origen _tarragona oct 2014

La setmana passava vam visitar l’expo Orígen a Pàrquing, i avui hem anat a veure la segona part de la mostra a la galeria The Grey Square (Sant Llorenç, 3 tgn). En la distància curta el treball de Martí Gasull, Salvi Danés i Yurian Quintanas guanya profunditat i complexitat, el volum que han autoeditat (a l’espera d’un editorial) fa que tot lligui d’una forma més rodona.

origen _tarragona oct 2014 00

Like this:
Share this:

18
oct.

Espaldamaceta, unplugged

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Música l'any: 2014

espaldamaceta espalda maceta _ la cantonada _tarragona _ octubre 2014

Actuació —en la presentació del número 23 d’Artiga— d’Espaldamaceta al Cafè La Cantonada (C/ Fortuny, 23 Tarragona). Un petit gran concert  ”unplugged”  en què José Juan González va repassar un bon grapat de cançons dels primers discos, ens va explicar un munt de coses divertides i anècdotes del seu darrer treball Baile Masái, amb una fantàstica improvisació final que diu molt de la seva vocació de trobador.

portada baile espaldamaceta

 

Baile Masái també s’ha editat en vinil (Gandula, 2014) i es pot trobar en la botiga digital de Gandula (aquí) o a Barcelona en Surco, Ultra-Local Records, Discos100, Revolver, BCore, Wah Wah, Dead Moon, Paradiso, i Apolo Store.

Like this:
Share this:

18
oct.

John Abbott, The 21st Century Learning Initiative

Escrit per : Altacapa a: Educació l'any: 2014

john abbott _salou_ tarragona _ consell escolar de catalunya

Aquest matí conferència del professor John Abbott, en la XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya, que s’ha celebrat a Salou. John Abbott dirigeix The 21st Century Learning Initiative i projectes com Born to learn, té un bon coneixement dels sistemes d’aprenentatge, de com aprenem les coses i per què hi ha coses que ens costa tant aprendre. Un plaer escolar-lo i poder xerrar amb ell. Com sempre en el seu discurs s’imposa des del primer moment el sentit comú i l’evidència de que l’aprenentatge “escolar”, tal i com el coneixem és sovint poc natural en el sentit (citat pel propi Abbott) del conegut proverbi de Confunci,

Digues-me quelcom i ho oblidaré,
Mostra’m quelcom i ho recordaré,
Involucra’m i ho comprendré.

O aquest escrit d’un alumne de Toronto que el professor Abbott va recollir durant un treball d’investigació al Canadà l’any 2006, que d’altra banda diu molt d’una admirable forma d’investigar més propera als aspectes “micro” que a les grans magnituds “macro” (per fi un investigador que parla d’educació i no cita l’informe PISA !!):

“Les classes són avorrides perquè no hem de pensar què fem. Només hem de copiar el que diu el professor. Això ens fa ganduls… sento haver-ho de dir, però els professors ens feu ganduls.

Tracteu l’educació com si fos un sopar precongelat. Hem d’anar a la nevera, agafar un paquet , treure-li l’envoltori, llegir les instruccions i posar-lo al microones. Si ho fem bé ens poseu un deu.

Per a nosaltres no significa res, perquè només hem fet el que ens heu dit. Preferiríem fer la recepta nosaltres, buscar i barrejar els ingredients, treballar-ho tot el temps que fes falta i provar nosaltres la temperatura. Si després us agrada el menjar que hem fet, poseu-nos bones notes perquè significaran alguna cosa per nosaltres.”

Imprescindible Battling for the Soul of Education que us podeu descarregar aquí.

Like this:
Share this:

16
oct.

Bi-cussion

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Música l'any: 2014

bi-cussion a altafulla 16 octubre de 2014

Bi-cussion: 16 nois i una noia d’entre 12 i 20 anys que venen de l’Escola d’Art i Música de Bielefeld, una de les més grans d’Alemanya. Fan concerts arreu del món i ara actuen a Tarragona, el Vendrell, Cambrils i aquesta tarda a Altafulla. Perfecció tècnica i diversió. Quan les coses difícils semblen fàcils.

