Un bon moment per rellegir en versió original alguns clàssics anglesos i nord-americans del s. XIX i primer terç del XX. He començat amb el deliciós The Canterville Ghost d’Oscar Wilde. I ara estic amb Mark Twain: The Celebrated Junping Frog of Calaveras County and Other Short Stories. Els llibres són els de la col·lecció d’audiobooks que edita Ara Llibres i distribueix el diari El País. Unes 80 pàgines en format de butxaca fàcils de transportar a la bossa de la platja, amb un CD que conté l’àudio. En una pàgina tens la versió en anglès i en la del costat la traducció al castellà, és una bona ajuda per fer la lectura més fluida. En aquest sentit faig el que em va aconsellar fa una anys una amiga, experta en l’aprenentatge d’idiomes: si t’agrada llegir, llegeix en anglès.

Fa anys havia llegit bona part de l’obra de Twain en castellà i en català (recordo Les aventures de Huckleberry Finn en la traducció de Joan Fontcuberta), i fins i tot recordo un primer contacte amb The Jumping Frog (en l’edició adaptada per lectors beginners en anglès que va fer l’ed. Vicens Vives).

Dit i fet ja està aquí l’estiu. El moment ideal por llençar la TV per la finestra.

[i si dubteu a neu a veure al canal Clan la nova sèrie Lightning Point, una sèrie australiana dirigida a nens i adolescents en què ens expliquen les aventures de dues noies extraterrestres --tan maquillades que sembla que tinguin una mascara inexpressiva en lloc de cara-- que venen del planeta Lumina, arriben  a la terra a fer surf i la seva nau s'avaria... què hi farem!]

M’ha vingut al cap la campanya not on appstore, que m’encanta,

Doncs això, bon estiu!

Doncs finalment ha arribat l’estiu, i com qui diu les vacances (però encara queden unes quantes setmanes de feina), i per anar preparant el terreny ens hem anat a comprar alguns llibres per omplir el rebost.

Hem triat El meu carrer, de Bernat Romaní (Cruïlla, 2008) i Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift (Galaxia Gutemberg, 2006).

Aprofitant el llarg cap de setmana ens anem a Conca. Que lluny! Aquest trimestre la Maria ha estudiat el surrealisme a l’escola: Miró, Tàpies, Dalí… Així que hem aprofitat la visita al Museu Espanyol d’Art Abstracte, que està situat a les famoses Casas Colgadas de Conca, i ens hem estat una bona estat mirant el quadre d’Antoni Tàpies Grande Esquerre (1962).

El no res, del buit, la foscor. Sobre aquest fons una mà –la mà de l’artista– a dibuixat una X que sembla un rellotge de sorra, com el si el temps fos l’element més important per definir a l’home davant la foscor i el buit.

Vam fer un taller de graffitis al Minipop, amb la tècnica d’stencils. La idea era fer una activitat col·laborativa, en què uns nens ensenyaven als que arribaven com fer els dibuixos. Expliquem a cinc nens l’activitat (on hi ha el paper, la pintura i les plantilles, com imprimir i com cal netejar el material), els nens fan els seus graffitis durant uns 10-12 minuts i abans de marxar els mateixos expliquen al nou grup com es fa l’activitat. Molt bona experiència. Gràcies a l’ajuda de Maria i Duna, que ens van donar un cop de mà.

Vaig tenir la sort de poder assistir al concert de presentació que van fer Isabel Serra i Paco Montañés, duo de flauta travessera i percussió, a l’escola de música de Tarragona, el dia 16 de maig.

En el programa S. Fink, P.E. MacDonald, G. Frock, B.C. Roter, M. Houllifi J. Cervelló. Programa absolutament contemporani. Per tant poques concessions a l’audiència, per no dir cap. Professionalitat, so contundent (tot i que la sonoritat de l’espai deixava molt que desitjar) i “bones vibracions” per un conjunt del que esperem notícies aviat.

M’arriba el llibre que ha escrit Emigdi Subirats sobre el ceramista Joan Panisello, en el que es recull, i això és el que he trobat més interessant, bona part del pensament d’aquest artista. Comprovareu la coherència que hi ha en el treball del Joan i la capacitat d’investigació i sorpresa que no l’abandonen mai.

Quan l’any 2007 l’ajuntament de Reus va encarregar a Ester Ferrando el disseny del cartell de les festes de Misericòrdia, l’artista va pensar en el mantell que de petita havia vist a la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. El mantell és un dels elements iconogràfics més característics de la tradició cristiana, com a símbol del mantell protector que protegeix als creients. L’Ester va descobrir que segons el temps litúrgic els mantells es van canviant, i que el que ella recordava estava guardat amb molta cura  ja que és un material fràgil que amb els anys s’havia deteriorant. Va copiar els brodats del mantell de la seva infantesa i els va reproduir en el cartell. El cartell no va fer el pes de l’ajuntament, que finalment va optar per triar un altre per les festes d’aquell any. L’artista va fer una edició limita i numerada (75 exemplars) del cartell rebutjat que ha anat passant de mà en mà, i és un cobejat objecte de col·leccionista.

Àlvar Calvet presenta el treball dels darrers quatre anys al MAMT. “NIX, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes”, és el títol –i tota una declaració d’intencions– de la mostra. Es tracta d’un treball amb múltiples lectures, algunes busquen la complicitat de l’espectador i posen de manifest l’ànima de bibliotecari que hi ha en moltes de les peces d’aquest artista. S’ha de llegir l’exposició, i el treball de l’Àlvar, d’una forma global, tenint en compte la seva trajectòria i les preocupacions que creuen el seu imaginari. Aquesta lectura més global ens permet constatar la coherència que hi ha darrera de les seves propostes, on sempre trobem el concepte de “visibilitat” i el de “participació” com a paradigmes que fonamenten tot el projecte. Visibilitat de les prostitutes, de persones que estan a la presó o que estan en tractament psiquiàtric, dels immigrants… fent-los participar del projecte .

Dues lectures que us recomano després de visitar l’exposició: Veo una voz d’Oliver Sacks (Anaya & Mario Muchnik, Madrid, 1989), i Estética de la emergencia de Reinaldo Laddaga (Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires, 2010).

[es pot visitar fins el 29 de juny de 2014]

Coordinat per Jordi París i Cèlia del Diego, el catàleg que recull les obres seleccionades i les premiades a la Biennal de Valls és una declaració d’intencions i la culminació d’un projecte molt sòlid. Com a llibre és un meravellós objecte “estrany” que funciona de forma autònoma i al que cal acostar-se amb ganes de descobrir coses noves: n’està ple. Cal reivindicar també la funció que aquests llibres tenen com a document que recull el que està passant, en un temps i en un àmbit limitat, en el món de l’art, com qui diu –-en el cas que ens ocupa– en la frontera sur. Un lloc on sempre ens havien dir que pràcticament no passava res interessant.