“Jo estic aquí, però vosaltres esteu a la vora del mar… ergo us banyeu, passegeu, dieu: que bonic!… trobeu semblances entre ones i camells… roques i mestres de ball… pales i telescopis… dofins i madones” amb aquest fragment d’una carta de John Keats a Jane Reynolds de l’estiu de 1817 tanquem el bloc. Tot desconnectat fins després de l’estiu. Podríem dir que necessito estar uns mesos off line, bàsicament per fer altres coses, com ara rellegir Imagen de John Keats de Julio Cortazar (l’edició que tinc a les mans és la d’Alfaguara de 1996), concentrar-me en altres projectes, o trobar semblances entre roques i mestres de ball…

Uns mesos d’slow movement per carregar bateries i tornar amb idees fresques, fent un esforç per aportar alguna cosa nova a la xarxa, especialment per mantenir un cert estil personal i una voluntat de no caure en el tòpic, de no copiar d’aquí o allí, i de no mirar-me tant el melic, d’això darrer en són un bon exemple les recents entrades del viatge al Marroc.

Llegint les cartes de Keats comproves que el correu electrònic suposa un pas enrere. Fatiga tanta comunicació. Ahir vaig obrir la bústia d’Altacapa, feia una setmana que no ho feia.

13o missatges. Ningú dorm en aquest país?

Començant per facebook, tuenti i twitter. 70 “amics” o “amics-d’amics” volen ser amics meus o dels meus amics, i tots em conviden a la tira d’eventos. Alguns directament disparatats: un avistament d’OVNIs (tornen els setenta!) a La Mussara o una concentració de seguidors de Michael Jackson (tornen els vuitanta!) a la Rambla de Tarragona. Entre tanta iniciativa costa trobar-ne alguna amb un mínim de sentit comú. Però alguna hi ha, com les propostes del col·lectiu Trenk Art. I això que la meva presència en facebook, tuenti i twitter és com qui diu anecdòtica!

Un bon grapat del que podríem posar directament al sac de l’spam, uns 20 missatges. Totes les guies de l’oci i news letters a què estic subscrit. 30 correus més.

Finalment comunicats d’amics que exposen, galeristes amb qui estic en contacte, programadors de museus, artistes amb els que col·laboro o editors de diaris i revistes. La part més interessant de la bústia. 6 missatges.

4 missatges relacionats amb el bloc. Control d’spam. Control de visitants (960 de mitja diària la darrera setmana, gràcies gent!), dos d’Austràlia, juash. Un comentari pendent de moderació. Un comentari ja moderat. N em pregunta de quin llibre vaig treure el poema de Creeley del que parlava ahir, és Robert Creeley (1991): Selected Poems, University of California Press Berkeley.

En resum: al setembre –potser a l’octubre– trobaré més de 1000 missatges!

Ara toquen uns quants dies a Sant Pedro (on per sort no hi ha connexió de mòbil, i que farem sense TDT?), 10 més a Londres, algun altre viatge, uns dies a casa (endreçant, cal pintar el passadís!, anant a la platja o fent esport) …  …ja teniu entrades per veure Ki? Bon estiu!

[l'obra completa de Keats, incloses les cartes, està disponible aquí en anglès, gràcies a Thilo von Pape][la traducció del fragment inicial,  més o menys literal, és d'Altacapa][la imatge]

Aquí va el poema que llegiré demà en un acte a l’Institut Baix Camp de Reus,

The Picnic

Ducks in the pond,
ice cream & beer,
all remind me
of West Acton, Mass–

where I lived when young
in a large old house
with 14 rooms
and woods out back.

Last night I talked
to a friend  & his wife
about loons & wildcats
and how to live on so much money per month.

Time we all went home,
or back,
to where it all was,
where it all was.

És del poeta americà Robert Creeley, no sé si està traduït al català, jo he fet aquesta versió, més o menys personal, més o menys literal.