Like this:
Share this:

artiga 23 octubre 2014

Data: 18 d’octubre de 2014
Hora: 19h
Lloc: Cafè La Cantonada (C/ Fortuny, 23 Tarragona)
Presentació del número 23 i del vídeo del debat: Els concursos com a sortida? L’artista estratega – El perfil per presentar-se a un concurs (6,41′)

Actuació en solitari d’ESPALDAMACETA

Distribució gratuïta dels darrers exemplars de la publicació.

Like this:
Share this:

origen parquing els pallaresos

Comença l’Scan (Festival Internacional de Fotografia de Tarragona) o millor dit el pre-Scan, d’aquest 2014. Avui hem vist la primera exposició, que han muntat els amics de Pàrquing (Ctra de Santes Creus, 31 Els Pallaresos) amb obres de Martí Gasull, Salvi Danés i Yurian Quintanas. Un treball intel·ligent que està pensat per formar part d’un llibre i que dissabte vinent es podrà veure –amb més imatges–  a The Grey Square (Sant Llorenç, 3 tgn). El que he vist m’ha agradat, sobre tot per què les coses diferents m’atrauen profundament: la proposta que fan aquests tres fotògrafs és diferent al que normalment estem acostumats a veure. Dissabte us explicaré.

origen parquing els pallaresos 2

“El joc transcorre en ple hivern en una cala de la costa brava, només accessible a unes hores a peu. Origen és el pretext que els autors utilitzen per mimetitzar-se en l’entorn d’una illa imaginaria, fugir del paisatge antropomòrfic i redescobrir els instints més primitius. Amb aquest exercici, busquen plasmar l’experiència viscuda al combatre l’aïllament, la incertesa i les inclemències del temps. Com aquests factors influeixen en la psique i, conseqüentment, en la capacitat perceptiva i creativa.” (un fragment del full de sala)

Origen_POSTALs

Like this:
Share this:

10
oct.

Andrew Casto

Escrit per : Altacapa a: Artistes i creadors|Ceràmica l'any: 2014

andrew casto _entrevista

Els treballs del ceramista nord-americà Andrew Cassto (Ohio,  USA, 1977) tenen una profunda base teòrica una gran dosi d’investigació. Finalista de la 7a biennal de ceràmica del Vendrell, fa uns mesos vam intercanviar tot un seguit de correus electrònics i finalment li vaig fer l’entrevista que ara teniu aquí.

1. What were your main influences ? 2. What do you think are your sources of inspiration ?

I’ll talk about these two together, if that’s ok. I generally consider three main areas of influence/inspiration in my work: The physical language of geological processes, such as erosion, coral reefs, invasive plant species, or various rock configurations observed in nature all impact how I construct or work in the studio. I enjoy the elemental nature of clay as earth, and the microcosmic/macrocosmic perspective which emerges when one works in the manner I do. On a conceptual level, I’m intrigued by the ability of clay to be frozen in moments of collapse, or failure, and I often consider parallels between these moments of near destruction in the physical nature of my work, and in the day to day nature of life. My goal is to find beauty in these seemingly precarious situations. I use the gold luster as way to signify the preciousness of these moments, and their importance to me in the work, as a metaphor for how I feel about them in life as well.

I also am a great admirer of DJ sampling techniques, particularly in hip hop music of the 1980′s, prior to modern day copyright legislature, and in the generative music of composers such as Steve Reich or Brian Eno. I enjoy the tangental contextual relationships that occur when elements with existing contexts and identities are placed in conjunction with each other. It’s my goal to use this same form of “visual sampling” in my work, and to construct new hybrid realities in my work in this same fashion.

