Els nens de la meva generació vam créixer recitant allò de “Volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar, / y otra vez con el ala a sus cristales / jugando llamarán”.  Aquí orenetes no se’n veuen gaires, el que hi ha són estornells, cotorres, coloms, gavines i algun ànec despistat. Després de molt de temps sense fer-ho he tornat a la cançó (Cuando mueren) las malditas golondrinas [del disc Tenía tanto que darte de Nena Daconte (lloc oficial)], deliciosa. Hi ha algú per aquesta banda del món que no tingui ganes d’escoltar una cançó amb aquest títol? El cas és que estava pensant en això que es diu “amor” —que com podeu veure no puc escriure sense posar cometes— quan m’ha vingut al cap la cançó de Nena Daconte. Si el repte era definir “amor” em rendeixo. A la teoria de camps i a les equacions de camp d’Einstein m’hi podria enfrontar amb més èxit. Potser l'”amor” no són totes aquelles papallones (les golondrines dels romàntics del segle XIX) que esperem tenir a la panxa i que ens han de portar cap als núvols, potser és més com un grapat de gavines que pugen molt a amunt en el cel, i criden, són inconscients i esbojarrades, i de tant en tant volen a ras de terra i ataquen als coloms o es barallen amb un gat o un gos. I no sabem per què ho fan, però mirem com hipnotitzats, com si fos un gran espectacle de la natura.

Like this:
Share this:

13
gen.

A vegades…

Escrit per : Altacapa a: Altacapa l'any: 2019

A vegades la tarda del diumenge té un cert encant.

Like this:
Share this:

12
gen.

Parlem contemporani| Convent de les arts | Alcover

Escrit per : Altacapa a: Exposicions l'any: 2019

Novena sessió del cicle d’arts Visuals Parlem Contemporani al Convent de les Arts d’Alcover. Com a introducció Ipse, ipsa, ipsum, una acció contundent que qüestiona la identitat i les seves transformacions de la ma de Mireia Zantop. Per continuar quatre instal·lacions que completen el menú del dia: so, dibuix, escultura i cistelleria.

En Nil Joan ens porta EL Temps és OR, el lloc de treball industrial transportat i comprimit. La Cristina Ferré, en mostra De la por al fàstic, qüestionant les coses que ens fan fàstic i com es transformen en por.

Marie-France Veyrat, amb l’Elogi al Brutalisme canvia escala, textura i materials de l’ordre arquitectònic del brutalisme. Al claustre trobem la peça de Cristian Real, Mirall refugi, construïda de forma delicada amb branques de morera i vímet.

Grans propostes, bon matí en excel·lent companyia.

Like this:
Share this:

08
gen.

Mark Fisher | Realismo capitalista

Escrit per : Altacapa a: Llibres l'any: 2019

Mark Fisher (11 de juliol de 1968 – 13 gener de 2017) és un dels assagistes més interessants del segle XXI, crític i teòric de la cultura, el seu treball no deixa indiferent a ningú. Realismo Capitalista ¿No hay alternativa? (Ed. Caja negra, 2018 | 152 pàg.) és un dels seus llibres més coneguts. Val la pena llegir-ho atentament. Aquí [Mark Fisher’s “K-Punk” and the Futures That Have Never Arrived] podeu donar una ullada a la crítica que va fer Hua Hsu en The New Yorker fa un parell de setmanes.

“Deluze observa que las sociedades de control delineadas per el mismo Kafka, pero también por Foucault y por Burroughs, operan sobre la base de la postergación indefinida. Por ejemplo: la educación es un proceso de toda la vida; la capacitación para el trabajo abarca toda la vida laboral; el trabajo sigue en casa, se trabaja desde la casa o se está como en casa en el lugar de trabajo, etc.”

Like this:
Share this:

08
gen.

Ets un artista… i exposes al MAMT

Escrit per : Altacapa a: Educació|Exposicions l'any: 2019

Un any més la proposta Ets un artista… i exposes al MAMT omple les sales del Museu d’Art Modern de Tarragona de famílies. Felicitats als participants i al museu per la iniciativa!

Like this:
Share this:

06
gen.

Reis 2019

Escrit per : Altacapa a: Poesia l'any: 2019

El 2019 arriba amb esperança i canvis. Reflexió, relax. Dos poemes de Joan Margarit per començar l’any:

L’ÈPOCA GENEROSA

Nostres com les cançons que fan plorar
són aquells dies.
Van ser la veritat de quan es feia fosc
amb somriures, banyant les criatures.
El cansament alegre del sopar.
Les cares que mai més
no han tornat com llavors a confiar-se.
La vida s’alimenta dels dies generosos.
De donar i protegir.
Quan s’ha pogut donar, la mort canvia.

NO ERA LLUNY NI DIFÍCIL

Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.

Like this:
Share this:

02
gen.

Albert Saludes | retrats

Escrit per : Altacapa a: Activitat gratuïta!|Fotografia l'any: 2019

70 tarragonins davant la càmera, retrats amb personalitat els que exposa Albert Saludes al Tinglado 1 del port de Tarragona [fins el 17 de febrer]. Realitzats amb molta cura, tenen un punt d’intemporals, com volent fixar en la memòria el ara i aquí del que està passant rambla amunt i rambla avall. Gran treball.