El Picnic
Ànecs a l’estany,/gelats i cervesa,/tots em recorden/West Acton a Massachusetts
on vaig viure de jove/en una antiga casona/amb 14 habitacions/i boscos de la part de darrere.
Ahir a la nit vaig parlar/a un amic i la seva dona/sobre fruits i gats salvatges/i com viure amb tants diners al mes.
Temps d’anar tots a casa,/o l’esquena,/a on tot era,/on tot era.

I cinc entrades que ja no escriuré al bloc:

1. Ja teniu al quiosc el número de juny de Bonart, i la propera setmana el número de juliol.

2. No us podeu perdre l’expo de Mireia Feliu a Cal Massó, una de les millors propostes de l’estiu [fins el 21 d'agost].

3. Unai Reglero presenta les seves “distorsions” a… l’estació d’autobusos de Tarragona. Una instal·lació que s’emmarca en el projecte “Estació Creactiva”. [Gràcies Unai, per la info][fins el 15 de setembre]

4. Al carrer major de tgn hi ha la sala d’expos dels ST de Cultura. I allí trobareu Lost Moments, projecte fotogràfic d’Iñigo Lahera. [fins el 3 de setembre]

5. I continuant amb fotografies podeu veure el treball de Ferran Freixa i Humberto Rivas a la sala d’expos de Caixa Tarragona [Higini Anglès, 5, tgn][fins el 26 de setembre]

Darreres compres i visites per la ciutat.

Amb espectacle musical inclòs.

Arribem a Makhfaman, al sud de Marràqueix, on passem el dia. Sense poder-nos resistir a fer una passejada en dromedari, només apta per a turistes.

Fent les típiques coses que fan els turistes: visitar els encantadors de serps a la plaça, anar en cotxe de cavalls i anar al mercat.

Doncs això, la primera nit –la nit de Sant Joan de 2010!– hem fet una incursió en la famosa plaça Jemaá El Fna…

[Aquí els agraïments van per als nostres anfitrions, especilament a Bouchra, per l'acollida, la connexio d'internet, etc]

Tres maletetes ben petites, com en el conte dels tres porquets, a punt per anar de viatge.  És un dels símptomes del rayanairisme. Un altre és treure els bitllets amb tant de temps –per aprofitar un vol a 45 €–  que de sobte mires l’agenda i dius: que demà marxem de viatge! I dit i fet: ens anem cap a l’Àfrica.

El portàtil + cables i carregadors no cap a la maleta. Si tinc un ordinador a mà, temps i alguna cosa interessant per explicar, doncs per aquí ho trobareu. I si no fins dilluns.

Ja sabeu que sóc seguidor incansable de Paul M. –a qui vaig conèixer fa un parell d’anys– i del seu bloc Inicios. He anat seguint la seva evolució i no deixa de sorprendre’m amb propostes de tota mena i les seves captures per la xarxa sempre son sucoses. Ara canvia de cara –però no de camisa–, un bon moment per donar una ullada, si és que encara no ho el coneixeu.

BONUS TRACK
Per celebrar l’arribada de l’estiu les Tecletes han tret taules i cadires al carrer i han organitzat un sopar a la fresca en què cadascú portava alguna cosa. Ja tenia ganes de relaxar-me amb els amics després d’un munt de dies anant i venint de Barcelona!

Un dels discus discs que escolto aquests dies: Los Planetas. Concretament Una ópera egipcia.

Exposició de dibuixos i gravats de Joan Rebull al Círcol de Reus. En l’exposició s’ha optat per buidar els calaixos i ensenyar tot el que hi ha, en general esbossos, provatures i esborranys. En general peces poc destacables. Això si, cinc o sis bastant bones, com també m’ha agradat la idea de situar un gravat al costat de la planxa original.

El dinar al Círcol, amb uns bons amics, parlant d’això i d’allò altre, després d’uns quants dies de molta feina, escoltant l’Orquestra de Grau Professional de l’Escola del Centre de Lectura (obres d’Elgar, G. Fauré, K. Jenkins) …

[Joan Rebull: el dibuix d'un escultor| Fins al 4 de juliol al Círcol de Reus| Plaça Prim, 4]