Artistically, I’ve always been influenced by “Earth Art” sculptors from the 1960′s and 70′s, as well as the Minimalist movement, although it’s not always apparent in my work. I find the work of Robert Smithson, Donald Judd, Anne Truit Andy Goldsworthy, Richard Long, Eva Hesse, and Frank Stella all to be very important to my artistic upbringing. I also currently love the prose of novelist Jesse Ball, who writes stories which flow from one scene or moment to the next with the traditional details and constraints of place and setting often purposely omitted. They are like dreams on paper. I’ve also been fortunate to work with many talented artists whom I consider important influences as well, some of these mentors have been Susan Chrysler White, David O. Dunlap, and Michael Perrone, all of which were faculty members in the Painting and Drawing program at The University of Iowa when I was a graduate student in Ceramics there.

3. Experimentation is one of the foundations of your work, how do you decide which line to follow?

I generally follow the line of experimentation that doesn’t fall apart. I have a lot of studio failures, which can be really disheartening, so sometimes the question of which direction to follow takes care of itself. I am interested in some results over others, however, and I’m partial to work that feels the most natural, and organic, as if it wasn’t made by me at all. Often the pieces I like the best are the ones that were the most surprising, and the least planned. I do my best to take myself out of the equation whenever possible, and generally this is a benchmark of success for me.

andrew casto _presentació treball al vendrell octubre 2014

4. Is the color range using accidental or deliberate? Does it mean anything special?

I like bright color, and I want the work to vibrate with intensity and saturation. I also consider some of the color choices to be a deliberate link with the hip hop music culture I talked about previously, i.e., florescent spray paint colors often seen on train cars and walls in cities to create the most noticeable pieces possible. To me it’s a nod to the hybridity of culture, and to the remnants of my experiences present in the work.

5. Your work explores the relationship among painting, sculpture and installation. How does your work –not only ceramic– is going on in the coming years?

I’ve been making the same series of work for several years now, and I’m starting to feel the need to branch out some. In the past, the “assemblages” I’ve created are all still unified with a layer of casting slip, effectively fusing them together as units, or moments. I like this way of working, but I’m thinking of making the various parts more disparate, and less attached to each other. This will naturally push the work more in the direction of installation, which is fine with me, and often how I prefer to work regardless, but this would be a shift in the density of the pieces in the installation; one that would grant the viewer more access to certain elements of the work, and leave some things more discernible to the eyes of the audience.

Like this:
Share this:

09
oct.

Julio Antonio, 125 anys

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Exposicions l'any: 2014

julio antonio 125 anys

Se commemoren aquest any els 125 del naixement de l’escultor Julio Antonio a la població de Móra d’Ebre (1889-1919), aprofitant aquesta efemèride es duran a terme una sèrie d’exposicions i actes sobre diferents aspectes de l’obra de l’artista en diversos llocs de les comarques de Tarragona. Al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona es conserva un ampli llegat de l’escultor que inclou peces emblemàtiques així com l’arxiu documental i fotogràfic, dibuixos i objectes personals de l’artista, algunes de les peces més significatives s’exhibeixen de forma permanent a l’espai “Bronze Nu” del museu, i es complementen amb una selecció d’esbossos, apunts del natural i llibretes de dibuixos de l’artista.

A Móra d’Ebre es pot visitar fins al gener de 2015 l’exposició “Julio Antonio en les seves fotografies”, que recull una mostra molt significativa de la seva vida i el seu entorn a partir d’una recopilació d’imatges. L’exposició comptarà amb una selecció d’obres de la sèrie “bustos de la raza”.  A partir del mes de gener, i al llarg de l’any 2015, aquesta exposició es podrà veure en diferents municipis de la demarcació de Tarragona. S’han programat activitats paral·leles com ara conferències i visites guiades a les diverses mostres, treballs pedagògics en els centres escolars, etc. Entre els conferenciants hi ha els experts Antònio Salcedo, un dels grans difusors de l’obra de Julio Antonio, i els historiadors Francesc Fontbona, Teresa Camps, Lourdes Jiménez.

