18
des.

Ceràmica a Tarragona, alguna cosa es mou

Escrit per : Altacapa a: Ceràmica l'any: 2014

 camila perez

La Biennal de ceràmica del Vendrell —i la fira que es fa els anys que no hi ha Biennal— que ja arriba a la setena convocatòria, té edició rere edició més volada i prestigi, aglutinant bona part del món ceramista al voltant dels actes que tenen lloc a la capital del Baix Penedès amb motiu d’aquests esdeveniments. Terrània, el festival internacional de ceràmica de Montblanc, sumava aquesta tardor la dotzena edició, amb noves propostes i la voluntat de d’acostar la ceràmica en totes les seves vessants a un públic creixent.  Al Montsià, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, manté viva la tradició local i aposta per interessants exposicions on la ceràmica contemporània està sovint representada. Encara estem lluny del que passa a França o Alemanya, on les fires de ceràmica, molt especialment les que comptem amb la participació d’artistes amb creacions contemporànies, tenen repercussió internacional, reconeixement nacional i actuen com a element dinamitzador de les economies locals.

La frontera entre artesania i art contemporani és actualment molt dúctil en les mans de les persones que es dediquen professionalment al món de la ceràmica. En tots els casos cal tenir un gran domini tècnic després d’un període de formació, adquirit en alguna de les escoles d’art del territori que ofereixen aquests estudis, com ara a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Móra la Nova on es poden cursar els cicles formatius de grau mitjà i grau superior de ceràmica, en altres d’escoles d’art de la demarcació es poden realitzar cursos monogràfics de ceràmica (a Tortosa, el Vendrell o Tarragona, per exemple) i també en institucions privades i tallers d’artistes que ofereixen diferents cursets. En tot cas la formació del ceramista —sigui està formal o no— té en l’experimentació diària al taller un contrapunt fonamental per al progrés creatiu atès que cada forn, tècnica o disseny estan subjectes a múltiples i subtils variacions que possibiliten la disparitat de peces obtingudes i al valor afegit que confereix el ceramista a la peça produïda peça.

Cada ceramista decideix quin camí segueix la seva producció, i a casa nostra cal dir que són molt diversos. A les línies que segueixen farem un repàs, segurament incomplet, dels professionals de la ceràmica que es mantenen en actiu a les comarques de Tarragona, més que fer un cens el que es pretén es posar de manifest la quantitat, varietat i qualitat de les propostes.

Joan Cortiella Garcia (La Galera, 1968) està al capdavant de la terrisseria J. Cortiella, que en l’actualitat és la única en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià, seguidor d’una tradició familiar que es remunta a segle XVIII, fabrica atuells tradicionals i d’altres més actuals, d’ús domèstic, agrícola o ramader. A Roquetes tenen taller obert Teresa Marta Batalla Vidal (Barcelona, 1958) i Rainer G. Schumacher (Berlín, 1941), Teresa Marta realitza bàsicament atuells modelades i esgrafiades a mà, mentre Rainer està especialitzat en escultures que reprodueixen torsos humans amb tocs surrealistes. Joan Salvat Ferré (Tortosa, 1928) treballa peces escultòriques amb predomini de la forma abstracta, mentre que Joaquim Espuny Aguiló (Tortosa,1967) fa dialogar la ceràmica amb altres materials amb la dualitat juxtaposició/complementarietat. A l’escola d’art de Tortosa també es molt destacable el treball del professor i ceramista Xavi Pino Pedro, amb una llarga tasca de promoció de la ceràmica en totes les seves vessants i amb obra pròpia que combina diferents materials, la bona tasca feta es reflecteix en els nombrosos alumnes que han passat per les seves aules i que anem veien en diferents mostres de ceràmica com ara Joan Galiana Lombarte (1930) que treballa sovint amb textures naturals que ens recorden els orígens ancestrals d’aquesta tècnica. A Miravet Jordi Balart (Miravet, 1972) manté viva la tradició local a l’hora que innova amb peces escultòriques i sèries que presenta com petites instal·lacions entre les que destaca des del meu punt de vista “finestres i moviment” on combina la ceràmica amb altres materials.