Like this:
Share this:

Ja tenim al carrer el número 33 d’Artiga, revista d’art i pensament contemporani.

CONTINGUTS

PORTADA: Josep Cerdà. DEBAT: La persistència dels gèneres. EXPOSICIONS: Marcel Pey al Tinglado 2; Anna Malagrida al MAMT; Nou cicle a la Capella de Sant Roc de Valls; Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils. Carles Guerra a Lo Pati. CREACIÓ: Pilar Lanau. DESTACATS: Especia Festival SCAN de Fotografia, Talent Latent; Full Contact; Martí Gasull; SCAN Photobook; Ricardo Cases; Ramon Giner; Col·lectiu El cíclope mecánico; Roger Grasas; Treball i lleure a Tarragona; Laura Solé Fornós; Joaquim Cabezas. MIRADA EXTERIOR: Manifesta 12 a Palerm; Luis Camnitzer al MNCARS.

COL·LABORADORS

Gregorio Bermejo, Patrícia Carles, Cèlia del Diego, Màrius Domingo, Assumpta Rosés, Antonio Salcedo, Anna Zaera.

NOTA EDITORIAL

Aquest número és especial perquè arriba després d’una aturada en la publicació de les revistes. Problemes amb les subvencions de 2017 ens van provocar un dèficit i s’ha fet impossible continuar les edicions amb normalitat. Finalment, hem fet aquest número que apareixerà en format digital, amb l’ajuda de tots els col·laboradors que han treballat desinteressadament i dels anunciants que ens han fet confiança i permetran eixugar una part del nostre deute. Esperem sortir del conflicte i poder continuar la publicació de la revista ARTIGA.

Són temps difícils al nostre país i al món, el nostre desig és que hi hagi esperança per tots i que tinguem democràcia, pau i collites ben repartides per l’any 2019.

DISTRIBUCIÓ

Aquest número no s’imprimirà en format paper ni es distribuirà ens els espais habituals. Només estarà disponible en format digital a www.artiga.com.

Like this:
Share this:

28
des.

Casa de citas | Work in progress

Escrit per : Altacapa a: Llibres l'any: 2018

Work in progress, les casualitats, els camins que es bifurquen

 1

Crec que una bona traducció de work in progress és “treball en curs”. “Trabajo en elaboración” en castellà. En el món de l’art és un concepte associat a les obres que es van construint al llarg del temps, sovint independentment de qui sigui el seu creador. En aquest sentit m’agrada la definició que proposa el Merriam-Webster Dictionary: “a project that is not yet finished”, que incorpora la idea de projecte, com un concepte més ampli i més global que el tradicional d’obra única i autor únic.

2

Podríem dir que tot té un perquè. Jaume Palau, com a autor del projecte, ha tingut sempre inquietuds artístiques i culturals: va codirigir la Galeria Tau, i els seus llibres sempre estan curosament editats, donant molta importància al disseny de les portades. El recull de contes Cuarto Menguante (Silva Editorial, Tarragona, 2013) està il·lustrat amb obres de l’artista –per reduir-ho a una única faceta— Antonio Luque, que també va dissenyar la coberta de Historias en negro (Bartleby Editores, Madrid, 2001), mentre el recent Pájaros de niebla (Silva Editorial, Tarragona, 2017) té una portada de Josep Maria Rosselló.

3

El principi del principi podria estar en la literatura. L’any 1996 Palau publica en el llibre col·lectiu Quince Líneas. Relatos hiperbreves (Tusquets, Barcelona) “Influencia de la literatura”, un dels seus primers textos:

Leyó en su juventud: «Vive cada momento como si fuera el último». A partir de aquel instante su existencia toda se transformó en una larga, penosa, agonía. ¿Quién puede negar la extraña influencia de la literatura sobre la vida, o, al menos, sobre algunas vidas?

4

En el final, la ironia, l’humor. Transcrivim ara “Un hombre de principios”  (també en Quince Líneas. Relatos hiperbreves, Tusquets, Barcelona, 1996), on l’autor juga amb la polisèmia de “principi” per parlar-nos del final:

En una ciudad, un cementerio. En un cementerio, una tumba. En la tumba, una lápida y, en ella, la siguiente inscripción: «Aquí yace un hombre de principios». Más abajo, entre paréntesis añadía: «(Jamás concluyó nada)».

5

Aquest llibre s’ha construït com una xarxa, com una tela d’aranya. Com un laberint, com un repte, com una aposta, com un somni. Ens hauríem de remuntar a l’any 1984, quan la idea de fer un llibre d’artista —que feia molt que rondava pel cap del Jaume— va començar a prendre forma. Aquell any contacta amb el pintor Jordi Sarrà (Vila-seca, 1935 – Reus, 1990) i li encarrega un seguit d’obres per il·lustrar el que havia de ser un llibre amb escrits breus del propi Jaume. L’encàrrec es va traduir en 20 dibuixos amb imatges eròtiques realitzats a tinta xinesa amb traç sinuós. El projecte va quedar guardat en un calaix.