L’escultor Julio Antonio va ser un dels més dotats del canvi de segle, mort als trenta anys, la influència de la seva obra va ser molt gran entre els membres de la generació castellana del 98, a la qual es vincula tradicionalment. L’any 1907 es trasllada a Madrid on comença a treballar al taller de l’escultor Miquel Blay (Olot 1866 – Madrid 1936), i més tard amb Miquel Viladrich. A Madrid conrea l’amistat de Ramón Gómez de la Serna, escriptor que ajudarà a difondre la seva obra, juntament amb el Dr. Gregorio Marañón i altres intel·lectuals i personalitats del món literari i artístic amb els que compartia taula a la famosa Tertúlia de la Cripta del Pombo, que va retratar José Gutiérrez Solana, i de la que Julio Antonio n’és un dels primers components.

L’exhibició del Mausoleo Lemonier a Madrid l’any 1919, va fer forat, i va suposar el seu reconeixement —tot just quan ja estava greument malalt— ,amb llargues cues davant el museu on es podia veure i assistència de la família reial. A Tarragona  es  va inaugurar l’any 1931 el monument als herois de 1811, una obra de tall noucentista executada per Julio Antonio poc abans de la seva mort, tot i que l’artista no en va veure els resultats finals de la fossa, es considera una de les peces cabdals de la seva producció. Situada en un lloc icònic de la ciutat –la Rambla— quan es va instal·lar va fer canviar de domicili a algunes famílies conservadores que vivien tot just al davant, ja que consideraven una provocació veure cada dia cossos tan lleugers de roba, la polèmica va tenir ressò internacional  amb posicionaments majoritàriament a favor del grup escultòric que pràcticament des del primer dia es coneix com “Els despullats”. Una obra que ens diu molt sobre la capitat innovadora de Julio Antonio.

[publicat en núm 167 de Bonart pàgina 55][Museu d'Art Modern de Tarragona][MAMT][fins el 9 de novembre de 2014]

Like this:
Share this:

08
oct.

Bonart octubre 2014

Escrit per : Altacapa a: Revistes l'any: 2014

bonart octubre 2014

Ja tenim al carrer el número d’aquest més de Bonart, el que fa 167, i fa ja 15 anys! Quin èxit per una revista d’art publicada en català. Un plaer col·laborar amb ells des de fa 10 anys.

En aquest número un munt d’articles interessants, el primer que us recomano és el que fa el Ricard Planas com a editorial:

“[...] Seria d’un optimisme idiota no veure la precarietat actual, l’aburgesament del sector després d’una dècada boja i la manca de dirigents ferms amb ments no ja preclares sinó simplement sensates. Tot i això, l’actitud wiki, les xarxes i l’estupidesa centralista ens han cohesionat més que mai per fer llaços d’unitat, sense intermediaris de cap mena, com ara el happening de cadena humana de l’Onze de Setembre de l’any passat o la V d’aquest.  [...]“

Like this:
Share this:

07
oct.

Apel·les Fenosa i la ceràmica

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Ceràmica l'any: 2014

 

apelles fenosa 00

 

apelles fenosa 000

Un recull de les peces en porcellana que Fenosa va fer des dels anys vint fins als seixanta. S’exploren les relacions amb la manufactura Haviland de Limoges, les influències de Picasso o Modigliani. La mostra presenta els 11 plats que Fenosa va fer en aquella època, alguns tenen com a motiu el tema del colom de la Pau, les peces s’exposen amb algunes treballs la seva exposa per aquells anys, Nicole Fenosa. Peces amb acabats acurats i motius delicats que ens acosten al fenosa més desconegut.

Una recomanació: no us podeu perdre el màgic jardí que hi ha a l’interior de la Fundació Fenosa, una petita meravella amagada en el cor del Vendrell.

[Fundació Apel·les Fenosa][C/ Major, 25 |El Vendrell][del 3 d’ octubre al 28 de febrer de 2.015]

Like this:
Share this:

Arxius


  • Altacapa: Hola Eva, dissabte 18 a la tarda estaré a la Cantonada en la presentació d'Artiga, si et va bé ens veiem!
  • Eva-Trònia: Hola estimat Marius, Sóc l'Eva Cortès i Giner però quan pinte, dibuixe i faig gravats, sóc l'Eva-Trònia. A les últimes exposicions que he fet
  • Altacapa: Sóc un gran fan teu!

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]