Joan Panisello Chavarria (1944, Jesús, Baix Ebre), un dels ceramistes més ben dotats de la seva generació, amb estudi obert al seu poble natal exposa en galeries i centres d’art d’arreu peces de reminiscències orgàniques i múltiples textures basades en l’experiència i la constant experimentació. La figura de la ceramista –i dinamitzadora cultural– Cinta Dalmau Algueró (1951) amb taller i sala d’exposicions a Tortosa és molt destacable ja que permet donar visibilitat a l’obra dels artistes del seu àmbit geogràfic, així com afavorir que el públic local pugui apreciar obres d’importants creadors d’altres ciutats, amb presencia destacada de la ceràmica contemporània.

Jaume Vilà Bertran (Reus, 1958) amb estudis de ceràmica a l’Escola d’Art de Tarragona i l’Escola Massana de Barcelona, dirigeix el Taller La Moixera, a Reus, especialitzat en peces utilitàries i de regal, però també murals, rètols, i obra pública diversa. A Reus hi dues figures destacades que no podem passar per alt, Gemma Molero López —professora especialista de ceràmica a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i al Taller d’Art a Valls— que ha incorporat els llenguatges de l’art contemporani al món de la ceràmica i Neus Segrià (Tarragona, 1931) reconeguda a nivell nacional i internacional com a una de les ceramistes que han actualitzat les formes tradicionals dels objectes ceràmics.

A Solivella Jordi Català (Lleida, 1954) porta a terme plafons que reprodueixen façanes i elements arquitectònics rurals, mentre i Teresa Ripoll (Sant Pere de Riudebitlles, 1954), realitza peces utilitàries de formes clàssiques i línies simples. A la Conca de Barberà tenim també al municipi de Senan a Núria Albà Alegret (1953) que realitza peces utilitàries i escultures decoratives d’inspiració ètnica i Lluís Soler Llambrich (1950) especialitzat en gerres, atuells i escultures, tots dos promotors del festival de ceràmica Terrània al costat de les ceramistes Natàlia Ferré –amb una acollidora galeria d’art a Montblanc—i Montse Aiguadé Rubinat ceramista que reflexa en les seves obres el contacte amb la natura.

A Santa Oliva tenim la presència de Roser Oter Blasco (El Vendrell, 1967) que produeix petites i delicades joies de ceràmica i escultures on la figura humana i la poesia juguen un paper molt important.  Al Vendrell destaca la ceramista –i dinamitzadora cultural— Camil·la Pérez Salvà (Sant Martí Sarroca , 1954), amb galeria a la Plaça de les Garrofes des de fa mes de 10 anys, per on han passat el bo i millor de la ceràmica contemporània actual, una ceramista incansable, amb tècnica i criteri propi, que realitza peces properes, abastables, en les que veiem reflectida la vida diària.

A Gratallops, en ple Priorat, està el taller de Lluís Riera Figuerola, innovació i tècniques renovades al servei dels objectes tradicionals, amb peces apreciades pel seu caràcter personal.

La tarragonina Núria Pié Barrufet (Tarragona, 1948) ha desenvolupat la seva carrera professional a Barcelona, on ha rebut diferents guardons i és una ceramista reconeguda pel seu esforç a l’hora de treure la ceràmica de l’encotillament de la tècnica i els materials tradicionals. A Tarragona comptem amb la presència de Berta Baixeras Garcia, molt vinculada a Altafulla, que elabora peces de torn i altres tècniques amb esmalts preparats amb matèries primeres i Maravilla Saez, amb taller a la part alta de la ciutat, on realitza escultures que combinen ceràmica, ceràmica, ferro i fusta amb un llenguatge poètic ric i molt meditat.

["Ceràmica a Tarragona, alguna cosa es mou". Màrius Domingo Artiga, revista d'art i pensament. Número 24, desembre de 2014. Pàg 6] [la imatge és una peça de Camil·la Pérez Salva]

Like this:
Share this:

17
des.

Bonart, desembre 2014

Escrit per : Altacapa a: General|Revistes l'any: 2014

Portada bonart num 168 desembre 2014

Avui sortia el número 24 d’Artiga i també aquest dies es pot trobar al quiosc el número de desembre de Bonart que compleix 15 anys i arriba el número 168. Recomanacions i agenda per saber que passa al món de les arts visuals aquest mes. Articles de fons i opinió. No us perdeu ”Art(s) i context a Catalunya, sis reflexions”, propostes per reflexionar i per millorar alguns interrogants sobre el món de l’Aart a Catalunya, per Ricard Planas, Pilar Parcerisas, Arnau Puig, Montse Badia, Joan M. Minguet i Mercè Alsina.