6

Afinitats electives. Per tal d’il·lustrar els 69 aforismes que donen títol a aquest llibre,  l’autor —el Jaume—, va demanar a deu artistes vinculats a Tarragona una obra. La proposta consistia en establir un diàleg entre les creacions dels artistes i els aforismes que componen el llibre. Trobem Jordi Abelló, Antonio Alcasser, Pep Escoda, Juan Carlos Lozano, Antonio Luque, Màrius Masip, Francesc Roig, Josep Maria Rosselló, Fidel Solé i James White. De la traducció dels textos al català ha estat responsable el filòleg Josep Lluís Martín.

 7

Patchwork. Fragmentació. Lectures bidireccionals. La cultura dels segle XXI és suma i destrucció. Una de les qüestions de la crítica d’art actual: «Per abordar els temes de la societat postindustrial, es poden utilitzar mitjans i tècniques —com ara la pintura, el dibuix o la fotografia— preindustrials?» Potser la solució passa per construir un mosaic d’obres encaixades les unes al costat de les altres, algunes després d’una acurada tria, mentre d’altres s’han afegit de forma casual, sense motiu aparent. L’atzar i l’ordre que emergeix del caos ens permet lectures complementàries, juxtaposades, antagòniques i fa emergir coses que encara no som capaços d’entendre.

8

Numerologia. 69 aforismes. 155 exemplars numerats. 10 artistes. 10 artistes homes (a l’espera d’una segona edició amb 10 artistes dones). 1+1 prologuistes. Un projecte iniciat l’any 1984, i enllestit (primera part) l’any 2018. ISBN 987-84-09-05483-I DL T-1280-2018.

9

Apareix l’expressió work in progress: passen coses estranyes, casualitats, connexions inesperades. En un racó del dormitori tinc un prestatge amb llibres de poesia, assaig, filosofia. Volums que de tant en tant consulto. També hi ha una balda amb obres i llibres d’amics. Aquests dies consultava tots els que ha escrit el Jaume Palau, els vaig posar a l’escriptori on tinc l’ordinador. Entre els llibres del Jaume es va colar un d’Agustín Gutiérrez “Elagus”. Rellegeixo el text de la contraportada (atribuït al porta Juan Carlos Elijas), «Este autor tiró del oxímoron, del collage, del fragment, de lo leído/oído/visto (ver su poètica literaria y vital en el escrito “Bibliofonobiogrfía”). Todo puede relacionarse, hasta en aparente contradicción. El sueño teje el mundo, y el mundo es sueño. Su obra fue un autentico work in progress» diu l’amic Elijas.

i 10

Deu de deu. Big data i el sistema ocult de control mundial (potser no tan ocult) que vigila les nostres vides seguint el rastre que deixem a les xarxes socials, en les cerques que realitzem amb Google i les consultes que fem en la Wikipèdia. El nou ordre que emergeix del soroll multimèdia, de l’spam, dels WhatsApps indiscriminats, dels memes. Els bots i els ordinadors que de forma autònoma envien correus massius, pengen imatges apedaçades d’aquí i d’allà, i ens omplen la safata d’entrada del correu. A l’alçada de les emissions globals de CO2. Arribem al final i tot s’accelera. L’any 2013 —fa una eternitat— el diccionari Oxford va decidir que la paraula de l’any era Selfie. Qui se’n recorda ara?

(text que trobareu en Casa de Citas de Jaume Palau, un plaer col·laborar amb ell)

Like this:
Share this:

27
des.

Pintura flamenca i holandesa | CaixaForum tgn

Escrit per : Altacapa a: Exposicions l'any: 2018

No sé si són primeres, segones o terceres espases, però l’exposició Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra que es pot veure al Caixa Fòrum de Tarragona (Carrer Colom, 2) fins al 27 de gener, mereix una visita reposada. Una passejada per l’art dels Països Baixos al llarg dels segles XVI i XVII, i per tant dels seus interessos, mecenes, col·leccionistes, i també una forma de vida que va introduir nous costums que arribaven dels intercanvis comercials dels prosperes ports d’Anvers i  i Amsterdam.

Like this:
Share this:

Arxius


  • JAUME PALAU: "Work in progress" és el colofò d' or que tanca un llibre magnific: "Casa de citas". Gràcies a tots el que van compartir el meu somni i em van ajud
  • JAUME PALAU: Aquest escrit és el colofó d' or que tanca el magnífic llibre titulat "Casa de citas". Gràcies a tots els que van compartir el meu somni ajudant-m
  • ester: Vaig anar a veure aquesta pel·lícula amb els alumnes de segon de batxillerat artístic. Va ser tot un descobriment.

Sobre aquest bloc

Altacapa és un bloc d'art que es fixa especialment en el que passa pel Camp de Tarragona. També és un lloc que recull pensaments personals sobre temes com Groenlàndia o John Keats, coses que hi ha per aquella part tan gran del cervell que segons els científics pràcticament no fem servir.

[altacapa FAQ]