sinó que també és un instrument per a fer música. N m’ha passat un allau de vídeos de Barbara Bucholz. Aquí teniu un tastet:

[Barbara Buchholz performing "Vocalise" by Sergej Rachmaninov on Theremin at a concert in the "Museum für Moderne Kunst" in Frankfurt]

El Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) ja té al quiosc el darrer número de Lo floc, el que fa 206. Una bona lectura.

L’amic Diego Pujal presenta els seus darrers treballs a la Galeria Balaguer. A partir d’un llenguatge que fàcilment es pot reconèixer i una tècnica molt especial Diego Pujal construeix obres que reprenen l’estil superflat, però com si l’artista utilitzés una lent d’augment, com si treballés amb un microscopi.

|GALERIA BALAGUER |Consell de Cent,  315 entresuelo, 2ª |Barcelona|34 93 487 41 99| galeria@galeriabalaguer.com|De dimarts a dissabte d’11-19 h|

Ja tenim al quiosc el número de febrer-març de la revista Bonart aquest mes dedicat al col·leccionisme d’art. Us recomano els articles “Banalització” que ha escrit l’Albert Serra i “Repensar els museus d’art” de Joan M. Minguet Batllori. Molt encertats.