Like this:
Share this:

16
des.

Artiga 24

Escrit per : Altacapa a: Revistes l'any: 2014

portada artiga 24 _desembre 2014 00

ARTIGA 24 sortirà demà dimecres 17 de desembre. Es distribueix gratuïtament junt amb el diari EL PUNT- AVUI a la demarcació de Tarragona. També podreu descarregar-vos la versió digital a www.art-tarragona.com

CONTINGUTS
TEMA DE DEBAT: «Política d’arts visuals».
CREACIÓ: Quim Packard.
CERÀMICA: «Ceràmica a Tarragona, alguna cosa es mou». «Rosa Amoròs: del cos a les formes i de les restes als símbols».
DESTACATS: Didier Lourenço, «Dinàmic». Pere Grimau, «Aixoplucs i intempèries» i «O, 13-14», un any fotografiant la ciutat de la gent. Rosa Ciurana, «Universus». Martí Gasull, Salvi Danés i Yurian Quintanas, Orígen, llibre d’artista. Pere Isern, Before Now, edició. Relat de belles coses falses, catàleg. Casament de la mona Micaela, acció artística. Alexandre Ayxendri a Full Contact. Premi de pintura Francesc Gimeno. Lluc Queralt a La Parada. Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils. Antonio de Felipe, «Pop Art al Port 2».
EXPOSICIONS: «L’”Àpat Kaníbal” de Marialena Roqué. Alumnes del cicle de fotografia EADT, «Transitant per l’ombra». «Es diu llibre: Scan Photobooks». «L’Escola d’Art i Disseny de Reus torna al carrer del vent». «Inma Sáenz: “Chica conoce chico” als Premis Telax».
MIRADA EXTERIOR: SUB Cooperativa de Fotógrafos a Buenos Aires, «La fotografia com una eina de transformació social». «Cap raça torna: “Teoría del color”» a Ciutat de Mèxic. Cristina Lucas al CGAC, «La màquina que desitja, el desig maquinat».
INICIATIVA: «La Xarxa de Museus de Catalunya i el Museu d’Art Modern de Tarragona».
COL·LABORADORS
Anna M. Andevert, Luján Baudino, Patrícia Carles, Cèlia del Diego, Màrius Domingo, Blai Mesa, Assumpta Rosés, Virginia Roy, Antonio Salcedo, Lluís Vives, Marina Vives i Anna Zaera.
A partir de la setmana següent es podrà trobar als PUNTS DE DISTRIBUCIÓ:
Tarragona: Museu d’Art Modern, Antiga Audiència, Tinglado 1 Port de Tarragona, CaixaForum Tarragona, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, URV Departament Història de l’Art, Serveis Territorials de Cultura Generalitat.
Reus: Galeria Artloft, Galeria Antoni Pinyol, Centre de Lectura, Centre d’Art Cal Massó, Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus.
Amposta: Lo Pati. Centre d’Art Terres de l’Ebre, Escola d’Art ESARDI. Tortosa: Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
Valls: Museu de Valls – El Vendrell: Galeria Camila Pérez – Cambrils: Centre Cultural Municipal.

Like this:
Share this:

ai wei wei expo a bnc desembre 2014

Una bona oportunitat per conèixer de primera mà l’obra del molt conegut (aproximadament 1.350.000 resultats en una recerca en Google) i polifacètic Ai Weiwei. Un treball sorprenentment crític, amb un toc d’ironia, bastant desacomplexat, amb molt de respecte per a les persones que intervenen en les seves obres de forma “passiva” o circumstancial.

Fantàstica la frase “la llibertat comporta el dret a qüestionar-ho tot” o aquesta altra: “exhorto la gent que actuïn com a ciutadans obcecats, que qüestionin i exigeixin responsabilitats. És l’única manera que tenim avui dia de gaudir d’una vida feliç i saludable”.

