Aquest matí he tingut l’oportunitat de xerrar una estona amb l’escultor Joan Rom, m’ha regalat el seu llibre Habitar. Diccionari visual dels usos de la casa (Diputació de Tarragona, 2013), que és una delícia. Per al Joan ens trobem en “una època en què hi ha molta creació d’obres,  hi ha massa pol·lució artística i poca reflexió sobre el que significa l’obra d’art, sobre el que significa crear…”

“Aquest breu assaig que pren forma de diccionari està construït per una seixantena d’entrades ordenades alfabèticament, cadascuna de les quals voldria concórrer a bastir un observatori que convidi a reflexionar sobre la manera com habitem aquesta cova tecnològica que anomenem, encara, casa.” [Del prefaci del llibre]

Una nota penjada al carrer de casa…

Era una dona molt especial, una poeta desmesurada en tots els sentits, avui pràcticament oblidada per no dir oblidada del tot. En dies de tempesta, pluja i fred, des de la batcova, val la pena rellegir a Gloria Fuertes.

MIS MEJORES POEMAS

Mis mejores poemas
sólo los lee una persona;
son unas cartas tontas
con mucho amor por dentro
faltas de ortografía
y agonía precoz.

Mis mejores poemas
no son tales, son cartas,
que escribo porque eso,
porque no puedo hablar,
porque siempre está lejos…
como todo lo bueno
—que todo lo que vale nunca está–
como Dios
como el mar.
Soy de Castilla y tengo
un cardo por el alma,
pero quiero tener un olivo en la voz,
soy de Castilla sec,
soy tierra castellana,
pero quiero tener a mi amor en mi amor.
Da risa decir eso, AMOR, a estas horas,
AMOR a estas alturas de inmobiliaria y
[comité,
pero yo digo AMOR AMOR sé lo que digo.
--Mis mejores poemas son cartas que lloré--.
Un poema se escribe
una carta se llora,
una noche se puede parir o desnacer,
Yo parí y he robado
--he hecho de todo un poco--
pero mi major verso…
un Telegrama es.

[Gloria Fuertes | Obras incompletas | Ed. Catedra, 1981|Madrid,  8ena edició | pàg. 252 ]

Aquest vespre, en l’auditori del MACBA, lliurament dels premis de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), on la revista Artiga ha obtingut un dels guardons. Molt content, gràcies pel reconeixement!

“Per generar reflexió, opinió i debat sobre art al llarg de 20 números. Per la dimensió testimonial i per la voluntat de ser un revulsiu cultural al Camp de Tarragona.”

“Els Premis ACCA de la Crítica d’Art són proclamats anualment, des de 1982, per l’Assemblea General de l’ACCA a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística. Els guardons, que tenen un caràcter honorífic, consisteixen en un diploma amb el símbol que Joan Miró va crear expressament per a l’ACCA.”

A l’estiu tota cuca viu, i amb l’arribada de la primera els de Pàrquing reviscolen. La sala secreta dels Pallaresos comença temporada amb una expo de Nil Bartolozzi (Barcelona, 1985). Objectes trobats al bosc després d’un incendi o recuperats de les runes d’un enderroc, taques de color superposades unes sobre les altres fins obtenir ombres de cares, perfils d’animals, la imatge que produeix un escànner.

Delicades i subtils porcellanes de la ceramista Marta Dávila, translúcides, molt lleugeres, com si fossin de seda.
[Galeria Camil·la Pérez Salvà][Del divendres 4 d'abril al dissabte 17 de maig][dijous, divendres i dissabtes| de 17:30 a 20:30][Plaça de les Garrofes, 4][43700 El Vendrell]

La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades-, celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració d’Alacant a L’Alguer, i de la Franja a Puigcerdà).
Aquest any és la poeta tarragonina Montserrat Abelló qui ha estat convidada a escriure el poema: “Tan sols la paraula nua”.
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i traductora. Va iniciar la seva trajectòria literària el 1963 amb Vida diària i ha publicat, entre d’altres, Foc a les mans (1990), Dins l’esfera del temps (1998). L’any 2002 va aplegar tota la seva obra a Al cor de les paraules. Posteriorment, ha publicat Memòria de tu i de mi (2006) i El fred íntim del silenci (2009) També ha fet nombroses traduccions de poesia tant del català a l’anglès com de l’anglès al català, traduccions d’autores tan significatives com ara Adrienne Rich (Atles d’un món difícil, 1994), Sylvia Plath (Sóc vertical, 2006), Anne Sexton (Com ella, 2011) o Margaret Atwood. Per la seva trajectòria, i també per la publicació de l’antologia Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993), va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1998. L’any 2008 és guardonada amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
[llegir més i procedència del text aquí]

Una mostra molt ben seleccionada i molt poètica del treball de Beatrice Bizot al CRAI de la URV [avinguda de Catalunya, 35 | Tarragona | fins  el 28 de març], una bona aproximació a aquesta escultora si encara no la coneixeu, i una proposta interessant i participativa per a tothom. Nosaltres hem fet la nostra aportació.

Fins a finals de mes teniu l’oportunitat de conèixer els darrers treballs de Manuel Alcalá. Un joc amb la geometria i la percepció. Línies i espais que s’entrecreuen.

[Fins l'1 d'abril de 2014][Galeria Antoni Pinyol |  Carrer del Vidre, 11, 43201 Reus]

Amb el suggeridor títol de Paraula Rafa Barruè presenta els seus treballs al Tinglado 4 del Port de Tarragona (fins el 23  de març de 2014). Les peces que més m’han interessat són les que insinuen més del que mostren, especialment les amaguen de forma vetllada retrats, esbossos de cares, apunts de rostres desconeguts. Tenen un punt de connexió amb els retrats d’El Fayum.

La instal·lació del centre de la sala —un espai complicat— on l’artista volia explicar el significat del seu treball crec que no està ben resolt.

[Rafa Barruè, nascut el 1966, és llicenciat en Teologia Fonamental per la Universitat Gregoriana de Roma i llicenciat en Belles Arts per la facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, ha exposat a Vila-real, Castelló, Borriana, València, la Vall d’Uixó, Mallorca, Nules o Benicarló, entre altres llocs. Des de 1999 viu com a monjo a Poblet]