El prestigiós fotògraf i professor Lluís Vives (Vinaròs, 1959), de qui s’exposa aquests dies un magnífic treball a la Fundació Caixa Tarragona (Tàrraco, mirada actual, col·lectiva amb Jordi Bernardó, Bleda y Rosa, Toni Catany, Joan Fontcuberta, Jorge Ribalta i Xavier Ribas, ja comentat aquí) a la mateixa ciutat de Tarragona, ha seleccionat amb molta cura els treballs fotogràfics de cinc joves artistes. Convocats amb el lema de “construccions de figura” presenten obres que ofereixen una visió polièdrica al concepte clàssic de “paisatge amb figura”, que des del segle XVIII i transitant per pintura, dibuix i gravat, es va instal·lar en el món de la fotografia amb força des dels seus inicis. En paraules de Lluís Vives “es pot plantejar, sense restriccions, que el món està format per figures i espais, per objectes que tenen nom i persones que interactuen amb els espais. La manera de presentar-se, la manera de mirar les coses, la manera d’interactuar de les persones amb el món, constitueix el tema visual que es proposa”, i la veritat és que aconsegueixen oferir un punt de vista molt personal, cosa que, donat el tema –2.220.000 d’entrades en google– no semblava a priori una tasca senzilla.
Iñigo Lahera, Òria Romaní, Carol Costa, Irene Coelho i Sergio Hernández, els artistes que participen en la mostra, han fugit del circenc “més difícil encara” que acostuma a enlluernar les noves generacions de fotògrafs i han optat per un treball contingut i íntim, on la figura predomina sobre el fons, i on el fons sembla construït única i exclusivament per al breu instant en que l’ull composa la imatge. Els personatges –o les petjades que la seva presència– que habiten les imatges d’aquest grup d’artistes tenen en comú una cosa: han decidit no lluitar. Esperen simplement alguna cosa, no sé exactament què. Probablement no serà un prodigi, ni una cosa extraordinària. Potser només un petit canvi en les seves vides.

[Construcció de figura][Antic Ajuntament][Carrer Major, 39. Tarragona][Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, d’10 a 14 h.][Fins el 18 de maig de 2008]

Avda. Catalunya, tgn

Stéphane Couturier, de qui aquests dies preparo un treball, és un artista especialitzat en fotografiar ciutats. Al Tinglado 2 del port de Tarragona (fins el 25 de juliol) presenta un Work in progress en què barreja el món real amb una òptica documental i el món fictici. Segons el propi artista “la realitat ja no està feta de coses aïllades, de formes geomètriques fixes, sinó que s’ha convertit en una realitat de flux, en moviment i transformació continus”. De Couturier també es poden veure les seves videocreacions en el Loop, que fan que l’espectador senti com les coses que hi ha al seu voltant es transformen per mantenir-se sempre iguals.

El darrer número d’Artiga, revista d’art i pensament contemporani (aquí en pdf), ja es pot consultar online. Un repàs a les arts plàstiques del Camp de Tarragona, prestant molta atenció a l’Scan’08.
[gràcies Assumpta!]

Doncs uns companys de feina hem anat a dinar a platja i hem aprofitar per veure un espectacle cada dia més rar: la pluja. Tot això en el “Tòfol de Mar” que està a la Platja Llarga de Tarragona, té unes vistes magnífiques i és menja força bé.

Aquest és el dimoniet que em rep cada matí al Vendrell, on estic fent una feina aquests dies. Un parell de transformadors elèctrics redecorats.

I un camp de cereal a tocar de la ciutat, en un paisatge que em recorda, fent servir les paraules d’un amic que va visitar el Camp de Tarragona fa poc, a la Toscana.

I un lloc molt acollidor –gràcies Marta per la visita guiada a les instal·lacions– on donen un dinar de primera: l’Escola de Turisme del Baix Penedès, a Coma-ruga, on podreu veure una exposició de Pep Quer.

C/ d’En Talavera, tgn

Margaret M. de Lange (Oslo, Noruega, 1963) ens mostra imatges que podrien provenir directament del seu àlbum fotogràfic familiar, precisament en això radica bona part de l’emoció que aconsegueix transmetre. Emoció que va directament associada al magnetisme que transmeten les criatures fotografiades, tendres i innocents infants amb un punt de Lolites, que tenen un cert precedent en els treballs de la fotògrafa americana Sally Mann.

[aquesta imatge]

[Margaret M. de Lange: Daughters][Fins el 8 de juny de 2008][Fundació Forvm per la Fotografia][De dilluns a dissabte de 9 a 19 h, diumenges de 9 a 14 h][Casa Canals, C/ Granada, 11 - 43003 Tarragona Tel. 977 224098]

Ja tenim al quiosc el número de maig de Bonart, dedicat al festival de videoart Loop 08, que inclou una entrevista amb el codirector, Llucià Homs, que és tota una declaració de principis. Com sempre una completa agenda d’exposicions de Catalunya, Espanya i el món.

Trobareu la meva ressenya a l’expo Comella Escultura Natura, a l’entorn del treball de Rufino Mesa. I la petita crònica que vaig fer sobre l’expo a l’Antic Ajuntament “construcció de figura”, que recull les obres de joves fotògrafs del Camp de Tarragona.

Aquesta és la definició d’art que proposa Jeff Koons, qui passa per ser “un dels artistes vius més cotitzats”, i que aquest dies ha instal·lat al terrat del Metropolitan Museum of Art de Nova York les seves escultures.

“… l’art és el punt de connexió on s’ajunten totes les disciplines: estètica, teologia, filosofia, sociologia… un vehicle que ens ajuda a acceptar-nos a nosaltres mateixos i als altres. Obre possibilitats a la vida. No admet contraccions”

[vist aquí: El País 02-05-2008] [la imatge és l’obra Puppy que es pot veure en la terrassa del Guggenheim a Bilbao i està agafada de la Wikipedia aquí]