[Ai Weiwei, On the Table][La Virreina Centre de la Imatge][La Rambla, 99 |Barcelona][05.11.2014 - 01.02.2015]

Like this:
Share this:

12
des.

Bonart, trobada de col·laboradors

Escrit per : Altacapa a: Revistes l'any: 2014

dinar trobada collaboradors i redactors de bonart _12 desembre 2014 0

Si els de Bonart no haguessin “inventat” fa uns quants anys les trobades de col·laboradors —i amics— de la revista hauríem d’anar immediatament a l’oficina de patents més propera a fer-ho. Un plaer saludar a tots els companys que participen en la redacció de la revista, intercanviar idees amb artistes, galeristes i comissaris.

Like this:
Share this:

10
des.

Picasso a Horta de Sant Joan

Escrit per : Altacapa a: Artistes i creadors|Pobles i ciutats l'any: 2014

centre picasso horta de sant joan

Picasso va viure a Horta de Sant Joan (Terra Alta) en dos períodes, la primera estada va tenir lloc en els anys 1898-1899, quan el pintor era un adolescent, i la segona a l’estiu de 1909. De tot això en fa més de cent anys i ningú se’n recordaria si no fos per un grapat d’incondicionals —capitanejats per Josep Palau i Fabre— que van decidir mantenir viva la memòria de Picasso a Horta, i ho van aconseguir amb molt d’esforç. Gràcies a l’impuls de la societat civil, com passa tantes vegades, es va endegar el projecte del Centre Picasso d’Horta, on es posa en valor el treball de l’artista en aquesta vila i la influència que van tenir les estades en la seva producció posterior. A banda del Centre Picasso es poden visitar els llocs on va viure l’artista, com la cova —realment un cavitat en la roca— on l’any 1898 va passar el mes d’agost amb el seu amic Pallarès. Una excursió recomanable.

cami de la cova picasso a horta de sant joan

entrada cova picasso a horta de sant joan

 

El suggerent terra al costat de la cova.

el terra de la cova picasso a horta de sant joan

En paraules de Josep Palau i Fabre: “Picasso va sojornar a Horta de Sant Joan dues vegades. La primera, convalescent, a partir de l’estiu de 1898, invitat pel seu amic Manuel Pallarès, estada que es va perllongar fins el febrer de 1899; la segona durant el periode de maig-agost del 1909, en companyia de Fernande Olivier.

De la primera estada, els dibuixos i les pintures són fets en un llenguatge tradicional -ell té setze anys quan arriba i disset quan se’n va- i en resten mostres molt diverses, la majoria propietat del Museu Picasso de Barcelona i dels hereus de l’artista. La segona estada correspon del tot al moment de la seva gran aventura cubista i les obres estan disseminades pels llocs més diversos del món: Nova York, Moscou, Sao Paulo, París, Frankfurt.
Una de les característiques majors d’aquesta etapa és el seu intent d’unir la terra que estima (Horta) amb la dona que estima (Fernande). Això pot ajudar-nos a comprendre alguns dels aspectes de la seva producció, començant per aquells colls fornits.
Entre l’una i l’altra vinguda se situen unes quantes obres que també fan referència al poble d’Horta. Unes, del 1902 1903, són evocacions de la seva primera estada, són notes optimistes en mig del seu univers més aviat calamitós de l’època blava.
A la primavera del 1909, quan ja ha decidit de tornar per celebrar els deu anys del seu primer sojorn, anticipa imaginativament el seu viatge i reviu alguns dels seus record en unes quantes composicions que fan referència, sobretot, a la revetlla de Sant Antoni, mitificant-la.
El Centre Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i pretén aplegar la reproducció, el més fidel possible de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. El visitant i l’estudiós trobarà, així, una mostra fefaent dels lligams profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, lligams que ell mateix va sintetitzar en la célebre frase:
TOT EL QUE SÉ HO HE APRÈS A HORTA
Dos mapes ajuden a fer-se càrrec dels dos aspectes, a la vegada contraposats i complementaris d’aquests vincles: un de topogràfic, indicant els indrets on Picasso va dibuixar, pintar o viure -els indrets que el varen inspirar- molts dels quals encara es poden retrobar, com el Mas de Tafetans, el Mas de Quiquet, el Convent de Sant Salvador, etcètera, i un planisferi amb la indicació de les ciutats on han anat a parar algunes de les obres creades a Horta.
El localisme trascendit per la universalitat del geni.”

