Francament, avui dia costa trobar personatges com aquests.

Pompeu Fabra (1868-1948) va posar les bases de la gramàtica catalana. Controvertit, apassionat de la llengua i la cultura, enginyer, gran viatger… Aquest any, el 150 del seu naixement, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el dedica a commemorar la seva figura, amb publicacions, estudis i exposicions, com aquesta mostra que vaig visitar fa uns dies a l’Institut d’Estudis Vallencs (Jaume Huguet, 1) i que de forma itinerant es podrà veure a moltes altres localitats.

I a la biblioteca popular, també a Valls, podem veure Cendrós, un empresari d’acció!, un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986):

“L’industrial de l’aftershave Floïd, la loció d’origen vallenc, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya.

J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: Cendrós va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966″ [full de sala][fins al 18 de novembre de 2018]

Les fotografies de Rubén Perdomo naveguen per llocs abandonats, per racons amagats i ocults on la figura humana és un element anecdòtic i el paisatge fos el resultat d’una guerra o un tsunami. Aquest efecte, remarcat per l’ús del blanc i negre, el format petit i la disposició horitzontal a la sala, ens fa pensar el pas del temps, en la memòria i en l’abandonament, i finalment en la bellesa que lentament emergeix quan es retiren les aigües i l’herba trona a créixer.

[De l’11 d’octubre al 14 de novembre de 2018][ Sala Àmbits][Carrer Sant Plàcid, 18-20 | Cambrils]

Creativitat en estat pur. Coses que es roben per casualitat i es transformen, amb una nova vida. Petites peces que són grans escultures. Esperant que arribi el 15 de desembre per poder veure les darreres creacions de Jordi Llort. [Plàstic fa fàstic][Sha del Pla de la Seu, Tarragona]

[L’entrevista a càrrec d’Oriol Montesó en el diari Notícies Tgn | 31 d’octubre de 2018]

Un plaer trobar l’hombre caracola en els boscos de Prades. Gran dia en companyia de l’amic Diego Latorre i Emi.

El treball d’Anna Malagrida (Barcelona, 1970) ens fa qüestionar el que les imatges ens mostren. Tant el que tenim “físicament” davant, com el que persegueix l’artista, el que no mostra però podem intuir, el que directa o indirectament persegueix. Peces molt pictòriques, de gran format, que posen la mirada intencionadament en racons que tenim davant però sovint semblen amagats.

[Museu d’Art Modern de Tarragona | C/ Sta Anna, 8| Tarragona][Anna Malagrida | En-trace][del 18 d’octubre al 9 de desembre de 2018]

El nou cicle d’exposicions a la Capella de Sant Roc de Valls, a cura aquesta temporada de Juan Canela, s’obre amb el treball ¿Qué hacen con nuestros huesos? de la parella artística Sacchi – De Santo, que tenen entre els seus eixos d’investigació l’anticolonialisme. L’obra ens acosta a la lluita del poble mapuche, habitants mil·lenaris de la Patagònia, pel reconeixement dels seus drets i l’intent de recuperació de valuoses relíquies saquejades al segle XIX i ara dipositades en museus europeus. El patiment dels mapuches se’ns fa molt proper, i es pot extrapolar fàcilment a a altres pobles. Fins i tot de forma individual o familiar. Com si ens toqués molt de prop.

[¿Qué hacen con nuestros huesos?| Sacchi – De Santo][Capellla de Sant Roc de Valls][del 6 d’octubre al 25 de novembre de 2018]

Fa uns dies va obrir portes el Festival Internacional de Fotografia Scan, que programa activitats al voltant del mitjà fotogràfic fins al 9 de desembre. Amb un entusiasme desbordant per part dels seus organitzadors, entre els quals hi ha l’incansable Josep Rigol, l’Scan ens acosta a algunes de les noves tendències en fotografia i a una exploració de les aportacions del mitjà en els darrers anys, amb exposicions com Talent Latent o la trobada Full Contact, i la suma d’altres iniciatives com la mostra a la galeria La Gray, la que es fa al MAMT,  o les que es fan a Reus o a Valls.

Sema D’Acosta, en el text que obre el catàleg de Talent Latent, ens diu “La fotografia, igual que la religió, les nacions o els diners, és una ficció col·lectiva. La seva existència és una qüestió de fe i credibilitat, un acord entre persones que accepten conviure en societat confiant en el sistema i establint unes regles tàcites, que se sobreentenen en els afers quotidians”, tota una declaració de principis que ens convida a acostar-nos a les exposicions que integren el Festival.

En el 20è aniversari de la mort del fotògraf Francesc Català-Roca la seva citat natal li dedica aquesta exposició que ens permet aprofundir en la relació que va mantenir amb alguns dels artistes més importants del segle XX: Gordillo, Clavé, Miró, Dalí, Chilla o Tàpies. Retrats de Català-Roca que s’acompanyen d’obres dels artistes fotografiats, molt sovint regals dels propis artistes, peces molt personals.

[Museu de Valls][Passeig dels Caputxins, 18, 43800 Valls][del 20 de setembre al 18 de novembre de 2018]

Roger Grasas presenta en La Grey una acurada selecció d’imatges que ha agrupat sota el títol d’Ha Aretz, que pel que es veu vol dir —en arameu— terra promesa. Una passejada pels paisatges bíblics que abasten des d’Israel, a Palestina, Egipte, Líban, Jordània, Síria o Turquia. Les fotografies son de format reduït i conviden a la reflexió, a entrar dins i examinar el que tenim davant. Paisatges desolats, com erosionats per la història, però amb detalls que l’observador atent descobreix aquí i allà, petits senyals que ens produeixen una certa inquietud, que ens fan qüestionar la imatge que ens format d’aquells llocs i el que realment són. Llocs on hi viu gent que pateix, que va de feina en feina, que s’enamora, que intenta tenir il·lusions, que segueix un equip de futbol, que quan passa un avió molt amunt en el cel pensa: que lluny. Com tots nosaltres.

[La Grey | C. Sant Llorenç, 3 | Tarragona][del 18 d’octubre al 9 de desembre de 2018]

[L’activitat forma part del Festival de Fotografia Scan Tarragona 2018]

Érem estudiants. No teniem mòbils ni existia internet. Havia diaris (en paper), llibres (també en paper) i escoltàvem la ràdio. Per les tardes Dia a dia, rock a rock de Jordi Tardà en Catalunya Ràdio, i Dialogos tres de Ramon Trecet en RNE Ràdio 3. Jordi Tardà era un savi i col·leccionava qualsevol cosa que estigues relacionada amb el rock, fins i tot —somni de tot col·leccionista— va obrir breument un museu memorable que era el primer d’Europa en aquesta matèria i estava a l’alçada dels que tenen als Estats Units. Ara la col·lecció s’ha començat a subhastar. La noticia la donen els diaris (ho he vist per internet), algunes revistes especialitzades en música, la ràdio i fins i tot TV3. Els redactors i periodistes ho expliquen com si fos una cosa inevitable, una cosa més o menys esperada. Pot ser he buscat poc però no he sapigut trobar cap crítica. Ningú ha dit tampoc: que trist!