Like this:
Share this:

04
des.

Empar Ibañez, #COMMONESPACES

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Exposicions|Fotografia l'any: 2014

 

foto sacan _empar ibañez 2 (2)

Solarigrafies d’Empar Ibañez. La idea és deixar una càmera estenopeica (sense lent) amb paper fotosensible dins, durant força temps –dies o setmanes– al carrer. El resultat és com a mínim curiós.

foto sacan _empar ibañez 2

[fins el 21 de desembre de 2014][La Cocotte Cafè][Pl. Rovellat 13 | Tarragona][per saber més sobre solarigrafia —un món apassionant— mireu aquí]

Like this:
Share this:

03
des.

César Ordóñez, Tokyo Blur

Escrit per : Altacapa a: Fotografia|Japó l'any: 2014

Tokyo-blur_ cesar ordoñez _ fotografia japo

Plou a gots i barrals. Un llarg cafè amb el fotògraf César Ordóñez, que fa uns dies enllestia la seva darrera expo Tokyo Blur  [a la barcelonina Galeria Atelier] i amb qui feia més de dos anys que no parlava. Fotografies hivernals, amb pluja, nocturnes, d’un dels llocs on hi viu la gent més solitària  —però a la vegada més “acompanyada”— del món: Japó. El llibre que complmenta el projecte, cuidat fins el darrer detall, és una petita obra d’art. La imatge de d’alt forma part del projecte.

“Estic a Tokyo. És de nit i està plovent. Tot es difumina al meu voltant. Els rostres, els llums, els moments viscuts. Jo mateix sento que m’esvaeixo, que perdo el control. Lluny d’inquietar-me, m’inunda una sensació de quietud, de reconeixement i de renovació. Més enllà de les primeres boires que dificultaven la meva visió, tot es presenta ara amb una claredat diàfana, cristal·lina. Començo a embastar la meva vida per intentar comprendre per què he vingut fins aquí” [César Ordóñez | Tokyo Blur | 2013]

Tokyo-Blur-the-book

Like this:
Share this:

01
des.

Pluja

Escrit per : Altacapa a: Fotografia l'any: 2014

tumblr_ndqgxc2YPm1txactso1_r1_250

Una imatge de pluja del projecte Orígen de Salvi Danés, Martí Gasull i Yurian Quintanas [més info aquí].

Like this:
Share this:

01
des.

Jordi Ortiz, Aquí, allò

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Exposicions|Fotografia l'any: 2014

jordo ortiz _ aquí allò _ fundacio forvum _ novembre 2014 00

Arbres, arbres, arbres… segur que mai els havíeu vist amb aquest punt de vista. Ni potser us havíeu adonat de la complexitat de les estructures que sustenten les fulles. En paraules de Jordi Ortiz “Aquí és l’aproximació respectuosa a aquests éssers formidables. Allò és el que he anat trobant. Jardins, parcs, carrers i places han estat escenaris en els quals he passat llargues estones observant, interessant-en ells, tractant de descobrir no se sap què d’aquest món fascinant, en el qual la riquesa de les formes, les relacions, l’harmonia, els conflictes, la vitalitat, la mort, el moviment, la quietud … em suggereixen imatges misterioses, fantàstiques, evocadores, metàfores de vida”.

jordi ortiz _ aquí allò _ fundacio forvum _ novembre 2014 000

[Fundació Forvm per a la Fotografia][Carrer d’en Granada, 11|Tarragona][Del 19 d’octubre al 21 de desembre de 2014]

casa canals _novembre de 2014

Ja sabeu que la Fundació Forvum està a les golfes de la Casa Canals. Un bon moment –molt recomanable en un dia de pluja– per fer-hi una visita.

Like this:
Share this:

Arxius


  • Barbra: I read this article completely regarding the comparison of newest and preceding technologies, it's remarkable article.
  • Paco Montañés: Moltes gràcies a Tu Marius..;) Una abracada.. Tukutra..;)
  • rosa: Molt interessant!! Molt be , poder veure tot el proces del treball Les Copes genials;))

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]